Ada Colau: ¡°Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen¡±

Ada Colau (Barcelona, 1974) va cam¨ª de convertir-se en la primera alcaldessa de la capital catalana despr¨¦s d'haver guanyat per 14.000 vots d'avantatge el nacionalista Xavier Trias. El programa del seu partit, Barcelona en Com¨², (que agrupa Iniciativa, Esquerra Unida i Podem entre d'altres), haur¨¤ d'emmotllar-se als requisits d'un pacte amb ERC i PSC.

Pregunta. Alguns sectors econ¨°mics han mostrat inquietud per la seva vict¨°ria. Qui ha de tenir por d¡¯Ada Colau?

Resposta. A mi no m'agrada ni tenir por ni fer por. Per¨° demanem igualtat de tracte i d'oportunitats per a tothom, cosa que no hi ha hagut els ¨²ltims anys. Nom¨¦s han de tenir-me por els corruptes i els grans especuladors que atempten contra el b¨¦ com¨².

P. El seu discurs econ¨°mic se centra a fomentar l'economia cooperativa i la rehabilitaci¨® d'habitatges. Es pot ajudar els 90.000 aturats de Barcelona sense cuidar les grans multinacionals?

R. El 95% de les empreses de Barcelona t¨¦ menys de 10 treballadors. No es tracta de cuidar o descurar, es tracta de col¡¤laborar amb tothom amb aut¨°noms, comer? i pimes, que s¨®n els que representen la majoria i gaireb¨¦ no han rebut suport. Estarem encantats de treballar amb la gran empresa, per¨° posant condicions i demanant-los m¨¦s tornada sobre la ciutat. Ara tenim grans empreses amb grans beneficis que no reverteixen a la ciutat sin¨® que els porten a l'estranger i a paradisos fiscals mentre aqu¨ª generen ocupaci¨® prec¨¤ria. En resum, m¨¦s lideratge p¨²blic per impulsar el model de ciutat que volem.

P. Qu¨¨ li dir¨¤ per tant a una hamburgueseria que vulgui obrir a la ciutat pagant 800 euros als seus treballadors?

R. Volem que s'obrin negocis per¨° que reparteixin riquesa i que paguin salaris dignes, i tinguin horaris raonables que permetin la conciliaci¨®. Una de les mesures que impulsarem ¨¦s el segell de qualitat contractual. L¡¯Ajuntament ha d'utilitzar la seva pot¨¨ncia econ¨°mica per impulsar bones pr¨¤ctiques i demanar exemplaritat a les empreses que hi treballin.

Nom¨¦s han de tenir-me por els corruptes i els grans especuladors

P. Diu que revisar¨¤ contractes i convenis. Afectar¨¤ aix¨° Fira de Barcelona?

R. No parlem de paralitzar res ni dels contractes que permeten l'activitat dels serveis p¨²blics, res d'aix¨° perilla. Hem posat l'alerta de dues q¨¹estions que volem revisar. Una ¨¦s revisar grans adjudicacions que poden ser contr¨¤ries al b¨¦ com¨², com la llic¨¨ncia hotelera del Deutsche Bank o l'adjudicaci¨® de la marina de luxe del Port Vell. Tamb¨¦ vam dir que no impulsarem grans projectes com la pista d'esqu¨ª de la Zona Franca. Farem auditories a organismes sobre els quals la ciutadania t¨¦ la percepci¨® que no hi ha transpar¨¨ncia.

P. ?s viable treure la tanca de la marina de luxe?

R. ?s clar. Negociant amb el port, s'ha fet a altres llocs com Marsella. Es tracta de dir que l'Ajuntament vol recuperar un port que ¨¦s elitista i que no respon al model de ciutat que volem defensar.

P. Far¨¤ p¨²blics tots els sous i contractes?

R. El normal hauria de ser la transpar¨¨ncia, no l'excepci¨® i m¨¦s quan es parla de diners p¨²blics. Ho farem sempre que es protegeixin les dades. A la Fira, a l¡¯?rea metropolitana hi ha empreses mixtes¡­ Per qu¨¨ no s¨®n p¨²blics els pressupostos de TMB quan s'ha parlat de sous molt elevats?

P. El turisme ¨¦s un dels pilars econ¨°mics de la ciutat. Com interpreta el silenci dels hotelers davant la seva vict¨°ria?

R. Ens hem reunit amb ells durant la campanya. El nostre plantejament no els ha de preocupar, sin¨® tot el contrari. Els vam dir que la situaci¨® est¨¤ fora de control en els llocs on hi ha m¨¦s pressi¨® tur¨ªstica. Cal aplicar una morat¨°ria sobre nous hotels i pisos tur¨ªstics, fer un cens, i fer una pol¨ªtica preventiva abans que s'extralimiti com ha passat a Ciutat Vella. Cal fer un pla de turisme pensant en els ve?ns i ve?nes. No podem tenir una bombolla tur¨ªstica despr¨¦s de la immobili¨¤ria.

P. La morat¨°ria de llic¨¨ncies ha de ser general o en barris concrets?

R. En principi, general i es pot convertir en parcial.

P. Per quant temps?

R. Intentarem fer-ho els primers sis mesos.

L¡¯Ajuntament ha d'impulsar bones pr¨¤ctiques i demanar exemplaritat a les empreses que hi treballin

P. ERC i PSC, els seus possibles socis proposen una morat¨°ria nom¨¦s parcial. Per qu¨¨ no obrir hotels en barris no saturats?

P. Es podria fer si hi ha gent interessada a fer-ho. El prioritari s¨®n els barris que pateixen m¨¦s, per¨° la pressi¨® s'est¨¦n.

P. Es pot limitar el nombre de turistes?

R. Cal mirar-ho seriosament. Quan parlo de fer un pla estrat¨¨gic comptant amb tots els actors ha de servir tamb¨¦ per veure quin ¨¦s el l¨ªmit de c¨¤rrega, perqu¨¨ algun n¡¯hi haur¨¤. Si no volem ser Ven¨¨cia algun l¨ªmit de c¨¤rrega tur¨ªstica caldr¨¤ posar. Podem cr¨¦ixer m¨¦s, per¨° no s¨¦ fins a on.

P. Han calibrat els costos de parar projectes com el de l'Hotel Rec Comtal? S'ha parlat de 33 milions.

R. Una indemnitzaci¨® aix¨ª no es pot plantejar. Hi ha advocats que ens diuen que estan mirant com est¨¤ el procediment. Fins que no tinguem acc¨¦s als expedients, i a tota la informaci¨® i puguem fer auditories davant indicis d'irregularitat, que no s¨¦ si ¨¦s el cas, no podrem saber qu¨¨ farem.

P. Realment multar¨¤, i no nom¨¦s de forma simb¨°lica, els bancs que tinguin pisos buits?

R. Si no col¡¤laboren, s¨ª. El nostre objectiu ser¨¤ que col¡¤laborin a trav¨¦s de la taula de l'habitatge. Les sancions als bancs que no col¡¤laborin seran quantioses i no simb¨°liques.

P. Deixar¨¤ de treballar amb bancs que desnonin?

R. Prioritzarem treballar amb les entitats que col¡¤laborin amb els objectius de la ciutat.

P. Li consta que hi hagi un cord¨® sanitari per evitar que vost¨¨ sigui alcaldessa com diu que li va dir l'alcalde Trias?

R. S¨ª, ell ho va dir, i em va donar a entendre que part del seu partit tamb¨¦ feia pressi¨®. No nom¨¦s m'ho ha dit a mi. Ho ha dit en p¨²blic. Ha rebut molta pressi¨® per seguir governant. El que demanem ¨¦s di¨¤leg, tranquil¡¤litat i, com a formaci¨® m¨¦s votada tenim l'enc¨¤rrec de formar govern i anar cap endavant.

P. T¨¦ onze regidors sobre 41. A hores d'ara encara no ha decidit si vol un govern de coalici¨® o amb suports externs?

R. Som la for?a m¨¦s votada i tenim l'enc¨¤rrec de formar govern, per¨° tamb¨¦ sabem llegir el resultat de les eleccions: hi ha hagut una pluralitat al consistori que obliga al di¨¤leg. Afortunadament hi ha forces amb les quals hi ha molts punts en com¨². Amb onze regidors, els pactes com m¨¦s estables millor. Acabem de comen?ar les converses amb PSC i ERC.

P. El Govern de Xavier Trias ha patit molt amb catorze regidors. Vost¨¨s en tenen tres menys i un programa molt ambici¨®s. L¡¯aplicar¨¤ sense un pacte estable?

A la c¨¤rrega del turisme s'haur¨¤ de posar algun l¨ªmit

R. Preferim pactes estables, encara que no sabem si seran possibles amb un amb dos o amb tres. Estem treballant en aix¨°.

P. ERC li demana comprometre's amb la independ¨¨ncia de Catalunya. Convocar¨¤ una consulta per decidir si entren a l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia?

R. En la mesura que aix¨° suposa sumar-se a una entitat que aposta per la independ¨¨ncia, no deixa de ser una consulta, un refer¨¨ndum encobert sobre la independ¨¨ncia. Nosaltres estem disposats a convocar una consulta sobre aix¨° perqu¨¨ tenim un comprom¨ªs seri¨®s amb el dret a decidir, a difer¨¨ncia de CiU. Ara b¨¦, si la proposta que ha de vehicular la relaci¨® amb ERC pot ser una consulta o una altra cosa encara ho estem parlant.

P. Quan faria aquesta consulta? Aquest mateix any?

R. Entenc que s¨ª, per¨° caldria veure qu¨¨ passa amb les eleccions del 27 de setembre.

P. Qu¨¨ faran si se'ls impugna aquesta consulta?

R. Defensarem que es pot fer. Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen. Per¨° l'irrenunciable ara, quan la ciutadania demana un canvi, ¨¦s que l'¨²ltima paraula la tinguin els ciutadans. Si volem relegitimar les nostres institucions, i jo ho vull fermament i la majoria de la gent vol tenir m¨¦s i millor democr¨¤cia, ¨¦s inapel¡¤lable que la gent pugui tenir l'¨²ltima paraula en grans q¨¹estions.

P. Vost¨¨ va votar s¨ª a un Estat independent el 9 de novembre passat. Ada Colau ¨¦s independentista?

R. Hi ha gent com jo que, sense ser independentista ni nacionalista, vam votar el doble s¨ª el 9 de novembre passat perqu¨¨ entenem que hi ha una situaci¨® de bloqueig amb l¡¯Estat. Entenem que el model actual est¨¤ esgotat i que ¨¦s necessari un proc¨¦s constituent. Un proc¨¦s d'aquest tipus pot ser una forma d'aconseguir m¨¦s i millor democr¨¤cia sense que aix¨° signifiqui trencar amb l¡¯Estat.

P. Ha demanat una reuni¨® amb Mariano Rajoy?

R. Encara no. Quan ens vegem li demanar¨¦ que prioritzi la inversi¨® a Rodalies, i amb aix¨° anirem de la m¨¤ amb la Generalitat. Tamb¨¦ li demanarem que agilitzi les obres de la Sagrera i l'acc¨¦s ferroviari al port.

P. Artur Mas li ha trucat finalment per felicitar-la?

R. No que jo s¨¤piga, per¨° ja ¨¦s igual, no ¨¦s necessari.

Hi ha gent com jo que, sense ser independentista, vam votar s¨ª-s¨ª per la situaci¨® de bloqueig amb l¡¯Estat

P. La relaci¨® no ha comen?at de la millor forma possible per l'encreuament d'acusacions sobre el deute de la Generalitat.

R. Hi estic d'acord, em sap greu, estic disposada a recomen?ar i crec que l'alcaldessa de Barcelona i el president de la Generalitat han de tenir la millor relaci¨® possible i estan obligats per mandat ciutad¨¤ al marge de partits.

P. Sobre el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament Mas li va dir que potser hauria d'escollir entre cobrar o que ho facin les farm¨¤cies. Amb qu¨¨ es queda?

R. ?s una afirmaci¨® molt desafortunada. No ¨¦s acceptable que el president de la Generalitat utilitzi el pressupost de forma arbitr¨¤ria o discrecional en funci¨® de si li cau millor o pitjor l'alcalde o alcaldessa que hi ha a Barcelona. Som conscients que la Generalitat t¨¦ dificultats econ¨°miques i que no s¨®n nom¨¦s responsabilitat seva. Barcelona pot fer un esfor? i col¡¤laborar per¨° des del respecte i la transpar¨¨ncia.

P. Amb prou feines una setmana tamb¨¦ sembla que ja t¨¦ enemics a la Gu¨¤rdia Urbana. Pot governar si t¨¦ a aquest cos de seguretat en contra?

R. La Gu¨¤rdia Urbana t¨¦ milers de funcionaris i nosaltres fa setmanes que ens reunim amb agents que tenen moltes ganes de col¡¤laborar per millorar el servei. No posem tothom en el mateix sac. No ¨¦s el mateix el que puguin dir alguns comandaments designats pol¨ªticament, que tot el cos. Hem dit i repetim tot el suport, reconeixement a la seva feina, que ¨¦s delicada i fonamental perqu¨¨ parlem de la seguretat. Aix¨° s¨ª, hi ha coses que no han funcionat i han generat alarma social. Hi ha hagut casos de tortures grav¨ªssims, hi ha hagut males praxis, condemnes per casos de tr¨¤fic de drogues o prostituci¨®. ?s clar que alguna cosa cal revisar perqu¨¨ ning¨² pugui q¨¹estionar la Gu¨¤rdia Urbana.

P. Desmantellar¨¤ la unitat antidisturbis?

La Gu¨¤rdia Urbana t¨¦ la part repressiva sobredimensionada

R. Es tracta de reorientar progressivament un model, que t¨¦ la part repressiva sobredimensionada, cap a funcions de proximitat i mediaci¨® que ¨¦s la ra¨® de ser de la policia municipal.

P. La candidatura ol¨ªmpica Barcelona Pirineus es retirar¨¤?

R. Es retirar¨¤ tal com est¨¤ plantejada perqu¨¨ no genera consens. Caldr¨¤ reprendre el di¨¤leg amb els sectors ve?nals, esportius¡­ s¡¯ha de veure quin tipus de candidatura.

P. El projecte de la pla?a de les Gl¨°ries, amb els dos t¨²nels i els catorze equipaments que s'han pactat amb els ve?ns aquesta legislatura seguir¨¤ endavant?

R. S¨ª, s¨ª, sobretot el tema equipaments, fa massa que s'esperen. Respecte a la mobilitat, si s'hagu¨¦s agafat des de l¡¯origen s'hauria pogut plantejar millor, per¨° entenem els ve?ns. ?s l¨°gic acabar les obres comen?ades.

P. Els dos t¨²nels?

R. En principi s¨ª. Ens hem comprom¨¨s a acabar el que estava comen?at.

P. Cobrir¨¤ la Ronda de Dalt?

R. Es pot estudiar la cobertura de la Ronda de Dalt, per¨° a poc a poc. No ho podem fer tot perqu¨¨ estem parlant de 400 milions. Podem parlar, de moment, de la cobertura parcial d'algun tram.

P. La veurem en la signatura de l'¨²ltim tr¨¤mit que falta per renovar el Mobile World Congress?

R. Trias proposa que hi siguem tots els grups, i estar¨¦ encantada de ser-hi.

P. Qu¨¨ hi hauria d'haver d'aqu¨ª a dos anys en el lloc que ocupa Can Vies?

R. Espero que es treballi amb di¨¤leg amb el barri per permetre la continu?tat del projecte de Can Vies en el seu actual empla?ament o en un altre lloc del barri.

P. O sigui que es pot traslladar el projecte.

R. Es pot traslladar o mantenir al mateix lloc, per¨° no hi haur¨¤ imposicions.