El proc¨¦s agonitza

Artur Mas va dir al col¡¤legi electoral que el 24-M es constituiria en ¡°term¨°metre¡± per a una segona volta, les eleccions pseudoplebiscit¨¤ries del 27-S. ?s molt atzar¨®s extrapolar resultats entre una elecci¨® i l'altra, fins i tot del mateix rang. Per¨° sense aparentar cap dubte, l'independentisme va celebrar com a ¡°hist¨°rics¡± els seus resultats, i va predir un ¨¨xtasi secessionista al setembre: els ¡°indepes¡± (CiU, ERC, CUP) haurien passat del 37,3% de l'electorat al 45,3%. Comptant-hi Uni¨® i descomptant-hi Iniciativa, ja es veu que qualsevol c¨¤lcul ser¨¤ fluix.

La base d'aquella conclusi¨® radica en la comparaci¨® de les recents municipals amb les del 2011. Una refer¨¨ncia que indueix a la confusi¨®, perqu¨¨ totes dues convocat¨°ries disten entre si tant com la guerra de l'Iraq i la guerra de Cuba: el 22 de maig del 2011 no hi havia hagut celebracions multitudin¨¤ries?de la Diada; amb prou feines s'agitaven ?mnium i l'ANC; Converg¨¨ncia renegava de la independ¨¨ncia; Jordi Pujol predicava; el sobiranisme no era sobre la taula. Era temps de complicitat d'Artur Mas amb Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho. Aquesta comparaci¨® no serveix, ni agafada amb pinces.

S¨®n m¨¦s ¨²tils, tot i que nom¨¦s com a orientaci¨® gen¨¨rica, les refer¨¨ncies de les europees del 25 de maig del 2014 i de la consulta informal del 9-N. Perqu¨¨ encara que els seus formats difereixen enormement entre si, s¨®n els recomptes m¨¦s recents. Vegem, amb cautela, ja que s¨®n convocat¨°ries de diferent naturalesa, aquesta comparaci¨®:

A les europees, els socis parlamentaris, de programa i de full de ruta, CiU i ERC, van sumar el 45,6% dels vots v¨¤lids. A les recents municipals van baixar al 37,9%, ¨¦s a dir, 7,7 punts menys. La CUP no s'hi va presentar, ara s¨ª.

El 9-N va sumar 1,9 milions de vots per la independ¨¨ncia (1.897. 274), que es van reduir a 1.176.522 dels socis CiU i ERC a les recents municipals, una sagnia de 720.752 vots. Si als signataris del full de ruta se'ls afegeix la CUP, donarien 1.398.099, amb la qual cosa la p¨¨rdua nom¨¦s seria de 499.175 vots. Clar que aquestes comparacions s¨®n aproximatives: entre els secessionistes s'inclouen els confederals d'Uni¨®, i no aquells votants de Barcelona en Com¨² que votarien s¨ª-s¨ª, dades que ning¨² pot con¨¨ixer.

Amb aquestes variables, si m¨¦s no, la dimensi¨® de les tend¨¨ncies sembla clara. Primer, l'independentisme est¨¤ viu, ¨¦s nombr¨®s i es mostra resilient. Segon, els partidaris del proc¨¦s sumen cada vegada menys. Tercer: per tant, el proc¨¦s agonitza, per¨° ning¨² no hauria d'excloure'n la recuperaci¨®, sobretot en abs¨¨ncia de pol¨ªtiques i l¨ªders alternatius.

En qu¨¨ consisteix aquell proc¨¦s tocat de mort, com va suggerir el mateix Mas en recon¨¨ixer el seu desastre a gaireb¨¦ totes les grans ciutats? Doncs en l'aposta per la independ¨¨ncia segons els par¨¤metres del ¡°full de ruta¡± signat entre Converg¨¨ncia i Esquerra (ni Uni¨® ni la CUP). En s¨ªntesi, la secessi¨® expr¨¦s, sense pacte amb Espanya; sense atenir-se a la legalitat (no nom¨¦s global espanyola, sin¨® tamb¨¦ l'espec¨ªfica catalana, l'Estatut); el menyspreu als mecanismes de l'Estat de dret; sense discutir els perjudicis ni demostrar que els presumptes avantatges els superen; sense dibuixar un model de pa¨ªs, ni amb quines pol¨ªtiques es configuraria (Esc¨°cia); sense importar quedar fora de la UE i de l'ONU (a?llacionisme); dissenyant una Constituci¨® sense els requisits garantistes d'un proc¨¦s constituent.

Aquell proc¨¦s, aix¨ª, ¨¦s un disbarat. Per aix¨° en minven els partidaris, la intensitat de la mobilitzaci¨® baixa, i l'eix progressisme/conservadorisme comen?a a desafiar a la fractura propiciada pel nacionalisme, cada vegada m¨¦s radicalitzat. Per aix¨° mateix, Converg¨¨ncia fracassa a les eleccions. Guanyadora en nombre de vots a Catalunya (com el PP en el conjunt d'Espanya), resulta perdedora en termes de balan? de poder (com el PP). ?s inexistent, residual o irrellevant a gaireb¨¦ totes les ciutats mitjanes/grans, com Tarragona, Lleida, l'Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Sabadell, Terrassa, Matar¨® (excepte Girona), i perdedora a Barcelona. La capital era un dels seus dos objectius el 24-M. Fallit. Pot declarar-se la independ¨¨ncia en format comarcal?

Esquerra, que va ser el primer partit a les europees (592.851 vots) i amena?ava ara amb repetir sorpasso, va baixar a 508.839 paperetes a les municipals. Pot presumir d'haver multiplicat vots des del 2011. Per¨° ha quedat darrere del PSC, que malgrat la seva cat¨¤strofe barcelonina ret¨¦ el segon lloc en vots.

Si els n¨²meros no surten i les tend¨¨ncies de fons s¨®n tan adverses, pot la propaganda oficial reiterar cre?blement el seu etern auguri triomfal?