Ruptures per la independ¨¨ncia

L'expresident del Govern espanyol Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, tan menyspreat per la Catalunya oficial, va pronunciar fa m¨¦s d'un any una frase que, m¨¦s o menys, deia aix¨ª: ¡°Si continua el proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia, abans es trencar¨¤ Catalunya que Espanya¡±. Si Aznar es referia a una ruptura del sistema de partits catal¨¤ i a la fragmentaci¨® interna d'aquests mateixos partits, tenia tota la ra¨®, la seva frase ha resultat prof¨¨tica.

El sistema pujolista de partits estava configurat entorn de dos grups hegem¨°nics: CiU en l'¨¤mbit de la Generalitat i el PSC a les Corts Generals i als grans municipis. Al seu voltant pul¡¤lulaven altres partits molt m¨¦s petits: d'una banda el PP i ERC, en els quals alternativament es recolzava CIU; i de l'altra ICV, fidel suport del PSC. El 2006 va irrompre C's i el 2012, la CUP, auguris que alguna cosa comen?ava a canviar.

ERC ha estat fonamental en l'origen de tots aquests canvis: a partir de les eleccions del 1999 va comen?ar la seva tasca de sapa a CiU i al PSC. Va radicalitzar els convergents en portar-los cap a posicions m¨¦s extremes en la redacci¨® del nou Estatut. Tot aix¨° amb la complaen?a d'uns ingenus socialistes maragallians, bene?ts pel somrient Zapatero, l'¨²nic objectiu dels quals era aconseguir la presid¨¨ncia de la Generalitat sense adonar-se que dinamitaven el seu propi partit en donar suport a un Estatut clarament inconstitucional, una bomba d'efecte retardat fins a la inevitable sent¨¨ncia del TC, que ¨°bviament va ser utilitzada com una agressi¨® a Catalunya.

Des de l'any 2000 fins al 2014, d'una manera o d'una altra, ERC ha portat la batuta de la pol¨ªtica catalana amb mestratge: de la petici¨® de m¨¦s autonomia s'ha passat a la d'independ¨¨ncia, amb les breus etapes del concert econ¨°mic i del dret a decidir. Potser Artur Mas hauria pogut frenar aquesta deriva en algun moment, no n'estic segur perqu¨¨ la direcci¨® del seu partit l'empenyia. En tot cas, en lloc de dimitir, que hauria estat el m¨¦s digne si no hi estava d'acord, va decidir posar-se al capdavant de tot el merder i encara hi ¨¦s: amb un Jordi Pujol ja als marges de la hist¨°ria vol arribar a ser l'heroi de la independ¨¨ncia, encara que sigui fallida.

En les eleccions europees del 2014 aflora un nou partit a Espanya que aglutina els indignats que van omplir les places espanyoles la primavera del 2011

Per¨° en les eleccions europees del 2014 aflora un nou partit a Espanya que aglutina els indignats que van omplir les places espanyoles la primavera del 2011. Partit amb poca implantaci¨® a Catalunya per¨° que en les ¨²ltimes eleccions municipals comen?a a trobar el seu lloc i, encara que de forma confusa, prioritza els temes socials sobre els nacionals. Dissabte passat, en la presa de possessi¨® d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, el lema es corejava en castell¨¤: ¡°?S¨ª, se puede!¡±. Catal¨¤ com a llengua de poder, castell¨¤ com a llengua d'¨²s social: el frac¨¤s, encara no reconegut, d'una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica monoling¨¹e dirigida per fonamentalistes que avorreixen el biling¨¹isme, ¨¦s a dir, que no assumeixen la realitat.

Entrem, doncs, en una nova fase: canvi en el sistema de partits, fractura interna dels antics. Primer, fins al 2014, el nacionalisme d'ERC redueix l'espai del catalanisme moderat i desvia l'eix nacionalista cap a l'independentisme d'esquerres. Despr¨¦s, actualment, l'independentisme d'esquerres comen?a a fer un gir cap als temes socials i posterga els nacionals. ?s el moment actual. Ja ho veurem.

Al seu torn, tots els partits s'han anat dividint. L'¨²ltim, ¨°bviament, ¨¦s CiU: d'una banda Converg¨¨ncia i, de l'altra, Uni¨®. Per¨° al seu torn, Uni¨® est¨¤ clarament dividida, com es va demostrar diumenge, i, probablement, Converg¨¨ncia tamb¨¦, almenys el seu electorat que, d'una banda, s'ha estat passant a ERC i, de l'altra, a C's.

El PSC, amb fugides per tot arreu (especialment a ERC, Podem i C's), nom¨¦s conserva una part de la seva antiga for?a a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona. ERC perd vots que van cap a Podem i la CUP. El PP pateix una sagnia cap a C's, al qual li arriben tamb¨¦ suports d'altres costats (PSC i CiU). ICV va cap a la desaparici¨® en quedar subsumida en el magma nacional populista que vertebra Podem. Total: un aut¨¨ntic tsunami.

Com ja se sap, els experiments es fan amb gasosa, no amb xampany. Tot va comen?ar quan es va destapar el mel¨® del nou Estatut. No es van adonar que era xampany, no pas gasosa.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.