¡°No tot el que ¨¦s senzill ¨¦s f¨¤cil¡±

¡°Titzina!¡± (o alguna cosa aix¨ª) ¨¦s el que cridava a Pako Merino i Diego Lorca la llogatera del primer, una donassa croata, en el Par¨ªs dels primer¨ªssims anys del segle. I ells, obedients, callaven. Deu anys m¨¦s tard, aquells estudiants de l'escola de teatre de Jacques Lecoq van batejar amb aquesta paraula (silenci) la seva companyia de teatre. Un homenatge a aquella senyora i a tot el que amaga el silenci, el misteri, el secret...

Han aterrat a La Villarroel de Barcelona amb la seva quarta creaci¨®, Distancia siete minutos, una obra sobre la felicitat, la incomunicaci¨® intergeneracional, el su?cidi, els t¨¨rmits, la judicatura, les il¡¤lusions, la feina... ¡°Vam trobar un tema, la felicitat¡±, explica el santander¨ª Pako Merino. ¡°?s un tema motor, perqu¨¨ ens brinda les emocions que busquem en el teatre: ¨¦s universal, pot ser c¨°mica i tr¨¤gica i ¨¦s propera, observable en el dia a dia de la gent¡±. El desenvolupament d'aquella primera idea motivadora pot portar aquests dos artistes (autors, directors, actors... i el que faci falta) a qualsevol rac¨® del planeta (a les llars dels t¨¨rmits!) o de l'univers (a Mart, seguint el periple de la nau Curiosity!).

¡°Pr¨¤cticament vam debutar en un teatre amb 10 espectadors, tapats amb mantes, en un teatre de Pamplona¡±

I arriben al jutge, el protagonista de l'obra. ¡°En aquest intensa feina creativa ho absorbim tot¡±, explica Diego Lorca. S¨®n mesos de treball de camp pur i dur. Van conviure amb malalts mentals en la primera obra, Folie ¨¤ deux/Sue?os de psiqui¨¢trico; es van documentar sobre la guerra a S¨¨rbia, amb militars dels Estats Units i escoltant les mil batalletes de la Guerra Civil dels seus avis per a Entra?as; van visitar sales de tanatopr¨¤xia i serveis funeraris en la creaci¨® d'Exitus i ara¡­ han viscut la vida dels jutges, ho saben tot sobre els t¨¨rmits i podrien dirigir una nau a Mart. ¡°I hem fet tallers a la pres¨® Model de Barcelona, on vam representar l'obra per als presos¡±, especifica Lorca.

Segell Lecoq; segell Titzina

Titzina ha begut de l'esperit de l'escola parisenca on es van formar el 2000 i el 2001. ¡°A Par¨ªs, o et fas gran o et mors¡±, proclama Pako. El mateix deuen dir, segur, els londinencs Complicit¨¦, o Yasmina Reza, o Jorge Pic¨® i Sergi L¨®pez¡­ ¡°Ens van ensenyar a explicar el nostre univers, a trav¨¦s d'una lluita intens¨ªssima per crear, cada setmana, una creaci¨®¡­ Ens va marxar la por del full en blanc en q¨¹esti¨® de dies¡±. I a aquestes creacions calia trobar-los ¡°el punt just¡±: ¡°El moment en qu¨¨ vam descobrir si funcionen o no funcionen¡±.

I resulta que el que funciona s¨®n les coses senzilles. Aix¨ª es veu en les seves obres. ¡°Menys ¨¦s m¨¦s: si alguna cosa funciona amb una llum blanca, per qu¨¨ vols res m¨¦s?¡±, es pregunten. ¡°Per¨° no tot el que ¨¦s senzill ¨¦s f¨¤cil. Eduardo Galeano advertia del perill de confondre "la grandeza con lo grandote". Ning¨² dubta de la feina ingent que hi ha darrere de cada obra de Titzina. Tot hi aporta, fins al m¨¦s m¨ªnim detall de l'escenografia.

¡°Des del setembre hem treballat cada divendres, dissabte i diumenge i tenim tancat fins al gener de l¡¯any que ve¡±

¡°Aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia amb el cinema: el teatre ¨¦s un tros de vida en directe, un moment ¨²nic que et marcar¨¤¡±, diu Pako Merino. Per aix¨° Titzina fa seu el lema de Lecoq d'acceptar el present m¨¦s absolut. Si una escena no la poden defensar els actors, s'hi ha de renunciar. Sovint el ritme canvia l'obra, igual que una mateixa partitura sona diferent amb diferents instruments. ¡°Les modificacions s¨®n constants perqu¨¨ no deixes d'anar entenent coses que has escrit¡±. I de vegades s'estiren els silencis, sempre sobre la base de tres elements teatrals per excel¡¤l¨¨ncia: els actors, el p¨²blic i l'espai. ¡°El teatre ¨¦s alqu¨ªmia pura, no hi ha f¨®rmules. L'espectador desordena les nostres idees com li d¨®na la gana¡±.

Carretera i manta

Distancia siete minutos no s'ha estrenat a Barcelona. Ve des de lluny. 160 bitlles en 16 mesos. ?s part de l'encant. Alg¨² ho podria anomenar romanticisme¡­ Aquest dimarts van arribar en furgoneta des d'Alcoi, on van actuar dilluns, aprofitant el dia de descans setmanal a La Villarroel (hi actuen de dimarts a diumenge, fins al 21 de juny). ¡°Som firaires, anem de poble en poble. Aix¨ª vam comen?ar i aix¨ª seguim¡±, coincideixen a destacar. Passen per les grans ciutats, s¨ª, per¨° la seva ess¨¨ncia ¨¦s a tot arreu. ¡°Apostem per la descentralitzaci¨® del teatre. Som molt m¨¦s coneguts fora de Barcelona que a la capital¡±, diu Merino, amb un deix d'orgull. ¡°Des del setembre hem treballat cada divendres, dissabte i diumenge i tenim tancat fins al gener de l'any que ve¡±, afegeix.

Els seus inicis van ser per aquells pobles d'Espanya, fent els circuits de cada comunitat aut¨°noma, recorrent milers de quil¨°metres. ¡°Som testimoni del creixement de la xarxa d'autopistes!¡±, bromegen. ¡°I hem fet totes les diagonals, perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil quadrar dates i si tens un bolo a Almeria i l'endem¨¤ a Santander i l'altre a Albacete, doncs creues la pen¨ªnsula dues vegades en dos dies. O viatges amb vaixell des de Palma de nit, agafes un cotxe i arribes a Santiago 24 hores despr¨¦s¡­¡±. ?s un preu que paguen encantats perqu¨¨ tenen clar que cal arribar al m¨¤xim de llocs possible.

Aquells anys de carretera i manta estan plens d'an¨¨cdotes, moltes de significatives del que ¨¦s el teatre a Espanya. ¡°Vam estrenem Folie ¨¤ deux a Pamplona [despr¨¦s de la sessi¨® a l'Ateneu de Cerdanyola, el 2002] perqu¨¨ un productor d'all¨¤ va ser el primer que va contactar amb nosaltres. Hav¨ªem enviat centenars de v¨ªdeos VHS amb l'espectacle¡­¡±. El teatre Mira de la capital navarresa els va acollir amb un fred espectacular i amb uns 10 espectadors¡­ tapats amb mantes! Costava (i encara costant) entrar en la roda. ¡°Vam entrar en el festival de teatre d'Arag¨® perqu¨¨ va caure un grup a ¨²ltima hora i vam acabar emportant-nos el premi¡±, recorden.

I han viscut la crisi, i tant que l'han viscut. I l'estan vivint. Han passat d'uns 45 bolos a 20 a Catalunya, per exemple. ¡°Per¨° el problema no ¨¦s nom¨¦s la q¨¹esti¨® econ¨°mica sin¨® que estan convertint el teatre en un acte nom¨¦s social, i no cultural. ?s una crisi de valors. Hem assistit tamb¨¦ a una ¡°bombolla immoteatral¡±: teatres surrealistes on entre tanta pompositat no hi havia ni focus; ning¨² ho havia pensat. O sales impressionants en les quals la cabina de so era una peixera a?llada¡­¡±.

Despr¨¦s de tanta carretera, van arribar algunes subvencions, com la de l'ICEC o la del Ministeri de Cultura quan viatgen per l'estranger (han recorregut l'Argentina de dalt a baix dues vegades¡­). ¡°Les subvencions han de ser per viure millor; si s¨®n per subsistir... malalment¡±.