Bones noves a la catalanofonia?

Ja ho deia Miquel ?ngel Pradilla, guruling¨¹ista dotat d¡¯una intu?ci¨® fenomenal. Afirmava en una entrevista a les p¨¤gines del Quadern que aviat hi hauria canvis en les majories que portarien marcs una mica m¨¦s amables per a la llengua catalana. Desconfiat, vaig voler postil¡¤lar que v¨¦s a saber qu¨¨ passaria si Ciutadans esdevenia refugi del votant del PP que volgu¨¦s escarmentar-los per la corrupci¨® per¨° no pas capgirar la seva adscripci¨® ideol¨°gica, i que potser aquestes majories no arribarien. Fent gala d¡¯un optimisme aparentment poc fundat, va venir a dir que els canvis no trigarien gaire.

Ara ja sabem que les eleccions del 24-M han suposat tot un torpede en el suport al fins ara partit hegem¨°nic en les tres comunitats catalanoparlants que concorrien a les urnes, Arag¨®, les Balears i el Pa¨ªs Valenci¨¤, el qual, tot i haver guanyat els comicis en tots tres casos, no disposa de cap majoria absoluta ni d¡¯altre partit que li pugui fer de crossa, ni tan sols Ciutadans, nom¨¦s decisiu a la comunitat de Madrid. Per a la resta de forces, totes en minoria, comen?a el ball, el joc de sigles per mer¨¨ixer. ?s hora de veure qu¨¨ diuen els programes electorals per fer-nos una idea de qu¨¨ podem preveure que passar¨¤ pel que fa a la llengua.

Arag¨®. La majoria absoluta se situa en els 34 escons, als quals el PP no arriba ni amb la suma de Ciutadans i el PAR (32). En canvi, un possible tripartit de PSOE + Podem + Chunta Aragonesista s¨ª que hi arribaria. Tot i aix¨°, no podem esperar grans moviments sobre la consideraci¨® del catal¨¤ i l¡¯aragon¨¨s a la regi¨®, tret que confiem en la capacitat decis¨°ria dels dos escons de la Chunta, l¡¯¨²nic partit que aposta obertament per la cooficialitat de les dues lleng¨¹es. Pel que fa a Podem, tot indica que en coses de lleng¨¹es naveguen bastant (hi tenen algun ling¨¹ista, entre la colla de polit¨°legs?), perqu¨¨ proposen un r¨¨gim de ¡°quasioficialitat¡± sense que quedi clar qu¨¨ vol dir aix¨°, alhora que aspiren a la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica per¨° preveuen que l¡¯ensenyament del catal¨¤ sigui nom¨¦s optatiu. Tenen per¨° el detall de proposar canvis en la llei de lleng¨¹es i prometen restituir la designaci¨® de catal¨¤ i aragon¨¨s en lloc dels infausts lapao i lapapip. Compte per¨° amb el PSOE, que no diu res de canviar la llei i es limita a promoure que els centres escolars ofereixin les ¡°lenguas propias¡±, sense dir si aix¨° ser¨¤ curricularment obligatori.

Balears. El PP ha assolit nom¨¦s un ter? de la cambra auton¨°mica, de manera que un acord entre altres forces, per exemple PSIB + Podem + M?S, els pot descavalcar del poder. Aqu¨ª estem tots d¡¯enhorabona: totes tres forces (tamb¨¦ una quarta, El Pi) prometen la derogaci¨® de l¡¯infame decret de lleng¨¹es, el TIL, del qual Ciutadans (2 diputats) no en deia res. Hi ha tamb¨¦ sintonia a l¡¯hora de reconduir la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica en les l¨ªnies fixades per la llei de normalitzaci¨® de l¡¯any 1986 i, m¨¦s enll¨¤ de la promoci¨® del coneixement d¡¯altres lleng¨¹es, hi ha una defensa del catal¨¤ com a llengua vehicular a l¡¯ensenyament ¡ªM?S fins i tot promet suprimir el concert a les escoles que segreguin per ra¨® de llengua¡ª i tamb¨¦ als mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, especialment IB3. Totes tres forces s¡¯expressen en termes semblants sobre la necessitat d¡¯enfortir la pres¨¨ncia i l¡¯¨²s social de la llengua ¡ªamb un esment expl¨ªcit a Podem de combatre la substituci¨® ling¨¹¨ªstica¡ª i es mostren favorables a fer tornar el govern de les Balears a l¡¯Institut Ramon Llull, del qual l¡¯executiu de Bauz¨¢ s¡¯havia esborrat.

Pa¨ªs Valenci¨¤. A les Corts Valencianes qualsevol possible pacte passa per la participaci¨® de Comprom¨ªs, ja que PP + Ciutadans no sumen (44, majoria absoluta en 50), com tampoc suma un poc cre?ble acord PSPV + Podem + Ciutadans (49). I Comprom¨ªs ¨¦s, de llarg, la for?a que va m¨¦s enll¨¤ en la seva implicaci¨® amb la recuperaci¨® del valenci¨¤. Despr¨¦s de blasmar el model biling¨¹e vigent dels populars (2012), aposten obertament per ¡°establir un ¨²nic model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica on s¡¯incorporen dues lleng¨¹es estrangeres m¨¦s¡±. ?bviament, els seus hipot¨¨tics socis, el PSPV i Podem, no van tan lluny, i es queden amb la legislaci¨® anterior als populars, la qual garantia la doble xarxa escolar, aix¨° s¨ª, potenciant les l¨ªnies en valenci¨¤. Destaca un emotiu exordi dels socialistes en favor del foment de la llengua sense mesures concretes, i tamb¨¦ el contrast del programa de Podem amb el dels seus col¡¤legues de les Balears, aquests darrers molt m¨¦s compromesos. Celebrem que, en els tres partits cridats a l¡¯acord, s¡¯aposta per ¡°crear¡± o ¡°refundar¡± la r¨¤dio i la televisi¨® p¨²bliques valencianes.

Sembla que tot plegat s¨®n bones not¨ªcies, per¨° s¡¯hauria d¡¯aprofitar l¡¯oportunitat per anar m¨¦s enll¨¤ de la voluntat de recuperar el terreny perdut. No hi pot haver tan sols un acomodament a reprendre el que fa quatre anys es considerava normal. L¡¯ab¨²s no hauria de sortir gratis.