L¡¯altra cara de la sort

Ning¨² no diria que La v¨ªctima aquesta ¨¦s una novel¡¤la primerenca de l¡¯escriptor nord-americ¨¤ Saul Bellow (1915-2005), de qui enguany es commemora el centenari del naixement. Exactament ¨¦s la segona novel¡¤la. Va publicar-la el 1947, quan amb prou feines havia fet els 30 anys, i ja hi trobem les eines ben greixades del bon novel¡¤lista.

El jueu Asa Leventhal, que treballa en un diari local, s¡¯ha quedat sol a Nova York. La seva dona Mary ¨¦s lluny, visitant la seva mare, i el germ¨¤ Max tamb¨¦, per assumptes de feina. Leventhal, preocupat per la relaci¨® amb la dona, s¡¯ha quedat a c¨¤rrec del seu nebot Mickey, a qui ingressen sobtadament en un hospital... Un dia, en un parc, un desconegut s¡¯apropa a Leventhal. ?s un tal Albee, alg¨² a qui Leventhal recorda vagament d¡¯una revista en qu¨¨ van coincidir unes setmanes quan Leventhal buscava feina. L¡¯home s¡¯anir¨¤ fent trobad¨ªs amb Leventhal ¡ªen parcs, al zoo, enmig d¡¯un pont, en una festa...¡ª fins al punt que acabar¨¤ anant a viure a casa de Leventhal. Albee acusa Leventhal d¡¯haver fet que ell perd¨¦s la feina, que el deix¨¦s la dona, que hagi de dormir gaireb¨¦ al carrer...

Els di¨¤legs s¨®n el millor de la novel¡¤la. Enmig de certa tensi¨® personal, les veus dels dos individus alternen la comicitat, l¡¯absurd i les reflexions sobre la sort diversa de les persones al m¨®n, sobre el dolor i la just¨ªcia, sobre el sentit vital. L¡¯existencialisme jueu ¡ªsense rabins¡ª perfila peculiarment la novel¡¤la, en qu¨¨ els retrets d¡¯Albee cap a Leventhal no es poden separar del judaisme del segon ni del context posterior al final de la Segona Guerra Mundial. Leventhal, encaboriat i esc¨¨ptic, encaixa les trobades amb el pintoresc Albee com una incomoditat comuna, sense entendre ben b¨¦ qu¨¨ pret¨¦n aquest tipus rid¨ªcul i denunciable. Hi va agafant afecte, aix¨° s¨ª, li transforma alguna cosa interior, tot i ser un plom.

La influ¨¨ncia d¡¯El doble ¡ªestranya novel¡¤la gogoliana dins el conjunt de l¡¯obra de Dostoievski¡ª hi ¨¦s present. Hi ha contes i novel¡¤les en qu¨¨ la lectura (penso en les narracions La caja de vidrio, de Ricardo Piglia; L¨²nula i Violeta, de Cristina Fern¨¢ndez Cubas...) es pot capgirar del tot si eclipsem l¡¯atmosfera plenament realista. Aqu¨ª passa el mateix. ?No podria ser que Albee i Leventhal fossin el mateix personatge? Aleshores l¡¯un esdevindria m¨¦s aviat el m¨®n inconscient de l¡¯altre; el sentiment de culpa que hauria de sentir Leventhal, l¡¯acusaci¨® moral d¡¯Albee, capgirarien la posici¨® al m¨®n de tots dos, la qual cosa ens prepara la sorpresa del darrer cap¨ªtol.

En mans d¡¯un mal autor ¡ªo de certs productes audiovisuals¡ª, els rols d¡¯aquesta parella haurien estat m¨¦s maniqueus. Bellow evita aix¨° (amb la mort de Mickey, la procacitat i la dipsomania d¡¯Albee...) a fi que no sapiguem ben b¨¦ qui ¨¦s la v¨ªctima que subratlla el t¨ªtol. L¡¯obra ¨¦s de gran qualitat, t¡¯arrossega; per¨° indubtablement hi ha molts episodis laterals, uns quants personatges secundaris, que ens allunyen de les expressives i tibants trobades de tots dos individus.

Bellow podria haver orquestrat tota una fantasmagoria, certa tenebrositat, amb la possessi¨® a qu¨¨ sotmet un individu a l¡¯altre, per¨° s¡¯estima m¨¦s ficar la seva obra en les llums aparents de la societat urbana i capitalista, en el gran cabal realista de la tradici¨® liter¨¤ria nord-americana, que al capdavall ¨¦s el que va convertir Bellow en un autor llorejat, memorable.