¡°Els arquitectes hem de tornar a decidir l¡¯urbanisme de Barcelona¡±

L¡¯arquitecte Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954) est¨¤ a punt de deixar la universitat per fer de regidor a l¡¯alcaldia que encap?alar¨¤ l¡¯activista Ada Colau. Qui tant ha pensat, escrit i ensenyat sobre la ciutat ara afronta el repte de gestionar-la.

Pregunta. Arquitecte, catedr¨¤tic de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona, autor de 40 llibres i d¡¯infinitat d¡¯articles sobre urbanisme i arquitectura... Per qu¨¨ fa el pas a la pol¨ªtica?

Els nostres interlocutors ja no s¨®n els grans operadors internacionals

Resposta. A Barcelona en Com¨² hi s¨®c des del principi, des de maig del 2014, quan hi vam ser convidats Joan Subirats, Jordi Borja, Zaida Muix¨ª i jo. Hi he treballat com un m¨¦s i no tenia planificat passar del m¨®n acad¨¨mic a la pol¨ªtica, per¨° a la candidatura calia un arquitecte urbanista. M¡¯ho vaig pensar, perqu¨¨ tinc una edat i ¨¦s un gran canvi, per¨° calia ser valent per renovar la pol¨ªtica.

P. En altres candidatures tamb¨¦ hi ha arquitectes. Qu¨¨ ha passat?

R. S¨ª, el Dani M¨°dol al PSC, a la nostra en Josep Bohigas i a ERC Maria Buhigas. Hi ha hagut una presa de consci¨¨ncia que l¡¯urbanisme no s¡¯estava fent b¨¦ i que la ciutat t¨¦ recursos i possibilitats que no s¡¯estan aprofitant. Els arquitectes hem de tornar a decidir l¡¯urbanisme, no el de marques o edificis singulars. Era l¡¯ocasi¨® tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s un moment d¡¯emerg¨¨ncia.

P. Ha estat molt cr¨ªtic amb l¡¯evoluci¨® del model Barcelona. Ara quina pol¨ªtica urban¨ªstica impulsar¨¤?

L¡¯urbanisme es far¨¤ des de les necessitats reals i no des dels despatxos

R. El model Barcelona s¡¯ha anat afeblint i s¡¯ha convertit en una marca; ara es donen les condicions per a una altra manera de fer Barcelona. La mat¨¨ria hi ¨¦s: hi ha la ciutat, la gent cr¨ªtica, la que t¨¦ necessitats. I el moment ha canviat, ara es pot fer un model de ciutat molt participatiu, hi ha ganes i mitjans. Barcelona t¨¦ la capacitat de reinventar-se i crear un nou relat. L¡¯urbanisme es far¨¤ des de les necessitats reals i no des dels despatxos.

P. L¡¯equip sortint va dir que l¡¯urbanisme havia mort. Qu¨¨ en pensa?

R. ?s una definici¨® molt simptom¨¤tica, perqu¨¨ l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯urbanisme progressista (tamb¨¦ el d¡¯Ildefons Cerd¨¤) ¨¦s un urbanisme socialitzador, que reparteix ciutat, redistribueix... que ¨¦s el que plantegem nosaltres. Tornar a fer planejament, socialitzar beneficis, fer habitatge social de lloguer i espai p¨²blic ¨¦s el que defensem i ¨¦s fer urbanisme. T¨¦ sentit que els responsables de la ciutat en els ¨²ltims quatre anys diguessin que l¡¯urbanisme havia mort i que no calia fer habitatge social. Quan a les llistes de sol¡¤licitants hi ha 30.000 persones amb dret a tenir-ne!

P. Qu¨¨ ha fet b¨¦ Trias en el terreny urban¨ªstic?

Els pisos tur¨ªstics il¡¤legals podrien ser de lloguer social si ho volen els propietaris

R. Ell ha afavorit els grans inversors, i aix¨° ¨¦s el que ha generat tots els vots d¡¯esperan?a per a un nou model. S¨ª, ha fet coses: el Pla Buits o altres projectes que s¨®n her¨¨ncies, com els (pocs) habitatges socials, un paquet de pisos per allotjar desnonats, la rehabilitaci¨®, per¨° cal ampliar molt m¨¦s l¡¯escala.

P. Com faran els processos participatius perqu¨¨ no siguin ca¨°tics i eterns?

R. La idea de l¡¯eix de participaci¨® ¨¦s que el protagonisme el tinguin les associacions i entitats a trav¨¦s de la mateixa estructura municipal. Per comen?ar, els nostres interlocutors ja no s¨®n els grans operadors internacionals, sin¨® els moviments ve?nals, que s¨®n a qui intentem entendre i donar resposta a les seves reivindicacions. ?s la idea del ¡°manar obeint¡±, que els pols cr¨ªtics de la ciutat siguin els protagonistes: que es mantinguin i es reforcin.

P. Vost¨¨ ha escrit: hem de fer una ¡°ciutat alternativa¡± davant una ¡°ciutat expansionista i empresarial¡±. Qu¨¨ vol dir?

Les entitats financeres tenen un cert deure amb la societat

R. Els que venim del m¨®n acad¨¨mic (com jo o Gerardo Pisarello) haurem de veure a la pr¨¤ctica com posar a prova models urbans que hem vist a Am¨¨rica o en ciutats europees. Hi ha una s¨¨rie d¡¯idees que parlen no de la ciutat del domini, especulativa, despersonalitzada, sin¨® m¨¦s subjectiva, participativa, justa, dels drets que han desenvolupat autors com F¨¦lix Guattari.

P. Qu¨¨ pot fer l¡¯Ajuntament des de l¡¯urbanisme per evitar l¡¯especulaci¨®?

R. El marge no ¨¦s gaire gran. Intervenir en el preu del mercat ¨¦s complicat, legalment ¨¦s inviable, per¨° es pot intervenir en la franja del que la gent pot pagar. Si es genera, com al Pa¨ªs Basc, prou habitatge social o s¡¯incentiva el comer? de barri, es pot arribar a reajustar el mercat: amb una petita inversi¨® p¨²blica s¡¯incentiven determinats usos.

P. I censar l¡¯activitat econ¨°mica d¡¯espais susceptibles de rebre pressi¨® tur¨ªstica?

R. S¡¯hauria de poder fer, com m¨¦s es conegui la realitat m¨¦s es pot preveure, fins i tot, com m¨¦s es prevegin els usos i les transformacions de manera astuta. Per exemple, que els hotels es puguin transformar en habitatges socials.

P. Est¨¤ previst que amb la morat¨°ria d¡¯hotels es transformin projectes en habitatge?

R. No est¨¤ formulat, per¨° ¨¦s una de les idees que ens hem plantejat. Com tamb¨¦ que els pisos tur¨ªstics il¡¤legals passin a ser de lloguer socials si ho volen els propietaris.

P. Amb un programa tan ambici¨®s els aniria b¨¦ prendre una mesura immediata i d¡¯impacte. Qu¨¨ ¨¦s el primer que faran?

R. Encara no hem pres decisions. Per¨° hi ha un pla de xoc per crear llocs de treball, per una pol¨ªtica m¨¦s sostenible... ¨¦s un pla de xoc de drets humans, d¡¯emerg¨¨ncia i d¡¯ajudar les persones m¨¦s necessitades. I tamb¨¦ mesures demanades pels barris: ascensors, rehabilitaci¨®, mobilitat...

P. Quins projectes es poden corregir i quins no? Per exemple, la Sagrera.

R. A la Sagrera es tracta d¡¯anar cosint el territori aprofitant les lloses i els espais constru?ts per tornar-los als ve?ns. Ser¨¤ una escala m¨¦s petita, de barri, intervencions estrat¨¨gicament pensades i repartides per la ciutat. Amb uns pressupostos assequibles, de 10 milions.

P. Estan segurs que volen reobrir el mel¨® del tramvia per la Diagonal? Es podria justificar la inversi¨®? La idea de Trias dels busos el¨¨ctrics sembla sensata...

R. La proposta seria prolongar-lo al tros encara no reformat, des de les Gl¨°ries al passeig de Gr¨¤cia. Seria una oportunitat per al moviment tur¨ªstic aprofitar un eix que acosta punts com la Sagrada Fam¨ªlia i la Pedrera. Com el ¡°tap¨ªs volant¡± que imaginava l¡¯urbanista Llu¨ªs Cantallops.

P. Quina pol¨ªtica efectiva pot fer l¡¯Ajuntament per fer o captar pisos de lloguer?

R. Haurem de modificar l¡¯¨¤rea d¡¯habitatge. Una sola mesura no ¨¦s suficient. La pol¨ªtica dels ¨²ltims anys ha sigut err¨°nia, no cal fer grans barris. Hem d¡¯aconseguir tenir un parc d¡¯habitatge social des del mateix ajuntament (pensem que en podem fer 500 a l¡¯any), i en promocions noves de s¨°l, passar del 30% al 50% de llogar social, recuperar pisos buits i que les entitats financeres en cedeixin, que entenguin que tenen un cert deure amb la societat.