Qu¨¨ fan amb les nostres dades a Internet?

Tots hem sentit alguna vegada dir que quan un producte ¨¦s aparentment gratu?t, ¨¦s probable que en realitat l'estiguem pagant amb dades. Passa amb les xarxes socials, les targetes de fidelitzaci¨® de botigues o supermercats o amb una infinitat d'aplicacions que ens ofereixen serveis m¨¦s o menys rellevants a canvi, nom¨¦s, de les nostres dades personals.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ d'intuir que nosaltres som el producte, en realitat desconeixem qu¨¨ es fa exactament amb la nostra informaci¨®, o en qu¨¨ consisteix i com funciona aquest pagament amb dades. En realitat, no ¨¦s una q¨¹esti¨® senzilla, i cada aplicaci¨® disposa dels seus propis procediments i l¨°giques. En el cas de la navegaci¨® per Internet, per exemple, les empreses i prestadors de serveis ens ofereixen de forma gratu?ta els seus motors de recerca, p¨¤gines webs i serveis associats, per llegir la premsa, consultar la previsi¨® meteorol¨°gica, o estar en contacte amb altres persones a trav¨¦s de xarxes socials o f¨°rums. No obstant aix¨°, cada vegada que entrem en un web estem descarregant autom¨¤ticament una s¨¨rie de microprogrames coneguts com cookies que recapten informaci¨® de la nostra activitat online i fan arribar al propietari del web visitat informaci¨® sobre la nostra IP, MAC o IMEI (la matr¨ªcula del nostre dispositiu), el temps i forma en qu¨¨ utilitzem un lloc concret o altres llocs que estiguin oberts en el mateix moment, identifica si som visitants habituals i quin ¨²s fem de la p¨¤gina d'Internet, en quina seq¨¹¨¨ncia i com accedim a altres llocs, etc¨¨tera. A m¨¦s, ¨¦s habitual que diferents empreses paguin al lloc que visitem per poder instal¡¤lar-nos les seves pr¨°pies cookies, com tamb¨¦ ho ¨¦s que l'empresa utilitzi les dades no nom¨¦s per als seus estudis interns, sin¨® que les vengui a tercers.

En realitat, cada vegada que visitem una p¨¤gina amb l'ordinador, el tel¨¨fon m¨°bil o la tauleta, rebem desenes de peticions d'instal¡¤laci¨® de cookies. Som, doncs, el producte perqu¨¨ a canvi de la informaci¨® que obtenim proporcionem detalls sobre la nostra activitat online i, sovint, dades personals com el nostre nom i ubicaci¨®, h¨¤bits, targeta de cr¨¨dit, etc¨¨tera, dels quals no tenim forma de controlar on acaben. Davant aix¨°, l'¨²nic recurs d'autoprotecci¨® ¨¦s o no acceptar cookies i renunciar al servei, o esborrar-les sistem¨¤ticament del nostre ordinador, una cosa tan enutjosa com limitadament ¨²til.

Facebook, una xarxa social utilitzada per m¨¦s de mil milions de persones al mes, disposa de les dades que l'usuari hi diposita volunt¨¤riament, per¨° tamb¨¦ fa infer¨¨ncies sobre la base de les nostres interaccions amb persones i informaci¨®, les comparteix amb tercers i elabora un perfil ¨²nic que li permet determinar qu¨¨ apareix al nostre mur, tant per part dels nostres amics com d'anunciants. Tot m'agrada o registre a trav¨¦s de Facebook genera informaci¨® que ¨¦s analitzada i classificada per algorismes amb la finalitat tant de con¨¨ixer-nos individualment com a consumidors, com d'elaborar perfils socials destinats a ag¨¨ncies de publicitat. El registre continua fins i tot si hem tancat la p¨¤gina: tret que sortim manualment, les cookies de Facebook continuen espiant tot el que fem online.

Si, a m¨¦s, hem instal¡¤lat Facebook al nostre tel¨¨fon m¨°bil, juntament amb la seva aplicaci¨® de missatgeria, el sistema podr¨¤ activar remotament la nostra c¨¤mera o micr¨°fon, accedir a les nostres fotografies i missatges, etc¨¨tera, i aix¨ª anar perfeccionant el nostre perfil.

L'exemple de la navegaci¨® web ¨¦s el m¨¦s habitual, per¨° ja no l'¨²nic protagonista. El mateix desplegament de connexions no aparents i de compravenda de dades es produeix tamb¨¦ quan utilitzem una targeta de fidelitzaci¨® de client, que relaciona el nostre patr¨® de consum amb un nom, adre?a, sovint unes dades banc¨¤ries i les respostes al q¨¹estionari que habitualment acompanyen la sol¡¤licitud.

Tret que sortim manualment de la p¨¤gina, Facebook continuar¨¤ espiant el que fem

Un altre ¨¤mbit en el qual la recollida de dades ¨¦s cada vegada m¨¦s rellevant ¨¦s l'espai p¨²blic. Les nostres incautes passejades pels carrers s¨®n cada vegada menys an¨°nimes, i els sensors que llegeixen els identificadors ¨²nics i la geolocalitzaci¨® dels nostres dispositius, les c¨¤meres t¨¨rmiques i de videovigil¨¤ncia, les xarxes wi-fi, els fanals intel¡¤ligents o els sensors de lectura autom¨¤tica de matr¨ªcules ens incorporen de forma rutin¨¤ria a bases de dades p¨²bliques i privades que en algun lloc serveixen a alg¨² per obtenir un benefici que ni coneixem ni controlem.

L'¨¤mbit dom¨¨stic ¨¦s potser l'espai en qu¨¨ aquest monitoratge dels nostres moviments i rutines per elaborar patrons vendibles augmenta de forma m¨¦s preocupant: tots els electrodom¨¨stics intel¡¤ligents, des del comptador de la llum al televisor, passant per la nevera, construeixen una xarxa d'extracci¨® de dades que vol perfeccionar la imatge de qui som, qu¨¨ volem o qu¨¨ podem voler. El repte ¨¦s ser capa? d'avan?ar-se a les nostres necessitats per temptar-nos a adquirir productes o serveis que encara no sabem que desitgem. Paguem, doncs, dues vegades: quan adquirim l'electrodom¨¨stic o abonem el rebut de la llum, en euros, i cada vegada que li proporcionem informaci¨®, amb dades personals.

Hi ha empreses que han comen?at a explorar la possibilitat de convertir-se en data brokers dels ciutadans, una esp¨¨cie de corredors de dades que gestionarien la nostra informaci¨® retornant-nos una part del benefici que se'n genera. Que ning¨² esperi fer-se ric: de moment les empreses que intenten obrir-se cam¨ª en aquest t¨¨rbol m¨®n no donen m¨¦s que uns quants euros al mes a canvi d'informaci¨® tan sensible com dades m¨¨diques o banc¨¤ries. De moment, els veritables diners no es troben en la relaci¨® entre ciutadans i serveis que recullen dades. L'economia de les dades ¨¦s encara poc m¨¦s que una promesa, de la qual fins ara es beneficien molt pocs actors (Facebook o Tuenti, Google, Foursquare, YouTube, etc.), i m¨¦s per la febre inversora que pel compte de resultats. A l'albor d'aquesta promesa de negoci, aix¨° s¨ª, proliferen els corredors de dades dedicades a l'encreuament de diferents bases per augmentar el preu de venda dels perfils generats a partir de l'encreuament d'informaci¨® d'activitat online i offline: els informes m¨¨dics, per exemple, poden afegir m¨¦s valor a un historial de recerca a Internet.

Hi ha empreses que ja exploren la possibilitat de convertir-se en ¡®brokers¡¯ de dades dels ciutadans

A alguns aquest escenari no els genera cap inquietud. Pagar amb informaci¨® pr¨°pia obre tamb¨¦ la porta a la promesa de serveis personalitzats i atenci¨® individualitzada. No obstant aix¨°, els corredors de dades no es limiten a creuar detalls del que comprem, amb qui interactuem i qu¨¨ ens agrada. Aquest comer? inclou tamb¨¦, i cada vegada m¨¦s, historials m¨¨dics, dades fiscals i de renda o dades banc¨¤ries. El tipus d'informaci¨® que pot determinar si se'ns concedeix un cr¨¨dit, si se'ns ofereix una asseguran?a m¨¨dica m¨¦s o menys cara o si aconseguim una feina. De sobte, el preu pagat amb informaci¨® personal emergeix com una cosa totalment desproporcionada i incontrolable.

En acceptar ens convertim en el producte, ja que conv¨¦ no oblidar que acceptem tamb¨¦ que se'ns pugui acabar apartant del joc, amagats o ignorats perqu¨¨ el nostre perfil no aporta la solv¨¨ncia, salut o obedi¨¨ncia esperada.

Gemma Galdon Clavell, doctora en pol¨ªtiques p¨²bliques i directora d'investigaci¨® en Eticas Research and Consulting.