Les 10 crisis que ha superat CiU

Com en tot divorci, les discussions entre Uni¨® i Converg¨¨ncia han estat constants fins a arribar a un punt de no-retorn. La consulta interna dels democristians, que suposa un cop de porta al full de ruta d'Artur Mas per al 27-S, sembla la gota que ha fet vessar el got i que obre la porta de la ruptura definitiva. Abans, no obstant aix¨°, ja hi ha hagut altres moments de tensi¨® que han posat a prova les costures de la federaci¨®. Aquestes s¨®n les deu crisis que CiU ha superat amb la seva mala salut de ferro.?

1. Les municipals del 1991. Les eleccions municipals sempre han estat un maldecap per a Converg¨¨ncia i Uni¨®, fins al punt que l'acord sempre depenia d'una reuni¨® d'¨²ltima hora entre les c¨²pules. La direcci¨® de tots dos partits havia de resoldre les m¨²ltiples disputes entre militants a cada localitat. Una de les crisis m¨¦s intenses es va viure abans de les municipals del 1991, amb el l¨ªder d'Uni¨®, Josep Antoni Duran Lleida, i el llavors secretari general de Converg¨¨ncia, Miquel Roca, com a protagonistes. Les negociacions van durar tres mesos, i la tensi¨® va escalar fins a tal punt que els partits van signar l'acord per separat, sense ni tan sols veure's. La relaci¨® entre Duran i Roca era tensa des que el nacionalista va intentar l'assalt a la pol¨ªtica espanyola (liderant l'operaci¨® reformista el 1996) amb la resist¨¨ncia d'Uni¨®.?

2. Els danys col¡¤laterals de la batalla Roca i Pujol. El 1992 el secretari general de CDC, Miquel Roca, va fer servir la relaci¨® amb Uni¨® Democr¨¤tica com a argument per plantejar un desafiament a Jordi Pujol que tenia diverses causes, com el control del finan?ament al partit i la futura successi¨® del llavors president. Uni¨® va saber jugar b¨¦ les seves cartes i, lluny de reformular l'acord com demanava Roca,?va treure import¨¤ncia a la crisi?i va aprofitar per marcar perfil. El mateix Pujol va acabar reconeixent que les acusacions a Uni¨® eren "com¨¨dia".

3. On s'ha ficat Duran? El 1994, Uni¨® i Converg¨¨ncia van votar per separat la reforma del reglament del Senat, la qual cosa va provocar una profunda crisi en la coalici¨® que va obligar Pujol a frenar els sectors del seu partit que exigien la ruptura amb Uni¨®. El president va intentar fins a l'¨²ltim moment frenar la dissid¨¨ncia democristiana, per¨° els seus intents van ser infructuosos: en una ¨¨poca en qu¨¨ l'¨²s del m¨°bil no estava tan est¨¨s, Pujol va estar tota la nit intentant localitzar Duran, que era a Xile, per fer-lo canviar d'opini¨®. No el va trobar. Finalment, la crisi es va acabar com ¨¦s habitual: amb una reuni¨® entre el president i el l¨ªder d'Uni¨® per llimar les difer¨¨ncies.

4. La successi¨® de Pujol. La crisi m¨¦s important que havia viscut CiU fins al proc¨¦s sobiranista ¨¦s la de la successi¨® de Jordi Pujol, que va enfrontar Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida. El cisma arrenca el 1998, quan es va comen?ar a configurar l'¨²ltima candidatura del president, fins al 2001,?quan es va signar un armistici en forma d'acords de federaci¨®. Des de l'inici, Duran va maniobrar per situar-se com a delf¨ª de Pujol, per¨° el president, que havia deixat molts hereus pel cam¨ª, tenia Mas al cap. El proc¨¦s va obrir nombroses esquerdes que encara no s'han tancat: Duran va donar-ho tot buscant perfil propi i subratllant les faltes del seu rival, mentre que Mas va arribar a exigir la fusi¨® d'Uni¨® i Converg¨¨ncia (una demanda que Roca recordava sempre per molestar els democristians) per treure de polleguera el seu adversari. Pujol va intensificar la batalla situant els dos al Govern, una situaci¨® que va durar fins que va fer efectiva la seva aposta per Mas. Duran va abandonar el Govern quan l'hereu va ser ungit com a conseller en cap. La llarga crisi va obligar CiU a reformular la seva relaci¨® i establir un pacte de federaci¨® en el qual el l¨ªder democristi¨¤ guanyava pes pol¨ªtic. La pau que anunciava aquell acord va durar poc.?

5. El menyspreu a l'Estatut. El proc¨¦s de redacci¨® de l'Estatut ja va suposar una amena?a en les costures de la federaci¨®. Duran es va sentir menystingut durant les negociacions entre els partits catalans, en les quals Mas va voler tenir tot el protagonisme. La gota que va fer vessar el got va ser el tancament de l'acord, que es va forjar en una reuni¨® secreta entre el l¨ªder de CiU i el president del Govern espanyol, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Mas va actuar d'esquena a Duran, a qui se li va passar l'empipament quan va poder sortir a la foto de l'acord.?

6. El gir sobiranista. El 24 de mar? del 2012 marca l'inici de la fi de la federaci¨®. Fins llavors, les crisis es resumien en els intents d'Uni¨® de treure perfil propi i les retic¨¨ncies de Converg¨¨ncia.?Per¨° aquell dia el soci major de la federaci¨® va decidir virar el rumb i apostar per la independ¨¨ncia, una idea incorporada als estatuts de CDC que es va convertir en prioritat pol¨ªtica despr¨¦s de la manifestaci¨® sobiranista de la Diada del 2012. Uni¨® apostava pel cam¨ª contrari, per seguir a Espanya amb un acord que benefici¨¦s Catalunya. Des de llavors, les crisis han estat constants.

7. Les europees del 2014. Les?eleccions europees van arribar al maig del 2014 en ple cam¨ª cap a la consulta del 9 de novembre, a la qual Uni¨® es va adherir. Per¨° la preparaci¨® d'aquells comicis ja va evidenciar que la relaci¨® entre tots dos partits comen?ava a tocar a la seva fi. Converg¨¨ncia es va entestar a presentar-s'hi amb ERC, fins al punt que va oferir als republicans trencar amb Uni¨®. El partit d'Oriol Junqueras ho va rebutjar, per la qual cosa CiU va sobreviure, per¨° amb tensions: Converg¨¨ncia va obligar els democristians a canviar de candidat perqu¨¨ Salvador Sed¨®, llavors eurodiputat, no estava ben vist pels sobiranistes.?

8. La dimissi¨® a mitges de Duran. Pocs dies despr¨¦s de les eleccions, va transcendir que Duran, amb cont¨ªnues picabaralles amb el sector m¨¦s sobiranista de CDC, volia dimitir a mitges: el democristi¨¤ es plantejava abandonar la secretaria general de la federaci¨® per¨° seguir com a l¨ªder d'Uni¨® i portaveu del grup catal¨¤ al Congr¨¦s. La ren¨²ncia es va fer efectiva el 14 de juliol, set dies abans que Jordi Pujol confess¨¦s el seu delicte fiscal.?

9. Per separat: CDC pacta el full de ruta amb ERC i Duran funda un moviment propi. Una vegada celebrada la consulta, Uni¨® i Converg¨¨ncia ja van fer passos per separat que deixaven intuir el futur divorci. CDC ja no compta amb els democristians per al proc¨¦s sobiranista: Mas va defugir Duran i va pactar amb ERC un full de ruta que inclou unes eleccions plebiscit¨¤ries el 27 de setembre. En paral¡¤lel, el democristi¨¤?impulsava des de l'ombra una plataforma centrista, Constru?m, que es va registrar com a partit pol¨ªtic per si el divorci a CiU ho feia necessari. Duran guarda aquesta carta sota la m¨¤niga.

10. Els alcaldes contra Duran. Si el divorci entre Uni¨® i Converg¨¨ncia es confirma, les municipals del 2015 seran les ¨²ltimes en qu¨¨ la federaci¨® ha anat plegada, despr¨¦s de 37 anys de relaci¨®.?Les setmanes pr¨¨vies als comicis tamb¨¦ van tenir la seva pr¨°pia crisi, deixant com a miratge qualsevol indici d'unitat a CiU. Un grup d'alcaldes nacionalistes va acusar Duran de ser un "obstacle" per al sobiranisme i va plantejar que el democristi¨¤ no repet¨ªs com a candidat a les generals. A Uni¨® no van caure gens b¨¦ les seves paraules, i van acusar CDC de deixar la federaci¨® a tocar del precipici. La consulta interna a Uni¨® ha fet que la federaci¨® segueixi aqu¨ª, prop de l'abisme.