Cristina de Borb¨®, davant un banc dels acusats amb dues escapat¨°ries

La infanta Cristina s'asseur¨¤ al banc dels acusats per ser jutjada per un presumpte delicte fiscal en el cas N¨®os. La germana del rei Felip VI encara t¨¦ possibilitats de sortir indemne del tr¨¤ngol judicial?en dos moments clau de la vista oral. A l'inici del judici, la seva defensa plantejar¨¤ que no cal jutjar la Infanta per delicte fiscal, ja que l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, representada per l¡¯Advocacia de l¡¯Estat, i la Fiscalia Anticorrupci¨®, no acusen Cristina de Borb¨® i en defensen la innoc¨¨ncia.

L'¨²nica acusaci¨® que culpa la Infanta i demana penes de pres¨® per a ella ¨¦s Manos Limpias, l'acusaci¨® popular. El tribunal encarregat de jutjar la germana del Rei haur¨¤ de decidir si aplica la doctrina Bot¨ªn, en aquest cas, Cristina de Borb¨® no podr¨¤ ser jutjada; o imposa la doctrina Atutxa, llavors, el judici contra la dona d¡¯Urdangar¨ªn continuar¨¤.

Els perits de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria defensaran durant la vista oral que no hi ha delicte fiscal en l'actuaci¨® de la infanta Cristina com a propiet¨¤ria del 50% de l'empresa Aizoon, que compartia amb el seu marit i amb la qual presumptament es va produir el frau a Hisenda. Aquest testimoni pot resultar clau per a la decisi¨® que adopti el tribunal que ha d¡¯emetre la sent¨¨ncia en relaci¨® amb el delicte fiscal que tant el jutge instructor Jos¨¦ Castro com l'acusaci¨® popular de Manos Limpias, atribueixen a la Infanta.

El seu marit, I?aki Urdangarin, es va lucrar durant diversos anys amb un negoci que consistia a contractar amb administracions p¨²bliques l'organitzaci¨® d'esdeveniments a trav¨¦s d'una presumpta societat sense ¨¤nim de lucre, l¡¯Institut N¨®os. Aquella societat, que va aconseguir contractes a dit per m¨¦s de sis milions d'euros en tot just tres anys, subcontractava la feina amb altres empreses, en aquest cas, privades i amb ¨¤nim de lucre, propietat d¡¯Urdangar¨ªn i el seu soci, Diego Torres.

Una de les empreses amb les quals Urdangar¨ªn desviava a les seves butxaques els diners p¨²blics dels governs de Val¨¨ncia i les Balears era Aizoon, la propietat de la qual compartia al 50% amb la infanta Cristina de Borb¨®. Urdangar¨ªn va facturar a nom d'aquella empresa els seus serveis professionals com a conseller d'una desena de societats. Per aquest sistema va defraudar a Hisenda en declarar aquells ingressos amb l'impost de societats en lloc de fer-ho amb l¡¯IRPF, at¨¨s que era una renda del seu treball i no de l'activitat de la seva empresa. Aquesta pr¨¤ctica suposadament il¡¤legal la va dur a terme amb la presumpta complicitat de la seva dona, que aprofitava aquests ingressos que arribaven a Aizoon per a despeses particulars que despr¨¦s s'inclo?en a les declaracions fiscals per aconseguir desgravacions en l'impost de societats.