Barcelona, sempre revolucion¨¤ria
La sorpresa del triomf d¡¯Ada Colau ¨¦s un fenomen que la ciutat ja va viure als anys trenta i setanta
L¡¯historiador Josep Fontana argumentava fa un any que la millor manera d¡¯intentar un canvi del sistema pol¨ªtic a Catalunya i a Espanya consistia a atacar-lo ¡°pels seus punts m¨¦s febles i, concretament, plantejar el canvi en les eleccions municipals¡±, on era clau una Barcelona ¡°que sempre s¡¯ha mogut molt¡±. Conven?ut de la idone?tat per¨° esc¨¨ptic ¡ªaleshores i ara¡ª sobre l¡¯efic¨¤cia d¡¯aquesta via revolucion¨¤ria, Fontana va ser conseq¨¹ent amb la seva traject¨°ria de comprom¨ªs (va militar al PSUC fins als anys setanta) i el 24-M va tancar la llista electoral de Barcelona en Com¨². El triomf de la candidatura de conflu¨¨ncia ciutadana i d¡¯esquerres que ha convertit Ada Colau en alcaldessa confirma el paper de Barcelona com a subjecte hist¨°ric amb personalitat pr¨°pia i propici a promoure canvis. Un fet que, ben mirat, no ¨¦s tan sorprenent. Per no retrocedir m¨¦s d¡¯un segle, i acotant-ho a contextos electorals o democr¨¤tics, les eleccions municipals de 1931, 1979 i 2015 ofereixen tres moments de canvi hist¨°ric amb Barcelona com a protagonista.
Salvant dist¨¤ncies, i sense oblidar complexitats i ¨°bvies difer¨¨ncies de context, Barcelona encap?ala un intent de ruptura democr¨¤tica a Catalunya i a Espanya comparable als dels anys trenta i setanta. ?s evident que no s¡¯ha proclamat la Rep¨²blica despr¨¦s de les eleccions municipals, com va passar el 14 d¡¯abril de 1931 (per¨° s¨ª que va abdicar el rei Joan Carles I, ara fa un any, a favor del seu fill Felip VI). I ¨¦s clar que el pa¨ªs no lluita avui per posar fi a una dictadura com la que va ser rematada al carrer tot i que Franco mor¨ªs al llit, ara far¨¤ 40 anys.
Ara b¨¦, no ¨¦s menys cert que els bons resultats de l¡¯esquerra alternativa el 24 de maig, a Barcelona i en altres ciutats, s¡¯inscriuen en un escenari de canvi de r¨¨gim. I tampoc es pot ignorar que, fins i tot des d¡¯abans del 15-M, la protesta als carrers i places ¡ªamb dues vagues generals i tres massius Onzes de Setembre¡ª han configurat un cicle de mobilitzacions socials que reacciona contra la dictadura de l¡¯austeritat i les retallades, contra la corrupci¨® i en demanda del dret a decidir i la democr¨¤cia real. ?s en aquest context que la vict¨°ria de Barcelona en Com¨² situa la ciutat al capdavant del que Colau anomena ¡°revoluci¨® democr¨¤tica¡±, que inclou l¡¯exercici de l¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya per¨° no renuncia a establir complicitats amb Madrid i la Gr¨¨cia de Syriza per estendre l¡¯onada revolucion¨¤ria pel sud d¡¯Europa. Tot i els contextos diferents, hi ha elements de continu?tat sorprenents entre 1931, 1979 i 2015.
??xit de forces emergents. Si la nova pol¨ªtica de Barcelona en Com¨² ha guanyat gaireb¨¦ un any despr¨¦s que aquesta conflu¨¨ncia d¡¯esquerres es gest¨¦s a partir del manifest Guanyem Barcelona, conv¨¦ recordar que ERC amb prou feines tenia un mes de vida quan el 1931 va guanyar les eleccions. El resultat municipal del 3 d¡¯abril de 1979 potser va ser m¨¦s esperat, per¨° va repetir la sorpresa de les eleccions generals del 1977: van guanyar els nous socialistes (com a PSC-PSOE no es van unificar fins al juliol de 1978), seguits dels vells comunistes del PSUC, mentre que els nacionalistes (tamb¨¦ organitzativament for?a nous) de Jordi Pujol van quedar tercers.
La por durant la
L¡¯espectre del 14 d¡¯abril. Una de les difer¨¨ncies entre aquell moment de canvi i l¡¯actual, i a la vegada amb el de 1931, ¨¦s precisament la ubicaci¨® de les eleccions municipals en la seq¨¹¨¨ncia hist¨°rica. No ¨¦s casual que el juny de 1976, en la seva primera visita a l¡¯estranger com a cap d¡¯Estat, el rei Joan Carles digu¨¦s al president dels Estats Units, segons la transcripci¨® de la conversa desclassificada a Washington: ¡°Tindrem les eleccions nacionals abans de les municipals. Aix¨° va ser un error que el meu avi va cometre el 1931¡±. Efectivament, la Transici¨® es va fer postposant unes eleccions municipals que l¡¯Estat temia per la for?a que l¡¯esquerra pol¨ªtica i els moviments socials, obrer i ve?nal, tenien en ciutats com Barcelona. Dues eleccions generals (15/6/1977 i 1/3/1979) i dos refer¨¨ndums (Reforma Pol¨ªtica de 1976 i Constituci¨® de 1978) van precedir els comicis municipals. Les autoritats van poder aix¨ª prendre el pols a la societat i desactivar el potencial de ruptura provinent del m¨®n urb¨¤.
Agenda socialitzant. Excepcionalment i de forma temporal, la ruptura va triomfar a la Barcelona que va for?ar la dimissi¨® dels alcaldes franquistes Josep Maria Porcioles (1973) i Joaquim Viola (1976) i va imposar una agenda pol¨ªtica, social i participativa a l¡¯alcalde de la Transici¨®, Josep Maria Soc¨ªas Humbert (1976-1979). Hi va incloure des del pas franc de les entitats als despatxos municipals, fins a la creaci¨® de la targeta de transport p¨²blic gratu?t per als jubilats o la cessi¨® gratu?ta a la Federaci¨® d¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Barcelona (FAVB) del Palau d¡¯Esports per fer tota mena d¡¯actes. I el temor dels empresaris i propietaris immobiliaris a una democr¨¤cia socialitzant va permetre una acumulaci¨® popular de capital xifrada en 126 hect¨¤rees de s¨°l municipalitzat pel delegat d¡¯Urbanisme de Soc¨ªas, Joan Antoni Solans, nom¨¦s per 3.000 milions de pessetes. ¡°Vam pagar molt barat. La gent llen?ava les finques: alguns s¡¯enduien els diners a Su?ssa o Andorra; altres tancaven per la crisi¡±, explica Solans.
?Protagonisme ve?nal. El moviment ciutad¨¤ que va assolir aquella fita no dista tant, per motius i activisme social, del que ha contribu?t al canvi actual. L¡¯antic dirigent ve?nal Pep Mart¨ªnez Barcel¨® diu que ¡°s¡¯ha produ?t a Barcelona el que fa m¨¦s de 40 anys va succeir al districte IX¡±. Compara el triomf de Colau amb l¡¯acta de regidor pel ter? familiar que el 1973 va aconseguir Fernando Rodr¨ªguez Oca?a, candidat obrer i ve?nal de Nou Barris i Sant Andreu en una campanya ciutadana orquestrada per Bandera Roja i finalment anul¡¤lada pel franquisme. Jordi Borja, figura clau de Bandera Roja, el PSUC i el moviment ciutad¨¤ d¡¯aleshores, tamb¨¦ ho ha estat ara com a mentor pol¨ªtic de Colau des de l¡¯Observatori DESC. La reiterada acusaci¨® de ¡°fer pol¨ªtica¡± que Xavier Trias ha dirigit a la FAVB ¡ªde la seva junta provenen Colau i la tamb¨¦ regidora de Barcelona en Com¨² Mercedes Vidal¡ª no dista tampoc gaire del que la mateixa entitat es va sentir dir als anys setanta. Amb la difer¨¨ncia que, el 1979, els ¨²nics exmembres de la junta ve?nal escollits regidors ho van ser per CiU (Albert Pons Val¨®n i Francesc Borrell) i PSC (Jordi Vallverd¨² i Llu¨ªs Reverter). El PSUC va oferir el seu tercer lloc al president de la FAVB, Carles Prieto, per¨° aquest el va rebutjar per quedar-se al moviment ve?nal.
Lluites per l¡¯habitatge. Si res s¡¯explica avui sense la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH), on Colau ha forjat el seu lideratge, no es pot oblidar que als anys setanta va ser cabdal l¡¯empenta col¡¤lectiva de la lluita per l¡¯habitatge dels barris de l¡¯Obra Sindical del Hogar o dels barraquistes de zones com el Carmel. Res de nou, perqu¨¨ ja a primers dels anys trenta, en un context de crisi econ¨°mica i atur elevat, un dels focus mobilitzadors a Barcelona va ser precisament una llarga vaga de llogaters (alguns impagaments es van perllongar fins el 1939) sostinguda per la CNT i que va implicar m¨¦s de 100.000 persones. El 1930 els lloguers oscil¡¤laven entre el 19% i el 38% del salari d¡¯un obrer. I el 1974 va calar en l¡¯agenda reivindicativa la proposta que Joaquim Sempere (sota el pseud¨°nim d¡¯Ernest Mart¨ª) va fer en un article a Nous Horitzons perqu¨¨ no m¨¦s del 10% del salari familiar fos destinat a pagar l¡¯habitatge. No ¨¦s estrany, doncs, que de l¡¯esclat de la bombolla immobili¨¤ria, i quan avui hi ha fam¨ªlies que ni amb el 100% dels seus ingressos poden fer front als deutes per habitatge, hagi sorgit un moviment com la PAH. Les actuals marees ciutadanes en defensa de l¡¯educaci¨® i la sanitat p¨²bliques tamb¨¦ tenen equivalents en les lluites ve?nals dels anys setanta.
Mapa sociopol¨ªtic superposat. Tampoc ¨¦s nova la geografia sociopol¨ªtica barcelonina, segons l¡¯an¨¤lisi comparativa que el polit¨°leg Jordi Mu?oz fa de les actes de les eleccions municipals de 1934, que va guanyar ERC. Els barris de Sarri¨¤-Sant Gervasi i les Corts eren i s¨®n els de m¨¦s participaci¨® electoral. I, a grans trets, s¨®n tamb¨¦ all¨ª, i en punts de l¡¯Eixample, on va obtenir millors resultats la Lliga el 1934 i on obtenen encara bons resultats CiU i el PP. En canvi l¡¯esquerra, abans i ara, t¨¦ el graner de vots als barris populars tradicionals (Poblenou, Sants, Sant Andreu, Gr¨¤cia¡); als llocs que l¡¯urbanista Jos¨¦ Luis Oy¨®n anomena ¡°guetos proletaris¡± i socialment molt barrejats de Ciutat Vella (Xino o Raval i Barceloneta), i a les segones perif¨¨ries de cases barates, noves abans de la guerra i hegem¨°niques des del boom migratori dels anys seixanta: Nou Barris, Zona Franca, Bon Pastor, Bes¨°s, Sant Mart¨ª... Sost¨¦ Oy¨®n a La quiebra de la ciudad popular que a la Guerra Civil es va arribar amb una ciutat fracturada i on ¡°la dist¨¤ncia f¨ªsica entre m¨®n burg¨¨s i m¨®n proletari s¡¯havia incrementat gaireb¨¦ en un 50%¡± en 30 anys. Salvant dist¨¤ncies, avui aix¨° no ¨¦s molt diferent, perqu¨¨ s¡¯han incrementat les desigualtats entre barris: segons les ¨²ltimes dades del 2012, la renda familiar disponible a Ciutat Meridiana ¨¦s de 37,5 (sobre 100) mentre que a Pedralbes ¨¦s de 240.
Com ja van titular els periodistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas el seu rep¨¤s a la Barcelona del segle XX (Flor del Vent, 2000), la ciutat ¨¦s Burgesa i revolucion¨¤ria. La novetat ¨¦s que, al segle XXI, una vict¨°ria electoral de l¡¯esquerra a l¡¯esquerra de la socialdemocr¨¤cia, mai vista fins ara, referma el segon adjectiu. Caldr¨¤ veure com es concreta en el model de ciutat, per¨° ahir mateix ja va ser revolucion¨¤riament simb¨°lic que la Barcelona famosa pels Jocs Ol¨ªmpics de 1992 renunci¨¦s, en la primera comissi¨® de govern de Barcelona en Com¨², a la candidatura ol¨ªmpica dels Jocs d¡¯Hivern del 2026.
Por de barricada i distopia burgesa
Sense haver de rec¨®rrer ni al t¨°pic de la Rosa de Foc ni a la mitificada Barcelona resistent de 1714 o la revolucion¨¤ria de 1936, s¨®n m¨²ltiples els exemples que evoquen el paper revolucionari de la capital de Catalunya. Aix¨ª, en una mem¨°ria sobre les revoltes socials a l¡¯Espanya de 1873, Friedrich Engels ja va escriure que a Barcelona es comptabilitzaven ¡°m¨¦s combats de barricada que en cap altra ciutat del m¨®n¡±. Un segle i quart despr¨¦s, el 25 de mar? de 2003, l¡¯expresident dels Estats Units George Bush pare va dir, en refer¨¨ncia a la gran manifestaci¨® del No a la guerra celebrada tres dies abans: ¡°Ning¨² pot permetre que la seva pol¨ªtica sigui determinada pel nombre de gent que es manifesta a Barcelona¡±. Per gust o a desgrat de qui sigui, aix¨° ha estat aix¨ª en diferents moments clau de la hist¨°ria. I aix¨° ¨¦s el que fa por o neguiteja alguns poders f¨¤ctics.
La ¡°revoluci¨® democr¨¤tica¡± proclamada per Colau la mateixa nit electoral intenta ja ser metabolitzada, assumint fins i tot el seu l¨¨xic, pel president del Cercle d¡¯Economia, Ant¨®n Costas: a la seva 31a reuni¨® anual, el passat 25 de maig a Sitges, va parlar ¡°d¡¯il¡¤lusi¨®¡± per l¡¯actual ¡°primavera pol¨ªtica¡± i la ¡°revoluci¨® democr¨¤tica¡±. Dies despr¨¦s Costas negava, en un debat a la SER, que l¡¯empresariat tingu¨¦s ¡°por¡±, per¨° reconeixia ¡°inquietud¡±. Tamb¨¦ el president de la Cambra de Comer?, Miquel Valls, s¡¯ha ofert aquesta setmana a ¡°col¡¤laborar¡± amb la nova alcaldessa. Per¨° membres de cercles econ¨°mics admeten, en p¨²blic i encara m¨¦s en privat, el seu neguit pel canvi produ?t a Barcelona, Madrid i Val¨¨ncia. Les declaracions, aquesta mateixa setmana, del president del BBVA, Francisco Gonz¨¢lez, sobre ¡°el risc del populisme¡± i les ¡°promeses inviables¡±, o les del president de la CEOE, Joan Rossell, alertant contra els qui ¡°volen fer-ho saltar tot pels aires, sense alternatives i sense un business plan¡±, en s¨®n exemples. Un altre ¨¦s aquesta confessi¨® privada d¡¯un alt directiu d¡¯un important ens econ¨°mic catal¨¤: bona part dels seus socis, empresaris i banquers, ni tan sols volen donar els cent dies de gr¨¤cia al nou Ajuntament de Barcelona.
Mentre el l¨ªder ecosocialista Joan Herrera (ICV-EUiA ¨¦s un dels puntals de Colau) alerta que ¡°el linxament medi¨¤tic que va patir el tripartit ser¨¤ un joc de nens comparat amb el que patir¨¤ Barcelona en Com¨²¡±, a la premsa ja hi ha qui comen?a a posar sordina a la revoluci¨® barcelonina. S¡¯evoca el Joan Maragall que el 1909, arran de la Setmana Tr¨¤gica, va escriure La ciutat del perd¨®, i se citen textos d¡¯Agust¨ª Calvet, Gaziel, dels anys trenta. De fet, ja durant la campanya el republic¨¤ Alfred Bosch va intentar fer forat en la pugna Trias-Colau apel¡¤lant a ¡°no tornar als enfrontaments entre la Lliga i la FAI¡±.
En alguns imaginaris sembla que revisquin ¡°la distopia burgesa i els p¨¤nics morals¡± descrits per l¡¯historiador brit¨¤nic Chris Ealham a La lucha por Barcelona. Clase cultura y conflicto: 1898-1937 (Alianza, 2005), o el m¨®n desencaixat que l¡¯urbanista Jos¨¦ Luis Oy¨®n explica a La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigraci¨®n y anarquismo en la Barcelona de entreguerras: 1914-1936 (Ediciones del Serbal, 2008). Ealham explica que ¡°els barris eren un entorn social complet: espais de contestaci¨® i esperan?a i punt de partida de la resist¨¨ncia contra la ciutat burgesa, una lluita subversiva que va donar a Barcelona fama internacional de ciutat roja i capital revolucion¨¤ria d¡¯Espanya¡±. I Oy¨®n insisteix a definir Barcelona com ¡°la capital principal de la revoluci¨®¡± i troba tamb¨¦ en els barris el ¡°subjecte social que va estar al darrere de la Barcelona revolucion¨¤ria¡± fins que Franco (i certa burgesia catalana) va guanyar la Guerra Civil.
La situaci¨® actual no ¨¦s la dels anys trenta. Per¨° la crisi ha accentuat unes difer¨¨ncies socials i entre barris que inicialment, com analitza la soci¨°loga Marina Subirats a Barcelona: de la necessitat a la llibertat (L¡¯Aven?, 2012), la ciutat democr¨¤tica nascuda d¡¯esquerres el 1979 havia anat reduint. Un reequilibri fruit, precisament, de les lluites urbanes dels anys setanta historiades a Barris, ve?ns i democr¨¤cia (L¡¯Aven?, 2015). El 1975, mig any abans de morir Franco, un informe confidencial del Govern Civil calibrava la for?a del moviment ve?nal a Barcelona i comparava la situaci¨® amb l¡¯escenari de la Catalunya revolucion¨¤ria dels anys trenta, per acabar recomanant al governador Rodolfo Mart¨ªn Villa: ¡°Hay que ceder ante el pueblo¡ de lo contrario no hay quien lo frene¡±.
Tres d¨¨cades despr¨¦s, amb el model de ciutat ja molt q¨¹estionat i el neoliberalisme triomfant, qui el 2008 presidia el Cercle d¡¯Economia, Josep Piqu¨¦, va apostar per ¡°recuperar l¡¯esperit burg¨¨s de Barcelona¡±. En concret, va demanar ¡°desenganxar¡± al m¨¤xim la ciutat del poder pol¨ªtic i posar fi a qualsevol vestigi ¡°de subordinaci¨® de la societat civil als poders p¨²blics¡±. Una situaci¨® que ¡°es podia entendre en els primers anys de la Transici¨®¡±, per¨° que ¡ªi just a l¡¯inici d¡¯una crisi que Naomi Klein analitza en clau de doctrina del xoc¡ª el Cercle d¡¯Economia considerava un llast per a ¡°l¡¯anomenada societat civil que va protagonitzar les Exposicions Universals, les grans iniciatives culturals ¡ªdes del Liceu fins al Palau de la M¨²sica¡ª o els grans reptes urban¨ªstics de Barcelona¡±.
En aquest proc¨¦s vivia la ciutat fins que ha guanyat Barcelona en Com¨². El seu triomf en una batalla que, sobretot, ¨¦s d¡¯hegemonia cultural, ja preocupava la tardor del 2011, just despr¨¦s que CiU i Xavier Trias aconseguissin una alcaldia que des de 1979 havia estat en mans socialistes. Aix¨ª ho va expressar el periodista Francesc-Marc ?lvaro en un text a la revista municipal Barcelona Metr¨°poli, Barcelona, un debat d¡¯idees impossible. Hi constatava la ¡°veritable anomalia¡± que els valors de la dreta estiguessin infrarepresentats a Barcelona i denunciava el ¡°mon¨°leg ideol¨°gic en el qual les idees centrals d¡¯una socialdemocr¨¤cia lenta de reflexos s¨®n substitu?des i despla?ades per un magma de discursos alterglobalitzadors, neollibertaris, neocomunistes, antiamericans, antisemites i antioccidentals¡±. Just despr¨¦s del 15-M del 2011 ja s¡¯estava cuinant, segons ?lvaro, ¡°un conf¨²s brou antipol¨ªtic i populista¡±. Per¨°, com explica l¡¯historiador Xavier Dom¨¨nech a Hegemon¨ªas. Crisis, movimientos de resistencia y procesos pol¨ªticos (Akal, 2014), aix¨° t¨¦ molta hist¨°ria al darrere i tamb¨¦ es pot llegir en positiu. Sense por.
?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
