La maduraci¨® de les monedes socials

Julia Vilar, que regenta el restaurant Le Bistrot de Girona, es va apuntar fa un any a la moneda local Res. ¡°A la gent li agrada. Hi ha qui ve aqu¨ª perqu¨¨ la usem¡±, assegura Vilar, de 34 anys. El Res ¡ªel nom deriva del rom¨¤ res publica (cosa p¨²blica)¡ª ¨¦s una moneda complement¨¤ria o social, un mitj¨¤ de troc dissenyat per augmentar el comer? a la zona, municipi o regi¨®.

A Catalunya n'hi ha 26, segons la base de dades de Julio Gisbert, expert en monedes socials. I encara que algunes s¨®n petites xarxes semblants als sistemes de canvi, d'altres aglutinen un nombre cada vegada m¨¦s gran de negocis i particulars. En alguns casos, creixen per oferir una sortida als aturats per la crisi, per¨° en d'altres ajuden a promocionar el comer? local.

El Res agrupa en l'actualitat 375 petites empreses, respecte a les 202 de finals del 2013. Avui la fan servir 3.000 ciutadans. El valor de les transaccions ¡ªun Res equival a un euro¡ª ha passat de 624.856 a 1,5 milions d'unitats, segons Social Currencies Management, que la gestiona. Avui es pot utilitzar a Girona, Figueres i Olot. La Cooperativa Integral Catalana i les seves xarxes d'intercanvi sumen 8.000 usuaris de la moneda Eco, 2.000 m¨¦s que l'any anterior. D'aquests, 700 s¨®n autoocupats, segons Jordi Flores, membre de la cooperativa.

El marc normatiu ¨¦s esc¨¤s. Andreu Honzawa, coordinador de projectes de la Social Trade Organisation, una fundaci¨® internacional que promou aquestes monedes, recomana tributar l'IVA en les transaccions en qu¨¨ participen empreses. La crisi n'ha afavorit el creixement.

El cas m¨¦s clar ¨¦s el dels sistemes d'intercanvi locals, que funcionen com un circuit tancat i, per aix¨°, no es poden canviar per euros. Els seus usuaris les usen per intercanviar els productes i serveis que necessiten per al dia a dia. Honzawa explica que ¡°poden ajudar les persones a viure amb menys euros¡±, i faciliten que les empreses mantinguin clients.