La parla de la m¨°mia era molt gutural

No ¨¦s habitual que una tarda barcelonina de divendres s'aturi a la vora del Nil. Per¨° aix¨ª va passar ahir a la Casa del Llibre de rambla de Catalunya, convertida en raval de Memfis per la passi¨® cap a l'Antic Egipte. L'egipt¨°leg Josep Cervell¨® presentava el seu llibre sobre l'escriptura i la llengua del vell pa¨ªs dels faraons i tot semblava que es combinava per donar ambient: una calor digna de Kom Al-Khamasin (Saqqara Sud), on ha excavat l'autor, les palmeres de l'ajardinament del fons del local i fins i tot l'aparen?a del mateix Cervell¨®, amb aire del sacerdot Imhotep, en versi¨® amable. Nom¨¦s hi faltaven un ibis i un cocodril. L'auditori es va omplir i vam ser uns quants els que vam haver de seguir l'acte dempeus, com si f¨®ssim oferents de Karnak. Per fer-se idea de l'expectaci¨® n'hi ha prou dient que a la fila zero hi havia dues emin¨¨ncies com Jorge Wagensberg i Gregorio del Olmo. ?s curi¨®s perqu¨¨ a priori un no diria que un llibre que es titula Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto (col¡¤lecci¨® "El espejo y la l¨¢mpara" d'Edicions UAB) presenti tanta morbositat com, no s¨¦, La maldici¨®n de la momia?(Valdemar). En fi, la veritat ¨¦s que la cosa va ser interessant¨ªssima i fins i tot es va escalfar amb debat.

Cervell¨® ha il¡¤luminat un assaig que sistematitza amb to d'alta divulgaci¨® no exempt de sorprenents rampells apassionats ¡ªcom en parlar de Champollion i el seu particular Eureka!: ¡°Je tiens l'affaire!¡±, pronunciat en descobrir la clau dels jerogl¨ªfics i abans de caure desmaiat d'emoci¨® i esgotament cinc dies¡ª , els coneixements actuals sobre el tema. ¡°Aix¨° ¨¦s una mica 'tot el que vost¨¨ sempre va voler saber sobre l'escriptura i llengua eg¨ªpcies i no sabia on trobar'¡±, va resumir l'autor. El llibre desmunta ¡°clix¨¦s¡± com el que essencialitza aquell fam¨®s t¨ªtol La hist¨°ria comen?a a Sumer. ¡°Les coses s'han revelat molt m¨¦s complexes, l'escriptura a Egipte era tan antiga com en el Creixent F¨¨rtil, ara sabem que va haver-hi un proc¨¦s paral¡¤lel i que en realitat es pot parlar d'una polig¨¨nesi de l'escriptura, tamb¨¦ a la Xina i Mesoam¨¨rica¡±. Cervell¨® apunta tamb¨¦ que l'escriptura alfab¨¨tica va apar¨¨ixer al Sina¨ª entre els semites que treballaven per als egipcis en l'explotaci¨® de les mines de turqueses i que es va crear a partir dels jerogl¨ªfics. M¨¦s tard la van adaptar els fenicis.

L'estudi¨®s assenyala que les nostres lletres deriven dels jerogl¨ªfics egipcis

L'estudi¨®s va subratllar que les nostres lletres deriven en ¨²ltima inst¨¤ncia d'una selecci¨® de jerogl¨ªfics egipcis. Aquestes afirmacions van provocar una discussi¨® d'alta volada amb Wagensberg, l'orientalista Del Olmo i el catedr¨¤tic de grec Jordi Cors, quintacolumnista de l'hel¡¤lenisme.

I com parlaven els antics egipcis?, com sonava la seva llengua?, quina veu tindria una m¨°mia si torn¨¦s a aixecar-se?, li vaig preguntar atropelladament a Cerevell¨® en acabar, mentre el reclamaven per signar llibres com si fos Ken Follet. ¡°Les pel¡¤l¨ªcules s'ho inventen en general encara que a?Stargate van fer un esfor? i van consultar els egipt¨°legs. Tenia molts sons guturals, semblants a l'¨¤rab¡±. Aix¨ª va acabar l'acte, amb els savis discutint amistosament pel protosina¨ªtic i els rom¨¤ntics imaginant-nos en l'aire de la tarda la vellutada veu de Nefertiti.