El Papa com a contrapoder: la conversi¨® ecol¨°gica

Poques enc¨ªcliques papals acostumen a tenir efectes immediats i de tipus pol¨ªtic. Com a textos doctrinals que s¨®n, en els quals el bisbe de Roma es dirigeix a tots els fidels, les enc¨ªcliques influeixen en el rumb espiritual de l'Esgl¨¦sia i naturalment en la seva relaci¨® amb el m¨®n. Sobretot si es tracta d'enc¨ªcliques de contingut pol¨ªtic o social, com van ser la Rerum Novarum, de Lle¨® XIII, de 1891, que va establir la doctrina social de l'esgl¨¦sia davant els moviments obrers, o la Pacem in Terris de Joan XXIII, de 1963, que va ser la resposta a la guerra freda.

Com qualsevol de les grans enc¨ªcliques, la Laudato sii de Bergoglio, dedicada a una visi¨® ecol¨°gica del planeta, estableix doctrina, per¨° tamb¨¦ busca i t¨¦ efectes pol¨ªtics immediats. A difer¨¨ncia d'altres cartes papals, no es dirigeix ¨²nicament als fidels sin¨® que pret¨¦n arribar a la humanitat sencera, amb independ¨¨ncia de la religi¨® o les creences. ?s a m¨¦s una crida, en molts aspectes dram¨¤tica, a l'acci¨® urgent davant les cat¨¤strofes mediambientals que es preveuen i espec¨ªficament les que es deriven de l'escalfament global, dirigit sobretot als pa?sos m¨¦s rics i amb m¨¦s responsabilitats contaminants i a les organitzacions internacionals per¨° tamb¨¦ als individus, cadascun a la seva escala, perqu¨¨ respectivament actu?n amb pol¨ªtiques que limitin els desastres i adoptin formes de vida m¨¦s ecol¨°giques i menys consumistes.

La seva repercussi¨® demostra el prestigi i l'autoritat creixents del papa Francesc. Nom¨¦s han discrepat les veus cada vegada m¨¦s a?llades dels qui neguen l'evid¨¨ncia cient¨ªfica del canvi clim¨¤tic, com ¨¦s el cas de Jeb Bush, el candidat republic¨¤ a la presid¨¨ncia dels Estats Units, que ja ha declarat que en q¨¹estions d'economia no est¨¤ obligat a seguir els bisbes ni el papa. La nova doctrina ecol¨°gica del Vatic¨¤ influir¨¤ sens dubte en les eleccions presidencials del pa¨ªs que ara sost¨¦ el pes de les negociacions sobre la reducci¨® d'emissions a l'atmosfera. Barack Obama, en canvi, ha manifestat la seva sintonia amb Bergoglio i li ha agra?t la seva enc¨ªclica com un suport a la confer¨¨ncia que se celebrar¨¤ al desembre a Par¨ªs per limitar l'increment de la temperatura del planeta.

Obama el necessita, no tant per conv¨¨ncer els seus interlocutors internacionals, sin¨® sobretot els seus conciutadans i el Congr¨¦s que els representa i que li ha bloquejat nombroses iniciatives. L'enc¨ªclica ha coincidit amb una enquesta?molt oportuna del prestigi¨®s Pew Research Center sobre les posicions dels cat¨°lics dels Estats Units respecte a l'escalfament global, en la qual s'evidencien les dificultats que t¨¦ la societat nord-americana per acceptar el consens cient¨ªfic. Nom¨¦s atenent la poblaci¨® cat¨°lica, un 29% dels nord-americans no creu que existeixi, un 53% no creu que sigui fruit de l'activitat humana i un 52% no considera que tingui conseq¨¹¨¨ncies greus per al planeta. Aquestes xifres s'amplien en el conjunt de la poblaci¨® i encara m¨¦s entre els no cat¨°lics. Els qui millor sintonitzen amb les posicions de Bergoglio respecte al medi ambient, segons l'enquesta, s¨®n els cat¨°lics hispans que voten dem¨°crata i els qui pitjor, els blancs evang¨¨lics que s'identifiquen com a republicans.

Els que es poden sentir m¨¦s al¡¤ludits per aquesta enc¨ªclica s¨®n les oligarquies dels pa?sos m¨¦s rics i sobretot els productors de gas i petroli. Bergoglio propugna disminucions dr¨¤stiques?en l'extracci¨® i ¨²s de combustibles f¨°ssils, carb¨®, petroli i gas, i la substituci¨® per energies alternatives. S¨®n reiterats en tota l'enc¨ªclica els atacs al consum irresponsable, a la producci¨® de desfets innecessaris, a l'urbanisme que segrega els rics en zones segures i ecol¨°gicament netes i als estils de vida arrogants dels m¨¦s afavorits.

Als creients els diu que no es pot estimar D¨¦u sense estimar la naturalesa i els m¨¦s desfavorits

Es tracta d'un text de gran densitat religiosa i intel¡¤lectual. Hi ha cap¨ªtols perfectament concordes amb la literatura cat¨°lica m¨¦s devota i uns altres, de lectura m¨¦s interessant per als laics, que pertanyen al g¨¨nere de l'assaig pol¨ªtic i econ¨°mic. Comen?a amb una evocaci¨® del sant inspirador del seu papat, Francesc d'Ass¨ªs, i espec¨ªficament del poema i oraci¨® que ¨¦s El C¨¤ntic de les criatures i acaba amb dues preg¨¤ries escrites per ell mateix, l'Oraci¨®?per la nostra terra i l'Oraci¨®?cristiana amb la creaci¨®. Jorge Bergoglio va escollir el nom de Francesc pel sant dels pobres i ara s'inspira en la seva filosofia de la naturalesa per aquesta enc¨ªclica ecologista, en la qual agermana la cura del planeta amb l'atenci¨® als m¨¦s desfavorits, als quals considera les primeres i m¨¦s importants v¨ªctimes de les cat¨¤strofes originades pel canvi clim¨¤tic.

Hi ha ambici¨® pol¨ªtica en aquest text redactat per l'humil sacerdot errant sortit dels suburbis de Buenos Aires. Ambici¨® eclesial i ambici¨® papal. La veu de Bergoglio recupera davant la pobresa i l'amena?a mediambiental la intensitat del clam de Wojtyla davant la falta de llibertats sota el comunisme. El Vatic¨¤, eclipsat durant el pontificat de Ratzinger i ferit en el seu prestigi pels nombrosos esc¨¤ndols dels abusos sexuals, est¨¤ recuperant amb Bergoglio la seva capacitat per actuar de contrapoder enfront dels poders d'aquest m¨®n, amb l'avantatge que apareix ara despullant-se de les seves vestidures m¨¦s arcaiques i inc¨°modes i adaptant-se en els seus h¨¤bits i en la seva vida di¨¤ria a la senzillesa evang¨¨lica que sempre ha predicat i nom¨¦s en molt comptades etapes de la seva hist¨°ria ha practicat.

Els rics han de pagar el seu deute ecol¨°gic amb els pobres, el Nord amb el Sud. No hi ha un dret absolut a la propietat privada. El mercat lliure i desregulat no serveix, ni tan sols per assignar preus a les emissions de gasos contaminants. L'economia no pot manar sobre la pol¨ªtica. Bergoglio critica fins i tot els rescats bancaris i la gesti¨® de la crisi financera. O propugna la sana pressi¨®, s'ent¨¦n que els boicots, sobre els que exerceixen els poders econ¨°mics i pol¨ªtics. No sembla haver-hi dubtes sobre la tend¨¨ncia ideol¨°gica de l'enc¨ªclica i del Papa que l'ha redactat. Atenent les reaccions, en tot cas, la dreta no sembla tenir-ne.

El papa Francesc toca totes les tecles. D'esquerres en economia i ecologista i fins i tot animalista respecte a la naturalesa. Per¨° no es mou quant a l'avortament. Per primera vegada en una enc¨ªclica es defineix contra la destrucci¨® d'embrions i la interrupci¨® de l'embar¨¤s, amb el mat¨ªs que no ¨¦s part d'una doctrina moral sobre la reproducci¨® sin¨® de la seva visi¨® franciscana de la naturalesa, que obliga a protegir els m¨¦s febles, com s¨®n els pobres, els discapacitats i els embrions.

Bergoglio es dirigeix a tothom, per¨° als creients els diu que no es pot estimar D¨¦u sense estimar la naturalesa i els m¨¦s desfavorits. El Papa els commina a practicar una espiritualitat ecol¨°gica, a convertir-se a una vida de sobrietat i poc consum, exactament a les ant¨ªpodes del tipus de religiositat que funciona com una forma d'equilibri interior o autoajuda, tal com la practiquen molts cristians renascuts als Estats Units o pietosos magnats musulmans als pa?sos ¨¤rabs.