L¡¯abs¨¨ncia de Putin marca la cimera del G-7

Vlad¨ªmir Putin ¨¦s el gran absent de la cimera del G-7 que comen?a avui a Alemanya. Per segona vegada, el club de les democr¨¤cies riques exclou el president rus en resposta per l'annexi¨® de Crimea el 2014. Angela Merkel, Tony Blair, Romano Prodi, Jacques Chirac, George Bush i el mateix Putin somreien relaxats a la foto de fam¨ªlia de la cimera del G-8 del 2006, la primera que R¨²ssia va acollir, al golf de Finl¨¤ndia, a prop de Sant Petersburg. Aquella imatge sembla avui molt antiga.

La majoria dels retratats ja es van jubilar i els que encara estan en actiu, com Merkel i Putin, no tenen ganes de somriure quan tracten el tema de la guerra a l'Est d'Ucra?na.

En arribar al poder l'any 2000, Putin definia R¨²ssia com un pa¨ªs europeu i animava Occident a invertir i a aportar tecnologia a canvi de mat¨¨ries primeres i seguretat energ¨¨tica. Putin volia desplegar un sistema de defensa antim¨ªssils com¨² amb els Estats Units i els europeus i va ser el primer a oferir ajuda a Washington despr¨¦s de l'11 de setembre del 2001.

Per¨° la desconfian?a va acabar imposant-se. La negociaci¨® per suprimir els visats amb la Uni¨® Europea es va eternitzar, Brussel¡¤les va dictar les seves normes a la relaci¨® de Moscou amb els vells socis sovi¨¨tics i socialistes quan aquests pa?sos, reciclats com a democr¨¤cies, ingressaven a la UE. A m¨¦s, els plans dels EUA per desplegar elements d'un escut antim¨ªssils a Pol¨°nia i Romania van resultar excloents i Putin va interpretar les revolucions populars a Ge¨°rgia o Ucra?na com a precedents, instigats des dels EUA, del que podia passar-li a ell a R¨²ssia.

Al principi el l¨ªder no objectava l'ampliaci¨® de la UE, per¨° s¨ª l'ampliaci¨® de l'OTAN. Les seves prevencions davant l'Alian?a es van refor?ar quan va respondre negativament al seu sondeig sobre un possible ingr¨¦s de R¨²ssia, que, a difer¨¨ncia dels altres nous socis, volia entrar per la porta gran. Amb l'aplicaci¨® de la pol¨ªtica d'associaci¨® oriental de Brussel¡¤les, l'ampliaci¨® de la UE es va convertir a ulls de R¨²ssia en part del mateix fenomen hostil representat per l'eixamplament de l'Alian?a.

El sentiment de ¡°fortalesa assetjada¡± de Moscou va en paral¡¤lel a la por de l'¡°imperi en expansi¨®¡± que senten els ve?ns de R¨²ssia davant la pol¨ªtica de Moscou a Abkh¨¤zia, Oss¨¨tia del Sud, el Transdni¨¨ster, i sobretot a Crimea i a l'Est d'Ucra?na. Putin es nega a revisar el seu rumb a Ucra?na i acusa els EUA d'intentar mantenir la seva hegemonia mundial amb ajuda dels seus aliats europeus. Per redefinir les relacions internacionals de forma m¨¦s favorable per R¨²ssia, el president va desafiar Occident i es mant¨¦. ¡°La situaci¨® no ser¨¤ mai com abans, per¨° no sabem si aconseguirem una nova harmonia o si anem cap a una nova guerra freda¡±, afirma Valeri Fad¨¦iev, director del setmanari Expert?i persona propera al Kremlin. ¡°Ucra?na¡±, diu, ¡°¨¦s part d'aquell gran joc¡±. ¡°Putin pot estar decebut o irritat, per¨° la seva pol¨ªtica a Ucra?na ¨¦s la resposta l¨°gica a la pressi¨® militar estrat¨¨gica d'Occident¡±, diu.

¡°El Kremlin i l'Estat major entenen que hi ha una nova guerra estrat¨¨gica amb R¨²ssia. L'ampliaci¨® de la UE va en paral¡¤lel a l'ampliaci¨® de l'OTAN i ning¨² sap fins on arribar¨¤¡±, assenyala Fad¨¦iev. ¡°La l¨ªnia de defensa estrat¨¨gica de la URSS passava per la Rep¨²blica Democr¨¢tica Alemanya, Txecoslov¨¤quia i el mar Negre. La l¨ªnia de defensa estrat¨¨gica de R¨²ssia passa per Kaliningrad, Bielor¨²ssia, el Trasdni¨¨ster i Crimea¡±, afirma. ¡°Crimea ¨¦s un tema tancat i R¨²ssia no la lliurar¨¤¡±, afegeix.

Els conceptes d'¡°assetjament¡± i ¡°expansi¨®¡± dominen avui les valoracions de la relaci¨® entre R¨²ssia i Occident en detriment d'an¨¤lisis m¨¦s fredes sobre comportaments, motivacions i prioritats. Mentrestant, Putin no t¨¦ intenci¨® d'a?llar-se. ¡°El G-7 ¨¦s un atavisme de l'¨¨poca en qu¨¨ les principals pot¨¨ncies occidentals controlaven el m¨®n, per¨° les coses han canviat¡±, diu Fad¨¦iev referint-se a la votaci¨® de l'ONU sobre el no-reconeixement al canvi d'estatus de Crimea al mar? de 2014. Llavors, 100 pa?sos van donar suport a Ucra?na, 58 es van abstenir i 11 hi van votar en contra. En aquestes dues ¨²ltimes categories, hi ha el 63% de la poblaci¨® mundial, subratlla.

De conrear la interdepend¨¨ncia amb occident com a base de la seguretat, Putin ha passat a fomentar altres alternatives com els seus aliats de la Uni¨® Econ¨°mica Euroasi¨¤tica, els pa?sos BRIC i en particular la Xina. El l¨ªder no admet cap culpa per la deterioraci¨® de les seves relacions amb Europa, no es penedeix de res i fa temps que va dir que no confiava en ning¨². Putin rescata les tradicions aut¨°ctones, restringeix de forma sistem¨¤tica la influ¨¨ncia occidental en la pol¨ªtica interior i amena?a d'etiquetar com a indesitjable a qui q¨¹estioni el model patriarcal rus i el seu concepte de patriotisme.