The Strokes, el lla? fl¨¤ccid del Primavera Sound

Amb un mediocre concert de The Strokes i una recuperaci¨® de la mem¨°ria electr¨°nica de la m¨¤ d'Underworld, va concloure?l'activitat dels escenaris centrals del Primavera Sound 2015, que en el seu comiat va anunciar que la propera edici¨® tindr¨¤ lloc entre l'1 i el 4 de juny de l'any vinent. Abans d'aquestes actuacions Alberto Guijarro i Alfonso Lanza, dos dels directors del certamen, van mostrar la seva satisfacci¨® sobre la marxa de l'edici¨® que aquesta matinada s'ha acomiadat del seu p¨²blic i ha manifestat que durant els quatre dies d'activitat al recinte del F¨°rum ha rebut al voltant de 175.000 visites, la qual cosa deixa les xifres en uns nivells similars als de l'any anterior i segons l'organitzaci¨® en els termes num¨¨rics que fan habitable i c¨°mode el recinte.

Certament s'ha de recon¨¨ixer que no s'han produ?t grans aglomeracions i problemes de mobilitat al F¨°rum i nom¨¦s en els grans concerts dels dos escenaris principals, situats en una esplanada simplement enorme, s'han viscut les naturals estretors pr¨°pies dels grans concerts. Va ser per exemple el cas viscut amb The Strokes, l'actuaci¨® del qual va ser seguida per una veritable multitud que va haver de posar bastant de la seva part per passar-s'ho b¨¦. I ¨¦s que la banda novaiorquesa va semblar avorrida d'ella mateixa i va protagonitzar un concert sense emoci¨®, escassament contagi¨®s i sempre descansant en can?ons majorit¨¤riament antigues, la qual cosa evidencia que es tracta d'un grup que amb prou feines una d¨¨cada ja t¨¦ m¨¦s passat que, aparentment, futur. Amb un so bastant q¨¹estionable, la banda no va mantenir la tensi¨® de manera estable, si ¨¦s que n'hi va arribar a haver, la seva actuaci¨® va viatjar entre les puntes dels seus grans hits. D'aquesta manera, nom¨¦s al final, amb la concatenaci¨® de peces com Reptilia, Last Nite, o Take It Or Leave It es va mantenir una temperatura emocional constant, amb el p¨²blic abandonat al somriure i al ball.

La passada als bisos va ser tan desangelada que ning¨², o gaireb¨¦ ning¨², s'ha d'entendre que en una multitud mai es pot dir ning¨², els va sol¡¤licitar. Per¨° van arribar, ¨¦s clar, i van sonar The Modern Age, Under Cover Of Darkness, Hard To Explain?i la final New York City Cops. El grup va marxar de l'escenari i nom¨¦s una minoria entre la massa es va queixar. El concert, de 19 temes, havia durat quinze minuts menys del previst i en cap moment va semblar que estigu¨¦s a punt de ser una actuaci¨® memorable. ?s possible que d'aqu¨ª a 15 anys, una reunificaci¨® de The Strokes per tocar el seu primer disc encaixi al Primavera. En aquesta edici¨® el grup, amb un Julian Casablancas cada vegada m¨¦s limitat en el seu registre vocal, ha passat com a propietari d'un grapat de can?ons afortunades i poca cosa m¨¦s.

Per¨° la sort que tenen els grups de rock ¨¦s que aquest g¨¨nere mai passa de moda, i les seves peces, o almenys les millors, poden mantenir el sentit malgrat el pas del temps. Aix¨° no passa tant amb l'electr¨°nica, que malgrat no viure un remol¨ª de renovaci¨®, sona immediatament antiga quan el calendari passa p¨¤gines. ?s el cas del concert d'Underworld, que celebrava el vint¨¨ aniversari de ¡°dubnobasswithmyheadman¡±, el seu disc m¨¦s celebrat, el van recuperar ¨ªntegrament. El so va ser gaireb¨¦ perfecte, no tant en el camp visual, francament poc treballat i gens original, per¨° el que va quedar m¨¦s en evid¨¨ncia ¨¦s que el so del duo brit¨¤nic sona antic, reiteratiu i una mica passat de moda, particularment en les peces m¨¦s ballables, amb aquell toc de house pesat propi d'un bombo a negres. Per¨° en fi, com que ja era tard i es tractava d'apurar les ¨²ltimes hores de festival, el p¨²blic, un p¨²blic sempre atent, educat i cort¨¨s, va decidir que no era q¨¹esti¨® de buscar cinc peus al gat i es va abandonar al ball mentre els temes interpretats ho permetien. I va ser un espectacle, no tant l'escenari com l'enorme esplanada convertida per moments en una pista de ball.

I parlant de ball, la jornada, art¨ªsticament la m¨¦s fluixa del festival, va tenir els seus instants per al record, i no nom¨¦s pels cul¨¦s que van seguir la final de Copa en una pantalla gegant situada en una de les zones de restauraci¨®. Salif Keita amb Les Ambassadeurs van fer ballar tothom amb la seva proposta de renovaci¨® de la m¨²sica africana que malgrat tot no l'allunya de les seves arrels. Aix¨° s¨ª que era hipn¨°tic, un grapat d'instruments sonant en bucles amb una guitarra que repuntava les can?ons, presidides per la veu de Kerita. De la mateixa manera que el duo Sleaford Mods va oferir un concert de hip-hop descarat i angl¨¨s perfecte. Eren dos, un recitava i insultava furi¨®s i l'altre tocava un botonet que disparava les bases, no feia res m¨¦s a escena. Aquelles bases, electro brut, regust punk, acompanyaven la feridora veu del recitador, el to irritat del qual evocava Mark E Smith (The Fall).

Per la seva banda, els alemanys Einst¨¹rzende Neubauten van protagonitzar un concert fant¨¤stic, que va mantenir un temps retingut amb marcat registre industrial i un Blixa Bargeld molt en forma com a l¨ªder i vocalista. Realment van impressionar. En l'¨¤mbit local va destacar Joan Miquel Oliver, l¨ªder dels desapareguts Ant¨°nia Font, amb el seu pop plusquamperfet, malenconi¨®s i alhora esquiu, mentre que Mourn, el grup barcelon¨ª que ha estat editat als Estats Units recentment, va demostrar que l'escenari no els anava gran malgrat la seva joventut (dues components, germanes, tenen 19 i 15 anys). Van ser alguns dels records que va deixar un dels trajectes dels diversos que ofereix un festival com el Primavera. L'any que ve m¨¦s.