Desuni¨® imparable

Pas a pas es va desfent CiU, la for?a pol¨ªtica que ha representat i ha dirigit el centredreta catal¨¤ des de la restauraci¨® de la democr¨¤cia. La por del buit que fins ara havia evitat sempre la ruptura entre Uni¨® i Converg¨¨ncia ha deixat d¡¯operar en aquesta crisi de la federaci¨® nacionalista. A cap de les dues parts l¡¯atura pensar qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s del divorci amb l¡¯espai pol¨ªtic i electoral que durant tantes d¨¨cades han ocupat conjuntament.

Les successives crisis de relaci¨® entre els dos partits van il¡¤luminar un acord entre ells segons el qual Converg¨¨ncia representava aproximadament el 75% de la for?a pol¨ªtica conjunta i, Uni¨®, el 25%. Sobre aquesta proporci¨® s¡¯han fet els repartiments de poder intern i extern i s¡¯han estructurat les relacions entre els dos partits. Per¨° en la realitat aquesta estimaci¨® mai s¡¯ha sotm¨¨s a la verificaci¨® de les urnes. Uni¨® i Converg¨¨ncia mai s¡¯han presentat en solitari i per separat a unes eleccions. En les del 1977, les primeres de l¡¯actual etapa democr¨¤tica, les dues formacions van fracassar formant part de coalicions centristes diferents i amb aix¨° en van tenir prou per veure que la uni¨® podia ser la base de la seva for?a.

Per¨°, a hores d¡¯ara, ¨¦s realment Uni¨® el 25% de la for?a electoral de CiU? Aporta Converg¨¨ncia el 75% de la seva for?a pol¨ªtica i electoral? L¡¯ignot carisma presidencial que els seus seguidors atribueixen a un Artur Mas autoerigit en ¨¨mul del Francesc Maci¨¤ de les eleccions de l¡¯abril del 1931 pot tenir la capacitat aglutinadora i de lideratge que Jordi Pujol va tenir per al centredreta catal¨¤ el 1980?

La deriva de CiU des del 2012 indica que la responsabilitat d¡¯aquesta ruptura recau en primer lloc en la direcci¨® de Converg¨¨ncia, per la seva decisi¨® de seguir el full de ruta cap a la independ¨¨ncia de Catalunya pactat amb Esquerra Republicana a costa de prescindir de la posici¨® d¡¯Uni¨®. Fins i tot en el sup¨°sit, bastant probable, que Artur Mas, Converg¨¨ncia i el conglomerat independentista aconsegueixin el suport de la gaireb¨¦ meitat d¡¯Uni¨® que va perdre el refer¨¨ndum intern del cap de setmana passat, dels seus quadres dirigents i fins i tot del seu espai pol¨ªtic i electoral, la veritat ¨¦s que de totes maneres seguir¨¤ existint una for?a pol¨ªtica catalana de centredreta no independentista. Aconseguir¨¤ convertir-se en referent d¡¯alguna cosa espec¨ªfica? T¨¦ viabilitat el 2015 un partit catalanista d¡¯ideologia socialcristiana?

El que s¡¯haur¨¤ de veure a partir d¡¯ara ¨¦s si aquesta fracci¨® de CiU pot tenir vida pr¨°pia o si pot convergir amb els altres pols de la dreta existents a Catalunya, que, per cert, tamb¨¦ passen per moments cr¨ªtics. El divorci de CiU arriba just en un moment de transformaci¨® del sistema de partits, tant a Catalunya com a Espanya. Es produeix en un moment en el qual la fidelitat dels electors cap als partits escasseja, tendeix a la baixa. Si la viabilitat d¡¯Uni¨®, un partit fundat el 1931, ¨¦s dubtosa sense poder comptar amb Converg¨¨ncia com a nodrissa, tamb¨¦ ¨¦s cert que per Artur Mas i Converg¨¨ncia aquesta ruptura constitueix un advertiment inquietant i pot ser que fins i tot un mal auguri. Mentre Mas somia unir tothom en el futur, divideix els seus en el present. ?s el que hi ha.