¡°La Rambla ja no ¨¦s Barcelona, sin¨® una extensi¨® del moll de creuers¡±

Alberto Veiga (Santiago de Compostel¡¤la, 1973) i Fabrizio Barozzi (Rovereto, It¨¤lia, 1976) formen un estudi d¡¯arquitectes at¨ªpic: un gallec i un itali¨¤ que treballen des de fa deu anys a Barcelona per¨° que no han realitzat cap projecte a Catalunya. Fa un mes van rebre un dels premis d¡¯arquitectura m¨¦s importants que es concedeixen al m¨®n per un projecte que, despr¨¦s de set anys de posar-se la primera pedra, es va inaugurar l¡¯octubre passat: la Filharm¨°nica de Szczecin (Pol¨°nia). Des de llavors els han trucat molts mitjans de comunicaci¨® internacionals, sobretot su?ssos, italians, alemanys i polonesos, per¨° ning¨² s¡¯ha dirigit a ells per oferir-los un nou projecte. No els ve de nou. Des que es van instal¡¤lar han treballat a for?a de guanyar concursos aqu¨ª i all¨¤, presentant els seus projectes per competir amb altres equips. ¡°Era un forma de comen?ar a treballar¡±.

Un d¡¯ells va ser seleccionat el 2007 per allotjar la filharm¨°nica de la ciutat polonesa, i ara ha estat premiat. ¡°En el mateix lloc on va estar instal¡¤lada una filharm¨°nica fins que l¡¯edifici va ser bombardejat, com gaireb¨¦ tota la ciutat, durant la Segona Guerra Mundial. Per aix¨°, era el projecte m¨¦s important realitzat a la ciutat des de la postguerra¡±, expliquen. ¡°En saber del significat que tindria, vam voler que tingu¨¦s pres¨¨ncia i car¨¤cter. Ens presentem de forma inconscient, entre altres coses perqu¨¨ no tots els dies pots construir un edifici per a una filharm¨°nica¡±.

En la seva carrera hi ha un abans i un despr¨¦s del premi, per¨° ells volen que no els marqui el futur: ¡°El millor ¨¦s oblidar-se¡¯n per seguir treballant. El nostre objectiu ¨¦s seguir fent concursos, i mai tenim al cap el treball anterior, sin¨® descobrir el millor de cada lloc. ?s veritat que el premi imposa i d¨®na una certa responsabilitat, perqu¨¨ obliga que el seg¨¹ent estigui a l¡¯altura¡±. Sobre la taula tenen cinc projectes: dos museus de belles arts a Chur i Lausana, una acad¨¨mia de dansa a Zuric, una escola de m¨²sica a Brunico, als Alps italians, i un habitatge privat, per a un franc¨¨s, a la comarca del Matarranya, a Terol.

L¡¯edifici guardonat ¨¦s una esp¨¨cie d¡¯iceberg. ¡°A la forma que tindr¨¤ un edifici arribem amb una evoluci¨® l¨°gica, derivada d¡¯una multiplicitat de les necessitats del programa, de l¡¯empla?ament o de q¨¹estions estructurals¡±. Barozzi i Veiga asseguren que sempre treballen amb el que ¨¦s ¨²nic i especial d¡¯un lloc, el que li d¨®na identitat. Amb el seu edifici ¡°no hem inventat res, hem reinterpretat el que apareix a la mateixa ciutat. L¡¯edifici pot apar¨¨ixer extremament complex, per¨° no ho ¨¦s. ?s un m¨°dul, una mena de caseta coberta a dues aig¨¹es, repetit en una certa seq¨¹¨¨ncia. L¡¯expressivitat de l¡¯edifici neix d¡¯una cosa senzilla¡±.

Pel que fa a la recerca d¡¯un llenguatge propi i d¡¯una marca que identifiqui els seus treballs, asseguren: ¡°Qui coneix la nostra feina la identifica, m¨¦s que per un llenguatge normal, per un model de treball, basat en una relaci¨® ¨ªntima amb el context¡±, i mantenen que els concursos, dels quals s¨®n experts, no minven la creativitat: ¡°El client coneix les seves necessitats, per¨° mai sap realment el que vol; ¨¦s l¡¯arquitecte el que ha de mostrar les possibilitats i l¡¯escenari possible¡±, com en el concurs que van guanyar a la ciutat su?ssa de Chur per construir un barri cultural amb tres museus perqu¨¨ ¡°vam obrir una perspectiva nova¡±.

El seu edifici polon¨¨s t¨¦ una gran pres¨¨ncia a la ciutat, per¨° neguen que es tracti d¡¯un edifici ic¨°nic, un concepte tan injuriat en l¡¯actualitat. ¡°Estem en contra de l¡¯arquitectura ic¨°nica creada per marcar una fita i imposar una marca reconeixible. Ara b¨¦, cal que un edifici p¨²blic tingui una pres¨¨ncia urbana i pugui generar coses al seu voltant. El fet de negar una arquitectura ic¨°nica no implica que una arquitectura p¨²blica hagi de renunciar a la seva capacitat de ser un element de refer¨¨ncia a la ciutat. S¨®n coses diferents. Els nostres treballs s¨®n d¡¯una monumentalitat pobra¡±.

Quant a la situaci¨® laboral del seu col¡¤lectiu, asseguren que la conjuntura ¨¦s ¡°terrible, ¨¦s impossible absorbir el nombre d¡¯arquitectes que hi ha al mercat des del 2008¡±, per¨° recorden que ells no ho van tenir f¨¤cil. ¡°Est¨¤vem en una ciutat que no coneix¨ªem i no ten¨ªem enc¨¤rrecs. Per¨° amb entusiasme i una mica de sort, vam tirar endavant¡±.

Els seus treballs a Su?ssa, It¨¤lia i Pol¨°nia, a m¨¦s dels realitzats a Espanya, els permeten pensar sobre el panorama europeu de la seva especialitat: ¡°Europa ¨¦s una paraula bonica, per¨° gens homog¨¨nia, de manera que treballar ¨¦s molt complicat. Cada projecte obliga a comen?ar de zero, fer un reset, perqu¨¨ cada pa¨ªs ¨¦s diferent i t¨¦ una burocr¨¤cia diferent¡±. Malgrat tot, consideren que l¡¯escenari natural ara ¨¦s el continent. ¡°El nostre treball ha anat lligat tradicionalment a un context proper, per¨° l¡¯evoluci¨® sociocultural ha fet que la nostra generaci¨®, els que ara tenim uns 40 anys, vivim una altra realitat, en qu¨¨ les oportunitats estan m¨¦s lluny i el m¨®n per descobrir ¨¦s m¨¦s gran¡±.

Barozzi i Veiga es van instal¡¤lar a la ciutat en el moment en qu¨¨ van obrir altres estudis. ¡°Ara la realitat porta la gent a anar-se¡¯n a fora perqu¨¨ la ciutat ha canviat¡±. Malgrat el temps que fa que s¨®n aqu¨ª, asseguren que no se senten integrats. ¡°Aquest m¨®n ¨¦s molt endog¨¤mic. Ens coneixen m¨¦s fora que dins, a Madrid m¨¦s que aqu¨ª. Els comen?aments van ser molt dif¨ªcils, vam ser molt ingenus en pensar que podr¨ªem fer coses. Barcelona d¨®na una qualitat de vida enorme, per¨° no ens hem sentit integrats professionalment aqu¨ª. El fet de no haver constru?t res aqu¨ª fa que no s¡¯hagin establert relacions amb col¡¤legues. Potser el premi canvi? aquesta percepci¨®¡±, asseguren.

Pel que fa a la crisi, creuen que permetr¨¤ fer les coses d¡¯una manera diferent, ¡°amb m¨¦s pausa. A Espanya no trobes a faltar res que no estigui fet. Els gestors p¨²blics i privats hauran de pensar m¨¦s b¨¦ el perqu¨¨, per qu¨¨ i amb qui, per¨° aix¨° no ¨¦s negatiu. Hi haur¨¤ m¨¦s reflexi¨® i un ritme diferent¡±. Per a ells ¨¦s una q¨¹esti¨® de mentalitat que no va lligada a un color pol¨ªtic: ¡°Fins ara si una localitat es plantejava tenir un auditori per a 200 persones, es feia per a 400, mentre que a Su?ssa es faria per a 150. ?s una q¨¹esti¨® de mentalitat que no va lligada al color pol¨ªtic¡±. Pel que fa al canvi que s¡¯ha viscut a la ciutat despr¨¦s de les ¨²ltimes eleccions, asseguren que malgrat que ¨¦s una mica aviat, tenen clar que el que ha passat ¨¦s que ¡°caldr¨¤ reflexionar sobre tot el que s¡¯ha fet a la ciutat. El millor ¨¦s que ara hi haur¨¤ molts ulls mirant la pol¨ªtica, per la qual cosa qualsevol regidor, per fer alguna cosa, haur¨¤ de fer-ho amb m¨¦s pausa i pensar-ho m¨¦s, una cosa que ¨¦s molt bona¡±.

Segons les enquestes, el turisme, un dels temes que m¨¦s pol¨¨miques generen darrerament a Barcelona, ve majorit¨¤riament per veure l¡¯arquitectura de la ciutat, sobretot, el modernisme de Gaud¨ª i els seus contemporanis. ¡°La gent ve a veure una arquitectura perqu¨¨ est¨¤ inserida en una ciutat, on les coses simb¨°liques tenen sentit. Tu pots posar la Pedrera enmig del F¨°rum i ning¨² anir¨¤ a veure-la, perqu¨¨ all¨¤ no t¨¦ sentit¡±.

Barcelona ha crescut a cop d¡¯esdeveniments. Dos d¡¯ells van deixar zones com la Vila Ol¨ªmpica i el F¨°rum. Barozzi i Veiga s¨®n bastant cr¨ªtics. ¡°S¨®n zones que, si no les visites, no et perds res. Els nous barris tenen el risc de no aconseguir una qualitat urbana que tenen altres parts de la ciutat. El g¨°tic i l¡¯Eixample ho van aconseguir amb el temps, per¨° aquestes dues noves zones no ho han aconseguit encara, sobretot el F¨°rum, per al qual ning¨² va pensar en un pla¡±.

?s el problema que viuen altres ciutats amb la seva perif¨¨ria. ¡°Al final, les ciutats perden els seus l¨ªmits, es van esfilagarsant a poc a poc i el substrat de vida que se li demana a una ciutat es dilueix. Poder contenir aquest enfonsament ¨¦s un dels reptes de totes les ciutats. Caldria fer una mena d¡¯acupuntura per actuar de forma puntual¡±. El m¨¦s positiu, comenten, ¨¦s que la perif¨¨ria de Barcelona no pot cr¨¦ixer m¨¦s, encaixada entre el mar i la muntanya i altres ciutats del seu voltant.

En el cas de la Vila Ol¨ªmpica, amb 30 anys de vida consideren que ¡°potser ¨¦s aviat i necessita que es dipositi en el temps, perqu¨¨ quan un s¡¯agafa a un somni com va ser la ciutat ol¨ªmpica ning¨² s¡¯atreveix a tocar-la i millorar-la¡±. Sobre l¡¯Eixample expliquen que, malgrat que la qualitat de vida hi ¨¦s molt alta per la seva homogene?tat i la seva estructura, ¡°les condicions d¡¯habitabilitat dels edificis no ho s¨®n tant, sobretot pel soroll que genera el tr¨¤nsit, que discorre per autentiques autopistes urbanes¡±. Per aix¨°, demanen que ¡°es racionalitzi la circulaci¨® i s¡¯augmentin les zones de vianants, ja que ¨¦s on viu la major part dels residents de Barcelona. ?s de les coses m¨¦s urgents que necessita Barcelona¡±.

Per als arquitectes premiats, en la ciutat actual ¡°no hi ha una urg¨¨ncia m¨¦s gran que una altra: connectar el tramvia de la Diagonal amb Diagonal Mar, acabar la Sagrera, traslladar la zona del port o tirar tres illes per continuar amb la construcci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia. Per¨° tothom sap que cal fer coses que vagin m¨¦s enll¨¤ de les postals¡±.

Sobre el turisme posen com a exemple la ciutat de Ven¨¨cia, que rep entre 20 i 25 milions de persones l¡¯any, ¡°per¨° els estudis asseguren que el 70% no tornen. La relaci¨® amb el turisme pot donar benefici si s¡¯¨¦s capa? de fer que reverteixi en la ciutat, perqu¨¨ si no s¡¯aconsegueix, la ciutat acaba sent un b¨¦ de consum d¡¯usar i llen?ar¡±.

Per Veiga, l¡¯ideal seria pensar que la gent que ve a Barcelona ho fa per veure com es viu aqu¨ª i no com ¨¦s Barcelona. ¡°V¨¦ns a veure Gaud¨ª els dos primers dies; la resta, a veure com es viu aqu¨ª. Per¨° si ho fas envoltat de gent que ve en creuer, no voldr¨¤s tornar. El turista que has de fidelitzar ¨¦s el que ve a veure com es viu aqu¨ª, per¨° a Ven¨¨cia no veus cap veneci¨¤, i aqu¨ª aix¨° passar¨¤ aviat. Hi ha zones que no s¨®n recuperables, com la Rambla. Pots posar el que vulguis, que ja no ¨¦s reversible, ja no ¨¦s Barcelona, ¨¦s una extensi¨® del moll de creuers. La gent ha fugit de la Rambla i aviat ho far¨¤ del passeig de Gr¨¤cia, i si els plans previstos prossegueixen, de la Diagonal¡±.