Tots els bra?os de la menor¨¤

Com els set bra?os de la menor¨¤, el canelobre ritual jueu i una de les grans icones del judaisme, s¡¯est¨¦n i es diversifica la programaci¨® del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, un dels esdeveniments cinematogr¨¤fics m¨¦s ressenyables de la temporada cultural de la ciutat (del 16 al 21 de juny).

El cartell d¡¯aquesta 17a edici¨® ¨¦s variad¨ªssim i interessant¨ªssim, amb pel¡¤l¨ªcules de ficci¨® i documentals que cobreixen pr¨¤cticament tots els aspectes de la hist¨°ria i la vida jueves. Hi ha films sobre l¡¯Holocaust, sobre la dificultat de ser jueu avui a Fran?a, sobre la identitat, sobre el conflicte amb els palestins, un biopic, una com¨¨dia sobre la persecuci¨® d¡¯un suposat nazi per dos tan esfor?ats com desastrosos individus (Kaplan, d¡¯?lvaro Brechner), i una altra, per trencar-se de riure, sobre les noies al Tsahal, l¡¯ex¨¨rcit israeli¨¤ (Zero motivation, de Talya Lavis).

Entre el m¨¦s destacat hi ha dues produccions que ens acosten respectivament a dues personalitats de la literatura israeliana, Amos Oz i David Grossman. Al primer est¨¤ dedicat el documental The nature of dreams, que ressegueix la seva autobiografia Una hist¨°ria d¡¯amor i foscor, i del segon s¡¯estrena a Espanya Intimate Grammar, l¡¯adaptaci¨® de la seva novel¡¤la El llibre de la gram¨¤tica interna, en una producci¨® israeliana del 2010 guanyadora dels premis a la millor pel¡¤l¨ªcula als festivals de Jerusalem i T¨°quio. Entre els films que toquen l¡¯Holocaust, el documental espanyol La encrucijada, d¡¯?ngel Sanz Briz, explica amb testimonis molt impactants ¡ªcom el de Miklos Heisler, supervivent de les execucions de jueus a la riba del Danubi a Budapest¡ª la lluita del diplom¨¤tic aragon¨¨s Sanz Briz per salvar 5.500 jueus hongaresos de la deportaci¨® als camps d¡¯extermini, on en van morir prop de mig mili¨®. Tamb¨¦ ¨¦s un documental Fritz Bauer, death by instalments, producci¨® alemanya sobre el jutge Bauer, un home just a l¡¯Alemanya de postguerra que no va tenir p¨¨ls a la llengua en denunciar la complicitat dels seus compatriotes amb el nazisme. Despr¨¦s de la boira explica el sorprenent cas de Sigfried Meier, supervivent dels camps amb set anys i el n¨²mero 117.943 a l¡¯avantbra?, que va ser despr¨¦s artista de la chanson i amic de Moustaki i m¨¦s tard propulsor de la moda adlib a Eivissa i escultor.

Chagall-Malevich ¨¦s una gran producci¨® russa sobre Marc Chagall, el seu comprom¨ªs amb la Revoluci¨® d¡¯Octubre i la seva pugna art¨ªstica amb Malevich, amb l¡¯afegit d¡¯una hist¨°ria d¡¯amor. Molt interessant ¨¦s tamb¨¦ East Jerusalem / West Jerusalem, que recull l¡¯experi¨¨ncia del cantautor israeli¨¤ David Broza de gravar un disc en un estudi palest¨ª i amb artistes de tots dos pobles. Confesso una debilitat per una altra de les propostes, el documental Raise the roof, sobre l¡¯esfor?ada reconstrucci¨® del sostre d¡¯una de les magn¨ªfiques sinagogues de fusta pintada poloneses (totes perdudes), la de Gwozdziec, que es pot admirar avui al nou Museu Jueu de Vars¨°via.