Damien Rice, tota la resta ¨¦s silenci

De vegades, es produeixen esdeveniments extraordinaris just davant nostre per¨° no ens n'adonem. A Damien Rice, desaparegut durant molt temps de la vida p¨²blica, li van preguntar per qu¨¨ s'havia refugiat a Isl¨¤ndia per gravar el seu ¨²ltim disc i va respondre que el va meravellar saber que en terres tan g¨¨lides, caracteritzades per algunes de les seves glaceres, hi ha rius d'aig¨¹es calentes. Divendres a la nit, el m¨²sic irland¨¨s, acompanyat nom¨¦s de la seva guitarra, es va convertir en tot un esdeveniment extraordinari per un Primavera Sound d'una oferta inabastable, fins i tot per a un pa¨ªs que el rebia per primera vegada en m¨¦s d'una d¨¨cada de carrera.

Com un volc¨¤, fent bullir les emocions, Rice, sol a l'escenari, va fer emmudir la multitud sobre la gran esplanada a mesura que es feia fosc. Podia haver estat una proposta atrevida d'un cantautor amb talent, per¨° all¨° va ser com veure i escoltar una for?a de la naturalesa. Calia fregar-se els ulls o deixar de parpellejar mentre el seu folk rock s'expandia sense aturar-se. Amb els peus clavats i transmetent una seguretat en si mateix enlluernadora, era com si Rice s'hagu¨¦s prom¨¨s que no es mouria fins que els seus acords i la seva?veu visceral aconseguissin convertir aquell espai gegant¨ª, al qual el mar protegeix, en el sal¨® de la seva cabanya a Isl¨¤ndia o all¨¤ on s'ha amagat durant aquest temps, on va compondre un ¨¤lbum tan excel¡¤lent com My favorite faded fantasy, del qual van sonar amb deliciosa harmonia I don¡¯t want to change you, It takes a lot to man o la can?¨® que d¨®na t¨ªtol al disc. Il¡¤luminat per un sol focus o uns llums t¨ªmids, la seva figureta groga concentrava l'atenci¨® sobre l'immens negre de l'escenari mentre colpejava la guitarra amb la m¨¤ o esquin?ava les cordes amb els ulls tancats.

Amb la samarreta atrotinada, la barba descuidada i la guitarra esquin?ada, era com si Rice fos aquell tipus que passeja pel carrer sense dormir en tres dies ni adre?a fixa, buscant unes monedes per tirar una nit m¨¦s. Per¨° era nom¨¦s l'aparen?a perqu¨¨ es tracta d'un trobador de perfecte rumb, que transita el mateix cam¨ª de Cat Stevens o Nick Drake per¨° afavorit per un esperit rock indescriptible. No hi ha un temperament igual en el folk actual. Es tracta d'un artista maj¨²scul, hiperb¨°lic, que es va sobreposar a les defici¨¨ncies de so de l'escenari Primavera, que va aconseguir que l'acompanyessin els cors del p¨²blic o que Delicate gaud¨ªs de tota la seva m¨¤gia ¨ªntima i confessional, impactant gr¨¤cies a la seva veu plena, nost¨¤lgica, poderosa en els seus tr¨¤ngols, abastant tot l'escenari.

Minuts despr¨¦s que Patti Smith acab¨¦s el seu concert, en un altre escenari, fent refer¨¨ncia al poder de la m¨²sica i al de la gent, sent igual de la generaci¨® que fossin, Rice, absorbit en la seva pr¨°pia filosofia art¨ªstica, lliurat en cos i ¨¤nima al seu ball de dimonis i muses, d'assumptes pendents i records, impregnat d'una bellesa tan malenconiosa com inassolible per a tants cantautors de la seva quinta i d'un parell m¨¦s, va fer que el cabal de la seva m¨²sica bull¨ªs a la m¨¤xima temperatura en l'¨²ltima can?¨® de la nit. Amb una caixa gravadora que anava reproduint la seva veu, les seves guitarres, les seves percussions o els seus crits de guerra, el m¨²sic va semblar que es multiplicava, com si el volc¨¤ entr¨¦s en divina erupci¨®, en reunir en el seu foc els ancestres del folk amb una nova aventura del rock modern. Era un esdeveniment extraordinari, com aquells rius d'aig¨¹es calentes enmig del fred. Era Damien Rice. I tot la resta era silenci.