El paper del canvi

L¡¯acabada d¡¯elegir alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va deixar anar durant la campanya electoral que planejava engegar una moneda social local. La idea b¨¤sica ¨¦s que botiguers i particulars puguin canviar euros per una nova divisa que es cre? a la ciutat i que serveixi per donar sortida a productes o serveis a un preu m¨¦s baix o amb avantatges. Els treballadors p¨²blics tamb¨¦ podran cobrar una part del sou en la nova moneda. Joan Rib¨®, el flamant alcalde de Val¨¨ncia, de Comprom¨ªs, tamb¨¦ va proposar en campanya la creaci¨® d'una moneda social. Aquestes divises especials serien convertibles a la moneda oficial del pa¨ªs, a tipus de canvi paritari, per facilitar-ne l¡¯¨²s.

Els projectes de Barcelona i Val¨¨ncia no s¨®n revolucionaris. En realitat tenien molt¨ªssims precedents: la lliura de Bristol al Regne Unit, el Chiemgauer de Baviera (Alemanya) o el Sol-violette de Tolosa (Fran?a). Dins d¡¯Espanya, hi ha altres monedes locals, com l'Ekhi de Bilbao, el RES de Girona i el PUMA de Sevilla. No hi ha dues divises iguals. Algunes es limiten a l'¨¤mbit d'una ciutat i agrupen un nombre redu?t d'empreses i ciutadans ¨C200 negocis i 2.000 particulars en el cas de la divisa francesa, i 600 companyies i 3.000 particulars en el de l'alemanya¨C, i d¡¯altres, com el WIR de Su?ssa, inclouen 45.000 empreses i s'usen en tot el pa¨ªs.

Barcelona no ¨¦s el primer Ajuntament que es planteja pagar part dels sous p¨²blics en divisa local. ¡°L'alcalde de Bristol va acceptar rebre tot el seu salari en moneda social. Altres treballadors del Consistori tamb¨¦ reben en aquesta moneda una part¡±, explica Ciaran Mundy, director de l'empresa que gestiona la divisa amb el banc de la ciutat. La lliura de Bristol, com el Chiemgauer o el Sol-violette, t¨¦ el suport d'entitats financeres locals.

Andreu Honzawa, de la Social Trade Organisation, fundaci¨® dedicada a la promoci¨® de monedes complement¨¤ries, argumenta que a Su?ssa el banc que disposa d¡¯aquesta divisa proporciona cr¨¨dits a les companyies de la xarxa ¡°a un tipus d'inter¨¨s inferior al de la resta de l'economia, de l¡¯1%¡±. Les pimes tenen acc¨¦s a cr¨¨dit barat durant una recessi¨® i poden mantenir el seu poder de compra.

Quins riscos comporta inventar una moneda? Jos¨¦ Carlos D¨ªez, professor de la Universitat d¡¯Alcal¨¢, assenyala que el pla de pagar part del salari dels funcionaris en moneda local ¨¦s ¡°la pitjor manera d'elevar la despesa p¨²blica¡±. Argumenta que si no es t¨¦ un banc que doni suport als nous valors amb l'euro, podria perdre credibilitat i, per tant, valor. El resultat seria una hiperinflaci¨®. D¨ªez recorda el cas de l¡¯Argentina, on es va pagar els funcionaris amb diverses monedes paral¡¤leles que es van anar devaluant. Per aix¨° augura que els treballadors p¨²blics de Barcelona preferiran cobrar en euros.

Juan Torres, professor de la Universitat de Sevilla, en discrepa. Perqu¨¨ es doni aquesta situaci¨®, raona, hauria d'haver-hi m¨¦s divises de les que requereix l'economia, una cosa improbable a Espanya, on la demanda ¨¦s inferior a l'oferta. La finalitat d'aquestes monedes ¨¦s complementar l'euro, argumenta l'acad¨¨mic, al mateix temps que ¡°dinamitzen l'oferta¡± comercial.

El catedr¨¤tic de la Universitat Pompeu Fabra Jos¨¦ Garc¨ªa Montalvo hi veu un altre inconvenient: l'escassetat d'empreses on poder gastar-la. ¡°Si es pot gastar a pocs llocs i t¨¦ pocs usos, la gent preferir¨¤ l'euro. I si ¨¦s possible canviar-la, tampoc interessar¨¤, perqu¨¨ podr¨¤s fer el mateix [que amb l'euro]¡±.

Una de les monedes socials m¨¦s importants d¡¯Espanya ¨¦s el RES de Girona. ¡°Les empreses que s¡¯hi sumen augmenten la seva facturaci¨® entre un 3% i un 5%¡±, expliquen des de l'empresa gestora. Aquesta moneda agrupa 444 pimes, m¨¦s del doble que el 2013, i la fan servir m¨¦s de 3.000 ciutadans.

Per¨° Espanya no t¨¦ un marc legal que doni cobertura a aquestes divises. Les companyies nom¨¦s poden abonar al fisc l¡¯IVA en euros. Els impulsors de la lliura de Bristol van acordar amb el Consistori ¡°poder pagar els impostos¡± en aquesta divisa, explica Michael Lloyd-Jones, gestor en cap de la moneda. ¡°Aix¨° va ajudar que els negocis veiessin que ¨¦s [un mitj¨¤ de canvi] leg¨ªtim¡±, afegeix.