Esperant Deulofeu

A l¡¯espera que comenci de deb¨° la campanya electoral al Bar?a, ja que els precandidats ¡ªprou coneguts¡ª es passegen per ara sense dir ni ase ni b¨¨stia, m¡¯entretinc en un futbolista que em t¨¦ el cor robat i el joc del qual no hi ha manera que encaixi a la Lliga: es diu Gerard Deulofeu. Luis Enrique no en va voler saber res despr¨¦s de veure com s¡¯entrenava i es portava al Camp Nou, i tampoc ha fet el pes a Unai Emery al Sevilla. Nom¨¦s sembla haver-hi un entrenador que l¡¯hagi ent¨¨s, el catal¨¤ Robert Mart¨ªnez, el t¨¨cnic de l¡¯Everton, de manera que el davanter de Riudarenes podria tornar la temporada vinent a Goodison Park. Tal vegada sigui un futbolista expr¨¦s per a la Premier, dominada ara pel Chelsea de Cesc i Mourinho.

Ja s¨¦ que el seu impacte no arribar¨¤ a ser mai el de Best o Cantona, ni tindr¨¤ la m¨ªstica dels poetes male?ts, la d¡¯extrems m¨ªtics com Jimmy Johnstone o, per anar a una altra punta del m¨®n, Garrincha. No es tracta tant de recordar jugadors que van marcar el futbol i la nostra vida com de reivindicar aquelles figures ¨²niques per la seva rebel¡¤lia, singularitat i irrever¨¨ncia, admirades pel sector m¨¦s radical de la grada i mal vistos des de la banqueta, perqu¨¨ s¨®n desafiants amb l¡¯entrenador i el rival, arrisquen sempre i ens reconcilien amb la nostra inf¨¤ncia, quan el driblatge i el desequilibri decidien els partits que es muntaven al carrer amb la pilota del nen ric del barri, temps extrems, d¡¯atac i gol, el joc de Deulofeu.

T¨¦ l¡¯autoestima alta, se sap i se sent molt bo, confia en la seva habilitat

Al voltant de Deulofeu s¡¯expliquen moltes hist¨°ries, algunes certes, moltes falses i d¡¯altres fetes a mida, com quan era juvenil i es va aturar abans d¡¯entrar als vestidors despr¨¦s de marcar tres gols i, dirigint-se als contraris, els va dir: ¡°Si us espereu una mica, em dutxo de pressa i en sortir us firmo uns quants aut¨°grafs¡±. T¨¦ l¡¯autoestima alta, se sap i se sent molt bo, confia en la seva habilitat i t¨¦ el car¨¤cter d¡¯un geni, i en canvi els millors clubs no el volen perqu¨¨ ¨¦s discontinu, individualista, es juga cada pilota com si fos Messi. No t¨¦ sentit d¡¯equip i viu de l¡¯aura que despr¨¨n el seu futbol, igual que va passar en el seu dia amb Iv¨¢n de la Pe?a o despr¨¦s amb Thiago, molt valorats per la intenci¨® del seu joc, motiu de gresca al Camp Nou.

No se m¡¯oblidar¨¤ mai la frase lapid¨¤ria que Van Gaal va dedicar a De la Pe?a: ¡°Vost¨¨ fa que els aficionats s¡¯aixequin dels seus seients una vegada de cada deu que fa una passada; jo s¨®c el que surto de la banqueta les altres nou ocasions¡±. L¡¯afirmaci¨® del t¨¨cnic holand¨¨s va acabar fent fortuna entre els entrenadors, capficats a comptar les pilotes perdudes en lloc de celebrar la jugada reeixida, de la mateixa manera que els mit¨°mans recorden que l¡¯¨²nic dia que Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n es va posar una samarreta per rebre els seus convidats en un ¨¤pat de festa major culer va ser la de Lo Pelat. Ara s¨®n temps de t¨¤ctica, de sistemes i de dades, de comptar quil¨°metres, com si el futbol fos atletisme o es vengu¨¦s a pes.

Nom¨¦s cal veure com juga el Brasil, que no admet cap m¨¦s jugador diferent que no sigui Neymar, un davanter posse?t per la fe de qui se sent un elegit, n¨²mero 10 al seu pa¨ªs i dorsal 11 al Bar?a. Admiro la manera com Neymar s¡¯ha ent¨¨s amb Messi i Luis Su¨¢rez al Bar?a. Mai ning¨² no s¡¯hauria pogut imaginar que un brasiler, un argent¨ª i un uruguai¨¤ juguessin tan ben avinguts en un equip tan dif¨ªcil com el Bar?a. S¨®n els misteris del futbol, generalment inescrutable, dif¨ªcil d¡¯interpretar, per¨° tamb¨¦ agra?t amb aquells que desafien les lleis i les normes, la convencionalitat m¨¦s pura, i s¡¯abonen al mestissatge, creuen en la imperfecci¨®, aposten per la diversitat, disposats a c¨®rrer riscos, com per exemple el de renovar Alves.

M¡¯agradaria que Deulofeu jugu¨¦s sempre al meu equip

A alguns aficionats els semblar¨¤ que el brasiler ¨¦s un tarambana, que li costa centrar b¨¦ i sovint no defensa el seu lateral dret, de manera que no se l¡¯havia de renovar. No haurien d¡¯oblidar que Alves ¨¦s un jugador decisiu en l¡¯ecosistema futbol¨ªstic de Messi, que sempre escalfen plegats, que el brasiler ¨¦s el millor assistent de l¡¯argent¨ª i que la seva sintonia ofensiva i les desatencions defensives han justificat en part l¡¯alineaci¨® com a volant dret de Rakitic. Alves ¨¦s tan important al camp com al vestidor per la seva vitalitat contagiosa, l¡¯espurna vital en un club sovint massa depressiu, com ha reconegut fins i tot Cruyff. L¡¯holand¨¨s va arribar a justificar el frac¨¤s de Kodro dient: ¡°Era un jugador massa trist, afectat per la guerra (dels Balcans)¡±.

A vegades les paraules de Cruyff poden semblar fr¨ªvoles, com tamb¨¦ pot ser estrident la manera de fer d¡¯Alves. Tots dos han ajudat en qualsevol cas a augmentar l¡¯autoestima del Bar?a. L¡¯estil de l¡¯equip, garantit pels centrecampistes de la Masia, necessita del car¨¤cter extravertit de jugadors com Alves. Jo desconfio dels futbolistes sense tara des que Guardiola se¡¯n va anar del Camp Nou, avorrit de la perfecci¨®, i crec m¨¦s en els equips heterogenis, amb puntes, pendents del talent de jugadors com Messi i Alves. I d¡¯aqu¨ª ve que enyori Deulofeu. ¡°Converteix les parets que et posen els altres en esgraons per aconseguir els teus objectius¡±, ha escrit el jugador per explicar el seu estat d¡¯¨¤nim mentre es negocia el seu futur.

Deulofeu no ¨¦s cap garantia perqu¨¨ el Bar?a torni a guanyar la Lliga; ¨¦s m¨¦s, segurament el farien responsable de perdre-la, si fos el cas, perqu¨¨ a aquesta mena de jugadors els culpen de desfer els bons equips que guanyen el triplet. Per¨° s¨®n molts els seguidors culers que no tenen cap dubte que seria el protagonista de la jugada de cada partit, i tamb¨¦ de la de la temporada. ?s el que passa quan s¡¯est¨¤ fart i es busquen tres peus al gat, per¨° a mi tamb¨¦ m¡¯agradaria que Deulofeu jugu¨¦s sempre al meu equip, encara que nom¨¦s ho fes una estona per trencar la previsibilitat: el moment Deulofeu. No hi ha, de totes maneres, cap precandidat que l¡¯hagi reivindicat de moment, i per tant, sabent de quin peu cal?a Luis Enrique, l¡¯extrem no tornar¨¤ al Camp Nou.

Alguns l¡¯esperaran el temps que faci falta amb els bra?os oberts.