Les set vides de Duran Lleida

Josep Antoni Duran Lleida ha decidit posar sobre la taula de la consulta interna que Uni¨® far¨¤ diumenge?el seu lideratge al partit. Ahir va deixar clar que si la direcci¨® perd la votaci¨® sobre la posici¨® d'Uni¨® respecte al proc¨¦s, far¨¤ un pas enrere, de manera que ha convertit el refer¨¨ndum en un plebiscit sobre el seu lideratge. Una nova posada a prova d'una presid¨¨ncia que ha aguantat en vida set envits que han estat a punt de destronar-lo.

1. L'accidentada arribada al poder d'Uni¨®. Duran arriba al lideratge d'Uni¨® el 1982, enmig d'una pugna entre els partidaris d'una alian?a m¨¦s forta amb Converg¨¨ncia i els que volen que destaqui un perfil propi. De seguida, per¨°, l'aleshores jove dirigent queda descavalcat: l'any seg¨¹ent ¨¦s reelegit per¨° els seus intents per refermar el lideratge (fer els congressos bianuals i crear la figura de secretari general en una direcci¨® que fins llavors era col¡¤legiada) creen suspic¨¤cies a la milit¨¤ncia. El 1984 perd el poder, per¨° per un per¨ªode breu: les divisions al partit l'acaben recuperant com a l¨ªder de consens el 1987.?

2. La falsa culpabilitat de la crisi de CDC el 1992. La gran crisi de Converg¨¨ncia es produeix el 1992: la pugna entre l'aleshores l¨ªder del partit, Miquel Roca, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol. La batalla t¨¦ diversos motius, principalment el lideratge del catalanisme (Roca volia succeir Pujol) i el control de les finances del partit, on la fam¨ªlia del president, amb Jordi Pujol J¨²nior al capdavant, volia tenir-hi m¨¤. Per no confessar el motiu real, Roca i Pujol van trobar un culpable: les relacions amb Uni¨® Democr¨¤tica, amb el l¨ªder al centre de la diana. Duran, lluny d'arronsar-se, va aprofitar les acusacions per cimentar la seva influ¨¨ncia sobre Pujol, a qui va donar suport en la crisi.

3. La corrupci¨® a Uni¨®: el 'cas Treball' i el 'cas Turisme'. Duran va dir l'any 2000 que si es demostrava que la formaci¨® s'havia finan?at il¡¤legalment, dimitiria. El 2014 Uni¨® es convertia en el primer partit a admetre que ho havia fet, per¨° ell va dir que el partit ja havia assumit les responsabilitats que tocaven. En el cas Treball, el partit va desviar ajudes dels fons d'ocupaci¨® de la UE per pagar seus i mobiliari, amb l'ajuda de l'empresari andorr¨¤ Fidel Pallerols. El cas Turisme afecta les irregularitats al Consorci de Turisme de Catalunya, amb nou militants d'Uni¨® condemnats per malversar gaireb¨¦ un mili¨® d'euros. En aquest cas, Uni¨® Democr¨¤tica va pressionar el director del consorci, Joan Cogul, perqu¨¨ se'n fes responsable sense involucrar el partit, incloent-hi el pagament de 600 euros mensuals a la seva dona pel silenci. Segons ella, el mateix Duran va pressionar-la. Cogul va acabar su?cidant-se, i Duran demanant perd¨® a la v¨ªdua perqu¨¨ Uni¨® va condemnar-lo abans que la just¨ªcia. El l¨ªder democristi¨¤ va sortir air¨®s de tots dos casos de corrupci¨®.?

4. Ning¨² pot desbancar-lo del lideratge d'Uni¨®.?Intentar q¨¹estionar el c¨¤rrec de Duran al partit ha estat sin¨°nim d'acabar defenestrat. Tots els candidats que li han plantat cara han acabat fora de la formaci¨® i, de passada, de la pol¨ªtica. L'¨²ltim d'ells ¨¦s l'exalcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que Duran va esclafar amb el 80% dels vots. El mateix dest¨ª van seguir els promotors de la plataforma El Mat¨ª, que el 2008 van ser incapa?os de presentar-se perqu¨¨ Duran havia endurit les normes per optar a la presid¨¨ncia. La seva resist¨¨ncia a tenir rivals fins i tot li ha costat sent¨¨ncies judicials. El 2002 l'Audi¨¨ncia de Tarragona va anul¡¤lar el congr¨¦s d'Uni¨® en considerar-lo antidemocr¨¤tic: Duran va augmentar a ¨²ltima hora el nombre de compromissaris per esclafar el seu rival, Jordi Petit, que es va quedar en l'11% dels vots.?

5. Els pitjors resultats per a CiU des del 1979 amb Duran com a candidat. Un mal resultat en unes eleccions deixa un pol¨ªtic tocat, per¨° amb dos de seguits s¨®n molts els que opten per deixar-ho. No ¨¦s el cas de Duran, que des que l'acord de federaci¨® amb Converg¨¨ncia (el 2001) ha estat candidat a les eleccions generals. Duran va fracassar en les dues primeres ocasions (2004 i 2008), amb el pitjor resultat de CiU en unes generals des del 1979, 10 escons. Duran va sobreviure fins a la tercera, i no va fallar, ja que va capgirar totalment la situaci¨®: el 2011 CiU va guanyar les generals a Catalunya per primer cop. Des del c¨¤rrec de portaveu de CiU al Congr¨¦s ha est¨¨s la seva influ¨¨ncia a Madrid i ha exercit de veu moderadora a CiU.?

6. El proc¨¦s, la dimissi¨® i Constru?m. El proc¨¦s ha elevat la tradicional tensi¨® entre Uni¨® i Converg¨¨ncia fins al punt que les crisis entre els dos partits ja s¨®n un element quotidi¨¤. Duran hi juga un paper molt important des del seu lideratge a Uni¨®, i ¨²ltimament ha fet passos per mantenir-lo i, alhora, allunyar-se de CiU. Duran va dimitir de secretari general de la federaci¨® el passat juliol, una decisi¨® que no ha redu?t la seva pres¨¨ncia medi¨¤tica ni la seva tasca pol¨ªtica. Tamb¨¦ continua de portaveu de CiU a Madrid fins a les generals de finals d'any. Per si les coses entre Uni¨® i CDC s'acaben de tor?ar, ja t¨¦ una sortida a punt: la plataforma Constru?m, que en els primers mesos s'ha distanciat totalment de Mas.

7. La consulta interna, un plebiscit sobre ell.?Duran es juga la seva setena vida com a dirigent d'Uni¨® en la consulta que el partit far¨¤ aquest diumenge. La votaci¨® ha d'aclarir la posici¨® de la formaci¨® respecte al proc¨¦s, per¨° el l¨ªder ha volgut convertir-ho en un plebiscit sobre la seva persona en deixar clar que, si perd, marxar¨¤. Si el no a la pregunta de la direcci¨® guanya, Duran deixar¨¤ de ser l¨ªder d'Uni¨® 35 anys despr¨¦s.?