Najat El Hachmi guanya el premi Sant Joan de literatura catalana

L'escriptora Najat El Hachmi (Beni Sidel, Marroc, 1979) ha guanyat aquest dimarts el premi Sant Joan de literatura catalana amb La filla estrangera. La novel¡¤la aborda la hist¨°ria d'una jove nascuda al Marroc i crescuda a Catalunya amb els xocs culturals, socials i personals que implica la immigraci¨®, especialment pel que fa a la relaci¨® que la noia mant¨¦ amb la seva mare. El guard¨® s'ha lliurat aquesta tarda al Sal¨® Modernista de la Fundaci¨® Antiga Caixa Sabadell 1859 en un acte presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, N¨²ria de Gispert. El certamen, que aquest any fa 35 anys, ¨¦s un dels m¨¦s ben dotats de la literatura catalana: El Hachmi rebr¨¤ 35.000 euros lliures d'impostos i a part els drets d'autor. Edicions 62 es far¨¤ c¨¤rrec de l'edici¨® comercial de l'obra. 55 novel¡¤les candidates m¨¦s concorrien al premi. El jurat ha estat compost per Jordi Coca, Pere Gimferrer o, entre d'altres, Melcior Comes, guanyador de l'edici¨® anterior.

La filla estrangera ¨¦s un mon¨°leg en el qual la protagonista, una jove acabada de sortir de l'institut, viu amb la seva mare en una ciutat de l'interior i ha de decidir qu¨¨ fer amb el seu futur: T¨¦ la possibilitat de tralladar-se a Barcelona, o en cas contrari quedar-se a la fam¨ªlia i acceptar un matrimoni proposat amb un cos¨ª. Durant el relat la protagonista reflexiona sobre les difer¨¨ncies entre la generaci¨® de la seva mare i la seva, les dificultats per accedir al m¨®n laboral, els rols de g¨¨nere i les limitacions que ha d'afrontar per la seva condici¨® de filla d'immigrant.

El mon¨°leg se centra en la relaci¨® entre mare i filla. Els conflictes entre totes dues es manifesten a trav¨¦s de la llengua. ¡°Intenta entendre-la emocionalment. Pensa en la mare, a la qual tracta d'apropar-se en la llengua del Rif, que ¨¦s b¨¤sicament oral. La filla, ¨¦s clar, hi ha moments en els quals no troba les paraules exactes per dirigir-s'hi¡±, explica l'autora. Aquest problema es produeix perqu¨¨ l'adolescent pensa i es comunica en una altra llengua. Aquest idioma no s'especifica a la novel¡¤la, per¨° es d¨®na a entendre que ¨¦s el catal¨¤. La jove, entre reflexions i intents de travar ponts amb la seva progenitora, introdueix refer¨¨ncies a Aloma, de Merc¨¨ Rodoreda, i a poemes de Maria Merc¨¨ Mar?al. ¡°Aix¨° desarrela la protagonista. No seria m¨¦s f¨¤cil si a la seva vida no hi hagu¨¦s totes aquestes refer¨¨ncies?¡±, es pregunta El Hachmi.

L'autora ja est¨¤ preparant un segon llibre en el qual precisament se centrar¨¤ en la perspectiva de la mare, avan?a El Hachmi. ¡°Actualment les mares i les filles immigrants estan fent uns processos incre?bles, juntes, malgrat que no es troben massa acompanyades ni tenen facilitats. Les mares canvien els seus esquemes de valors gr¨¤cies a les filles. Moltes de nosaltres no estar¨ªem vivint aquestes oportunitats si no fos perqu¨¨ una generaci¨® anterior va fer el salt i es va arriscar. Avui no podem obviar la crisi econ¨°mica, amb nivells d'atur alt¨ªssims, per¨° quant a immigraci¨® les coses estan canviant. Moltes joves decideixen trobar un punt intermedi entre el que s¨®n i el que representen¡±, explica l'escriptora.

L'¨°ptica emocional ¨¦s el que diferencia aquest argument d'altres novel¡¤les de l'autora, com Jo tamb¨¦ s¨®c catalana? o L¡¯¨²ltim patriarca

L'¨°ptica emocional ¨¦s el que diferencia aquest argument d'altres novel¡¤les de l'autora, com Jo tamb¨¦ s¨®c catalana (Columna, 2004), o L¡¯¨²ltim patriarca. Aquest ¨²ltim t¨ªtol li va valer el Premi Ramon Llull el 2008 aix¨ª com el Prix Ulysse. ¡°?s el paisatge que jo conec. Hi ha un moment en el qual comences a repetir-te, per¨° crec que hi ha moltes hist¨°ries diferents sobre la immigraci¨®. Aquest tema en la literatura catalana est¨¤ poc explotat. Va haver-hi un boom per¨° ja no. Crida l'atenci¨® que no hi hagi m¨¦s producci¨®, no sento que el tema estigui esgotat¡±, sost¨¦ la premiada.

La filla estrangera no ¨¦s una autobiografia, vol deixar clar El Hachmi, per¨° l'obra s'inspira en moltes situacions que ha viscut. La guardonada es va traslladar a Vic quan tenia vuit anys des del Marroc, va cr¨¦ixer a Catalunya i va cursar Filologia ?rab a la Universitat de Barcelona. A Vic El Hachmi va treballar de mediadora cultural i a Granollers de t¨¨cnica d'acolliment. ¡°Em ve de gust fer literatura sobre totes les dones que he conegut perqu¨¨ es troben oblidades. S¨®n les dones de la meva fam¨ªlia, elles s¨®n l'origen de la meva escriptura, les que vaig con¨¨ixer a Vic i al Marroc. Fujo dels estereotips¡±, declara la novel¡¤lista.

L'escriptora aborda a la novel¡¤la q¨¹estionis d'actualitat, entre les quals no es troba el radicalisme isl¨¤mic. Diu que no ho ha viscut, ho qualifica d'¡°ex¨°tic¡± i no descarta introduir-ho en alguna obra futura. S¨ª que opina, en canvi, sobre els problemes amb la burocr¨¤cia als quals s'enfronten els immigrants. ¡°La meva vida va canviar el dia en qu¨¨ em van concedir la nacionalitat espanyola. Fins llavors no podia viatjar amb tranquil¡¤litat, presentar-me a oposicions¡­ ?s una realitat que no la coneixes si no la vius. Et sents al marge de la societat¡±, argumenta l'escriptora.

En aquest factor influeixen els matrimonis proposats entre diferents membres d'una mateixa fam¨ªlia, que ¨¦s un dels temes confrontants de La filla estrangera. ¡°Amb la llei espanyola d'estrangeria l'acc¨¦s al pa¨ªs ¨¦s molt limitat. Hi ha poques vies per poder entrar de manera legal. Una d'elles ¨¦s el reagrupament. Per¨° hi ha un ¨ªndex molt alt de divorcis, incre?ble, en una generaci¨® com la meva, perqu¨¨ no ¨¦s el mateix ser marroqu¨ª aqu¨ª que all¨¤¡±, diu rotunda l'autora.

En el plal pol¨ªtic, El Hachmi va signar el 2012 un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra de la independ¨¨ncia de Catalunya. Continua defensant aquesta opci¨®. ¡°Segueixo pensant que ha d'haver-hi una manera de resoldre aix¨°. Em diuen que s¨®c ing¨¨nua perqu¨¨ estan desencantats. Em nego a pensar que Espanya sigui el PP, que nom¨¦s hi hagi una opci¨® pol¨ªtica determinada¡±, conclou.