Una altra crisi identit¨¤ria

L'avan? d'un nou populisme d'esquerra radical a Barcelona va sumant-se a les crisis identit¨¤ries generades pel sobiranisme, fins al punt de provocar una altra fractura, no territorial sin¨® de ciutadania. D'una banda lluiten l'efecte contundent de les llistes m¨¦s votades i, de l'altra, tessitures del mal menor dif¨ªcilment articulables en un panorama de fragmentaci¨® gaireb¨¦ predestinada. A Barcelona i a Madrid, les llistes m¨¦s votades configuren un capgirament cap a un extrem que no ¨¦s una ficci¨® urdida pel bipartidisme ni per la casta. Despr¨¦s d'un impacte que ja estava present en les f¨®rmules program¨¤tiques de Podem o de BCN en Com¨², sorprendre's ¡°a posteriori¡± de les seves conseq¨¹¨¨ncies pr¨¤ctiques pot ser una t¨°nica dels mesos esdevenidors, fins i tot per a alguns dels seus votants.

Ha pogut m¨¦s el repudi d'una manera de fer pol¨ªtica embarrancat en la corrupci¨® que la valoraci¨® de principis com l'economia de lliure mercat, la iniciativa privada o l'estabilitat que habitualment mant¨¦ l'alternan?a entre centredreta i centreesquerra. En definitiva, massius percentatges de votants han optat per l'antisistema com a rebuig a una pol¨ªtica les corrupteles i disfuncions?de la qual es veien multiplicades per la crisi econ¨°mica, com en els fragments d'un mirall trencat. Ha estat un vot amb valor moral, per¨° el que no sabem ¨¦s si es va dipositar a les urnes havent considerat els desavantatges que l'antisistema t¨¦ enfront del sistema. En realitat, qu¨¨ ¨¦s el sistema? Si considerem la Uni¨® Europea, la socialdemocr¨¤cia va assumir la realitat de l'economia social de mercat que, de fet, des de la postguerra ha anat construint un Estat del benestar, una de les actuals formes del b¨¦ com¨² m¨¦s sedimentat i operatiu. Abolir-lo i substituir-lo per alguna cosa una mica millor ¡ªo menys dolenta¡ª no seria tan accessible com pensen els antisistema, de la mateixa manera que rebutjar Espanya com Estat per concebre una Catalunya independent exposa m¨¦s incerteses que opcions efectives.

Els qui han protagonitzat la defensa conceptual de l'independentisme i ara de l'antisistema ¡ªde forma paral¡¤lela, concomitant o indiscernible¡ª en general recorrien abans a l'emocionalisme que a la ra¨® pol¨ªtica. Ara, per exemple, Ada Colau, cap de la llista m¨¦s votada a Barcelona, est¨¤ esbossant un programa-xoc que incideix en l'efectisme emocional i populista per¨° que no es veu amb la consist¨¨ncia necess¨¤ria per assumir el m¨¨tode de prova i error. Hi haur¨¤ temps per saber si tants vots van ser una interpel¡¤laci¨® directa al sistema o m¨¦s aviat un advertiment perqu¨¨ fos canalitzat de manera diferent, m¨¦s rigor¨®s i convincent. En un moment ¨¤lgid de transformaci¨® de les ciutats per la societat del coneixement, no ¨¦s indemostrable que governar Barcelona des de l'antisistema pogu¨¦s ser una perpetuaci¨® anacr¨°nica d'interessos i projeccions l'equitat de les quals es mostraria parcial en formar part d'un panorama molt limitat, en lloc d'apostar per la reforma de les pol¨ªtiques que requereixin ser posades al dia i dotades de m¨¤xima transpar¨¨ncia.

La legitimitat del vot de protesta radical no necess¨¤riament t¨¦ les caracter¨ªstiques d'afirmaci¨® d'alguna cosa factible, estable i just. En bona part la ra¨® lliure ¨¦s un assoliment de la ciutat enfront de la tribu o el feu. Aquest ¨¦s el seu futur i no l'arcaisme ideol¨°gic o l'economia de bescanvi. Amb els seus sem¨¤fors i els seus embussos, amb el seu sistema assistencial, els claveguerams, el subministrament el¨¨ctric o institucions culturals de prestigi, la ciutat ¨¦s una forma de vida que no ¨¦s fruit de mutacions dr¨¤stiques o regressives, sin¨® per una acumulaci¨® positiva d'experi¨¨ncia el valor de la qual ¨¦s contrastat peri¨°dicament a les urnes. La ciutat ¨¦s una de les formes del sistema i no la seva refutaci¨®. Les ciutats fomenten l'oferta comercial, la iniciativa privada, l'atracci¨® tur¨ªstica. Han de contribuir a la seguretat jur¨ªdica i a la cohesi¨® quotidiana. Com prosperaria la identitat ciutadana de Barcelona en plena concatenaci¨® de gestos pol¨ªtics antisistema? Aix¨ª ¨¦s dedu?ble que som davant d'una altra crisi identit¨¤ria, una m¨¦s. No existeixen precedents prudencials per pensar que ser¨¤ m¨¦s inclusiva, eficient, equitativa, honesta i creativa. Encara estant a la vista els factors impresentables que han generat descontentament ciutad¨¤, aix¨° no significa que tots els votants de Podem o de BCN en Com¨² desitgessin ratificar de ple uns programes electorals insostenibles i ru?nosos. Ha estat un vot de c¨¤stig a la pol¨ªtica, per¨° no perfila una Barcelona amb un futur m¨¦s encertat.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.