El Paraguai es rebel¡¤la contra l¡¯encantadora Argentina de Messi

L'Argentina i el Paraguai van reservar una hora i mitja de sorpreses en la nit m¨¦s feli? i descontrolada d'aquesta Copa Am¨¨rica. Va ser un partit memorable i variat, impossible de vincular a un episodi, ni a dos, ni a tres. Just en l'aleatorietat i en les paradoxes. El Paraguai va fracassar a les ordres de Ram¨®n D¨ªaz i va recuperar l'orgull de la m¨¤ d'Haedo Valdez. Davant de Messi, ni m¨¦s ni menys, comandant d'una Argentina que va empatar per¨° hauria pogut golejar. Perqu¨¨ el que va ser veritablement estrany a l'estadi de La Portada va ser el que li va passar al gran favorit del torneig. No, l'Argentina no va guanyar, per¨° no va decebre; no va triomfar per¨° pot presumir del triomf existencial d'haver estat fidel al seu geni. Per fi.

L'Argentina no va guanyar per¨° va recuperar l'encant a la pl¨¤cida localitat de La Serena. Amb el mar, en un estadi recollit que no va admetre m¨¦s de 20.000 persones, acariciada per la brisa t¨¨bia del nord. Despr¨¦s d'anys de desert, de partits furibunds, de jugadors turmentats, d'exig¨¨ncies desaforades, de supersticiosa fe en el doble cinc, i fins i tot de simple i plana ignor¨¤ncia, la selecci¨® que ha acollit alguns dels futbolistes m¨¦s enlluernadors de tots els temps va fer l'efecte de divertir-se i de voler divertir. El Tata Martino, que no ¨¦s el m¨¦s sofisticat dels entrenadors, va obrar la transformaci¨®. En va tenir prou amb treure la pols al vell manual. Va recuperar el vuit, com li diu ell, i el va encomanar a Banega; i per davant va posar un deu en la figura de Pastore, encara que el dorsal se'l va enfundar Messi. Pel cam¨ª va eliminar el doble cinc, o doble pivot, giny t¨¤ctic que des de fa uns anys, entre els t¨¨cnics d'aquestes latituds t¨¦ la consideraci¨® solemne que mereixen els amulets.

No era el model m¨¦s equilibrat per¨° mentre els executants van tenir energia el partit va tenir una sola direcci¨®. Va ser una reacci¨® en cadena. Mascherano es va coordinar amb Otamendi i amb Garay; Banega es va sincronitzar amb Mascherano; Pastore es va oferir juntament amb Di Mar¨ªa per davant dels migcampistes; i Messi va poder triar quan i on va apar¨¨ixer. No va ser necess¨¤ria la seva intervenci¨® cont¨ªnua per donar sentit a les jugades. Messi va posar el pen¨²ltim toc, el regateig, l'acceleraci¨®. El Paraguai no va trobar la manera de resistir. El pla de Ram¨®n D¨ªaz va ser aguantar invocant la proverbial arpa guaran¨ª. Es va replegar amb tots els jugadors al seu camp, fins a Santa Cruz, el punta, per darrere de la l¨ªnia de la pilota. Va aixecar una estacada. Es va escudar. Va aguantar fins que va cometre un error i va concedir l'1-0.

Els paraguaians havien sortit a pressionar a camp contrari despr¨¦s d'una jugada a pilota parada quan Mascherano va iniciar la sortida amb Messi. El capit¨¤ argent¨ª va intentar el regateig llarg per¨° Samudio li va posar el cos i li va robar la pilota abans de lliurar-li al seu porter, Antony Silva. Va ser una mala decisi¨®. Anticipant-se a la cessi¨®, Ag¨¹ero va interceptar la pilota i va marcar el primer.

L'Argentina sumava homes en cada maniobra. Despenjava Rojo, o Roncaglia, incorporava Banega, arribava amb Pastore tirant parets, i Messi s'associava amb tots. Va ser Messi una altra vegada, cinc minuts despr¨¦s de l'1-0, qui va arrossegar marques i va deixar sol Di Mar¨ªa amb un toc perfecte. I va ser el pobre Samudio, una altra vegada, qui es va creuar en el cam¨ª de la pilota. L'¨¤rbitre va xiular penal. No ho va semblar. Messi va executar el 2-0 i el partit es va convertir en un entreteniment per als previsibles guanyadors. L'Argentina hauria pogut marcar el tercer, el quart i el cinqu¨¨. Enmig d'un vendaval de faltes, algunes de molt dures. Messi va ser objecte d'un penal brutal. Paulo da Silva se'l va emportar de males maneres per¨° a l'¨¤rbitre li devia fer vergonya jutjar el desgraciat defensa amb tanta severitat. Messi, segur que les ocasions brollarien de la font, ho va acceptar amb un somriure.

¡°Ens han passat per sobre¡±, va dir el veter¨¤ Nelson Haedo Valdez despr¨¦s del partit; ¡°per¨° quan hem entrat al vestidor al descans hem dit que som una fam¨ªlia. Necessit¨¤vem una bona bofetada. No ten¨ªem res m¨¦s a perdre¡±.

¡°Som una fam¨ªlia¡°, va dir Valdez. ¡°No tenim res m¨¦s a perdre!¡±

El partit mai est¨¤ acabat per als valents com Valdez. Complerta la primera part, ell i els seus companys van haver de pensar que, com va dir el poeta, el coratge ¨¦s una forma de riquesa. El Paraguai va tornar al camp amb una mica m¨¦s que esperit revengista. M¨¦s que pegar, que va pegar, com va pegar Gonz¨¢lez a Di Mar¨ªa abans d'obtenir la indulg¨¨ncia arbitral, l'equip blanc-i-vermell es va atrevir a moure la pilota. No havia transcorregut una hora quan els aficionats van descobrir que aquell espectacle podia tenir doble sentit. Que Gonz¨¢lez, a m¨¦s de rascar, sabia passar la pilota; que Ortigoza la trepitjava i la distribu?a; que C¨¢ceres s'atrevia a tocar i que a dalt, Valdez no parava de desmarcar-se a l'esquena de Mascherano. Va ser una revelaci¨®. La primera jugada que els paraguaians van completar fent m¨¦s de tres passades seguides va acabar en un tir de Valdez que va rebutjar Romero. Al minut seg¨¹ent, Ortigoza va tornar a connectar amb Valdez i l'exjugador de l'H¨¦rcules va fer un gran xut. Des de fora de l'¨¤rea. La pilota va sobrevolar Romero i va colpejar la xarxa. El gol va posar l'Argentina davant d'un escenari nou. L'escenari del descontrol.

Messi va demanar la pilota com qui s'ofereix voluntari per a una aventura juvenil. Sota les llums una mica t¨¨nues de l'estadi de La Portada el que va passar va ser el m¨¦s semblant a un intercanvi col¡¤legial al parc. Amb els dos equips fracturats per la meitat, els centrals exposats al m¨¤ a m¨¤ i els atacants corrent a l'albir de la seva intu?ci¨®, el que va passar va ser molt suc¨®s per als aficionats. Fintes, curses, passades, rematades, parades, curses, passades, rematades, parades¡­ Ning¨² baixava a ajudar ning¨². Tots se la jugaven i la fatiga causava estralls d'ordre t¨¤ctic. Quan el Tata va ordenar els canvis nom¨¦s va tirar m¨¦s llenya al foc: Pastore i Ag¨¹ero per T¨¦vez i Higua¨ªn, primer; despr¨¦s Banega per Biglia. Canvis per no canviar absolutament res del que es pretenia.

Messi i Di Mar¨ªa van estar a un cent¨ªmetre d'augmentar la dist¨¤ncia. Per¨° es va imposar el Paraguai. Per les bones i per les braves. Empenyent. Pressionant. Provocant faltes i c¨®rners que van obligar Mascherano i Romero a escridassar-se reclamant atenci¨®. L'Argentina estava a punt de celebrar la vict¨°ria quan va rebre la ma?ada. Falta frontal d'Ortigoza, desc¨¤rrega de Silva, distracci¨® dels argentins que havien de vigilar, i Lucas Barrios que apareix des de darrere per afusellar. Al minut 90. Aix¨ª va empatar el Paraguai contra el primer candidat a emportar-se la Copa Am¨¨rica de Xile. Despr¨¦s d'una de les millors estones que aquest joc brindar¨¤ a l'afici¨® en aquest torneig. El dia que l'Argentina no va guanyar per¨°, almenys, s'hi va recrear. El dia que el Paraguai va fracassar amb Ram¨®n D¨ªaz i va recuperar l'orgull amb els seus futbolistes.