Mor Antoni Pitxot, el pintor amic de Dal¨ª

Salvador Dal¨ª nom¨¦s permetia a dues persones que estiguessin presents mentre treballava: Gala, la seva inseparable musa, i Antoni Pitxot, persona de confian?a i amic des que el pintor surrealista va visitar el seu taller el 1972. ¡°No conec ning¨² m¨¦s a qui Dal¨ª aguant¨¦s, perqu¨¨ l'acte de pintar ¨¦s molt ¨ªntim. En mi tenia una confian?a total i absoluta, en tot, en la meva discreci¨®, en totes les coses¡­¡±, va escriure Pitxot. El pintor i amic de Dal¨ª, nascut tamb¨¦ a Figueres el 1934, va morir ahir als 81 anys. Com si es tract¨¦s d'un acte surrealista, dels que tant li agradava protagonitzar a Dal¨ª, la mort de Pitxot s¡¯ha produ?t el mateix dia i a la mateixa hora, a les quatre, que ¨¦s quan s¡¯havia d'inaugurar per primera vegada una exposici¨® a Cadaqu¨¦s amb 68 obres; 37 de Pitxot realitzades entre el 1963 i el 1989 que mai s'havien vist a Espanya, ja que pertanyen a la col¡¤lecci¨® italiana Dalle Molle, i la resta de Dal¨ª. Una mostra homenatge ¡°a la llarga amistat i col¡¤laboraci¨® entre tots dos, per¨° tamb¨¦ a l'art, la pintura i un paisatge mineral i ¨²nic de Cadaqu¨¦s que alhora els inspira i condiciona¡±, va explicar ahir Montse Aguer, directora del Centre d¡¯Estudis Dalinians i comiss¨¤ria de l'exposici¨®, un parell d'hores abans que es conegu¨¦s la defunci¨® de l'artista.

Sens dubte, va haver-hi un abans i un despr¨¦s de la visita del 1972. Aquell dia, Dal¨ª el va convidar a exposar al seu museu de Figueres en una mostra que va obrir les portes dos anys m¨¦s tard, el setembre del 1974. Pitxot no es va moure mai d'aquest espai m¨¤gic que ¨¦s el Teatre Museu de Figueres. ¡°Em va trucar l'endem¨¤ per convidar-me a exposar de forma permanent al Museu que estava construint i demanar-me que l¡¯ajud¨¦s a acabar-lo. La nostra col¡¤laboraci¨® va ser l¨°gica i natural¡±, recordava fa poc. La seva obra, i en aix¨° tamb¨¦ ¨¦s ¨²nic, pot veure's avui mateix a la galeria del segon pis del museu del geni empordan¨¨s. Dal¨ª, a m¨¦s, el va nomenar personalment aquell mateix any patr¨® vitalici de la seva fundaci¨®, a m¨¦s de director dels museus de Figueres, Cadaqu¨¦s i Port Lligat, els tres espais que marquen l'univers dalini¨¤, c¨¤rrecs que va exercir fins al dia d'ahir.

El 2014, coincidint amb els 25 anys del pintor surrealista, Pitxot va publicar Sobre Dal¨ª, en qu¨¨ parlava del seu amic m¨¦s enll¨¤ de les ¡°disfresses que utilitzava en les seves aparicions p¨²bliques. Dal¨ª sempre es disfressava de Dal¨ª¡±, va assegurar en la presentaci¨®.

Nascut en una fam¨ªlia de tradici¨® art¨ªstica, en la qual no faltaven els poetes, m¨²sics i pintors, Pitxot, que ja havia exposat a Sant Sebasti¨¤, Madrid o Barcelona les seves obres realistes d'arrel expressionista, s'instal¡¤la definitivament a Cadaqu¨¦s el 1966 a la pen¨ªnsula del Sortell, un tros de terra al costa del mar que havia adquirit la seva ¨¤via anys abans. En aquest entorn, com una cosa l¨°gica, gira els ulls cap al que l¡¯envolta, sobretot, les pedres que formen el paisatge del cap de Creus, i de platges com la de sa Conca, i comen?a a desenvolupar una pintura personal en qu¨¨ aquestes roques acaben adoptant visions anam¨°rfiques i antropomorfes; unes pintures plenes de personatges petris que s'assemblen a herois i d¨¦us o al mateix pintor en m¨¦s d'un autoretrat. Un microcosmos multicolor, inundat del blau mediterrani, del mar i del cel, d'aquesta part de la costa catalana, va poder veure's a La mem¨°ria del temps, la seva ¨²ltima exposici¨® a Barcelona, oberta el maig del 2014, on es va poder veure com abans de pintar, Pitxot creava una esp¨¨cie d'escultures p¨¨tries que despr¨¦s portava sobre el llen?. ¡°No van tenir mai la missi¨® d'escultures. Les vaig concebre com a objectes per a la contemplaci¨®, com a maniqu¨ª per a la meva inspiraci¨®. No hi ha res tan s¨°lid i permanent com les pedres¡­ de vegades fins i tot em sorpr¨¨n la manera com aquestes acumulacions aguanten nom¨¦s amb petits trossos de filferro¡±, va assegurar.

¡®Noia a la finestra¡¯

Actiu i incansable admirador del seu ¨ªntim amic no es perdia cap exposici¨® al museu de Figueres per explicar les seves experi¨¨ncies i viv¨¨ncies passades. Va ser el mestre de cerim¨°nies el setembre del 2014 durant la presentaci¨® del retorn d¡¯Anna Maria, la germana de Dal¨ª. Ho va ser quan el Reina Sof¨ªa de Madrid va cedir la famosa obra Noia a la finestra al museu giron¨ª per celebrar els 40 anys de la seva inauguraci¨®. ¡°L'obra ¨¦s una vella coneguda, ja que va ser un regal de noces de Dal¨ª al seu amic Eduard Marquina Pitxot, el meu oncle. He menjat molts anys al seu costat a la casa on vivien del carrer Barquillo cantonada pla?a del Rei de Madrid¡±, va explicar. Quan el 1988 la seva fam¨ªlia la va vendre al Museu d¡¯Art Contemporani, va recordar: ¡°El meu cos¨ª Llu¨ªs li va preguntar a Dal¨ª qu¨¨ li semblava i va dir que no es preocup¨¦s perqu¨¨ els regals es fan perqu¨¨ siguin ¨²tils¡±. Davant de l'obra, Pitxot va identificar els racons que apareixen a la pintura: ¡°No pot ser m¨¦s Cadaqu¨¦s del que ¨¦s. La casa ¨¦s a la platja des Llaner, on els Dal¨ª estiuejaven, i al davant s¡¯hi pot veure la platja de ses Oliveres¡±, va enumerar, despr¨¦s de confessar que, no obstant aix¨°, la cosa que m¨¦s li agradava era contemplar-la ¡°per les formes exuberants, tan rodones i pict¨°riques d¡¯Anna Maria¡±.

L'exposici¨® de Cadaqu¨¦s, deu ser per l¡¯esbojarrat vent de tramuntana, o per considerar-se un ¨²ltim homenatge al seu recent fill predilecte, ha complert amb l'agenda marcada i ha obert les portes amb tota normalitat. Les seves pedres, els seus mars i cels blaus seguien ahir brillant malgrat que sigui un dia trist.