La llista m¨¦s votada

Emile Cioran explica que va topar a la Casa de Cervantes de Valladolid amb una dona gran que contemplava un retrat de Felip III. ¡°Amb ell va comen?ar la nostra decad¨¨ncia¡±, va comentar ella. El fil¨°sof va comprendre en aquella sola frase el cor del problema pol¨ªtic espanyol: la consci¨¨ncia del nostre deca?ment hist¨°ric. Motiu pel qual acaba la seva reflexi¨® amb un retrat cruel de nosaltres mateixos: ¡°Xerraires per desesperaci¨®, improvisadors d'il¡¤lusions, viuen en una esp¨¨cie d'acritud que canta, de falta de seriositat tr¨¤gica, que els salva de la vulgaritat de la felicitat i de l'¨¨xit¡±.

En escoltar setmanes, mesos enrere, les tert¨²lies televisives i les declaracions pol¨ªtiques m'ha vingut reiteradament a la mem¨°ria aquesta descripci¨® de verborrea irada que Cioran ens atribueix, molt ad hoc,per descriure el que succeeix en els obscens realities televisats, on un grapat d'individus intenten configurar a plena veu l'opini¨® p¨²blica espanyola. Enmig d'aquest cant alegre medi¨¤tic, una de les fal¡¤l¨¤cies m¨¦s difoses per analistes assenyats i portaveus del poder ¨¦s que resulta m¨¦s democr¨¤tic, en un r¨¨gim pol¨ªtic com el nostre, que governi la llista m¨¦s votada, fins i tot si no ha obtingut la majoria suficient per fer-ho. Reiteren tant l'esl¨°gan, expressat sempre amb la naturalitat del que seria obvi, que una vegada m¨¦s es comprova l'evid¨¨ncia goebbelsiana: una mentida moltes vegades repetida es converteix f¨¤cilment en veritat indiscutible.

No obstant aix¨°, quan els pares de la Constituci¨® del 1978 van optar per dissenyar un sistema electoral proporcional, fins corregit per la molt exigent regla de D¡¯Hondt, es van inclinar per la formaci¨® eventual de governs plurals, o almenys basats en acords parlamentaris t¨¤cits o expl¨ªcits, perdurables o ocasionals, que els permetessin exercir la seva responsabilitat. A m¨¦s, els l¨ªmits a aquest criteri proporcional del vot al nostre pa¨ªs no v¨¦nen establerts ¨²nicament per aquesta regla, habitual en altres llocs, sin¨® per la combinaci¨® perversa d¡¯aquesta amb la prov¨ªncia com a circumscripci¨® electoral. Entre les dues coses s'afavoreix els partits m¨¦s grans i els nacionalistes en detriment d'altres formacions. En el passat la m¨¦s castigada de totes va ser el Partit Comunista, o la seva filial Esquerra Unida, tot i que tamb¨¦ UPyD, i no recordo que en cap cas les seves dirigents hagin llan?at per aix¨° diatribes contra la qualitat fonamental de la nostra democr¨¤cia, tot i que en moltes ocasions s¡¯hagin queixat de la injust¨ªcia o la inequitat que la norma produ?a. Al cap i a la fi la democr¨¤cia ¨¦s essencialment un m¨¨tode i no una ideologia, i el respecte a les regles ha de prevaler sobre qualsevol altra an¨¤lisi.

Si hi ha una cosa que cal agrair a les noves formacions ¨¦s que potser els poders per fi es despertaran del seu somni

Un sistema proporcional, per la seva pr¨°pia naturalesa, tendeix a fragmentar els resultats electorals i el que ¨¦s anormal ¨¦s que se¡¯n derivin majories absolutes com les que en moltes ocasions hem tingut a Espanya. Conformement a aquest sistema no ¨¦s la llista m¨¦s votada la cridada a governar, ni ha de ser-ho, sin¨® aquella que sigui capa? de congregar una majoria suficient per fer-ho. Naturalment qui m¨¦s oportunitats ha de tenir en principi a l'hora de culminar aquesta tasca ¨¦s qui hagi rebut un nombre m¨¦s elevat de sufragis, especialment si la seva dist¨¤ncia amb el segon partit ¨¦s substancial. Per¨° si es donen acords de les diverses minories per obtenir entre totes o una part l'exercici del poder, de cap manera se¡¯n ressent el car¨¤cter democr¨¤tic d'aquests pactes, que, en definitiva, representen una majoria considerable dels electors. De manera que els ajuntaments i els Governs auton¨°mics recentment constitu?ts en tot el pa¨ªs responen fidelment a la voluntat popular molt m¨¦s, per descomptat, que si s'admet¨¦s a seques la regla de donar el poder a la llista m¨¦s votada, i s¨®n els m¨¦s representatius que poden imaginar-se despr¨¦s de les eleccions, independentment de la satisfacci¨® o l¡¯ensorrada que provoquin entre les diverses forces pol¨ªtiques. Constitueixen un triomf de la democr¨¤cia i no impliquen cap ren¨²ncia als seus principis b¨¤sics, contra el que alguns s'obstinen a proclamar. D'altra banda, seran els votants de les forces que signin contractes entre si els qui en el futur (en el nostre cas, un futur molt proper) sentenciaran amb el seu comportament si ha estat encertada o err¨°nia la decisi¨® dels seus representants.

Tampoc s¡¯aguanta l'acusaci¨® que les coalicions negatives perqu¨¨ no governi un partit o un altre en un Ajuntament s¨®n un fenomen antidemocr¨¤tic o inconvenient. El que passa ¨¦s que per moltes difer¨¨ncies ideol¨°giques o program¨¤tiques que uns i altres tinguin hi ha consensos respecte a la inoportunitat de lliurar el poder a qui n¡¯ha abusat o ha pres mesures inacceptables per a la majoria dels ciutadans, tot i que aquesta majoria no es vegi representada en una sola opci¨® electoral. Tot aix¨° resulta encara m¨¦s l¨°gic quan l'ascens de forces antisistema (des de separatistes irredempts fins a agitadors socials) o de partits emergents respon en gran mesura a la conjunci¨® perdurable de dos fen¨°mens que han castigat la poblaci¨® durant els ¨²ltims anys: les pol¨ªtiques d'austeritat, afeblidores de la classe mitjana, i la marea de corrupci¨®. Les dues han fet mal seriosament a les institucions, han destru?t la fe en la classe pol¨ªtica, i han abandonat els electors en mans del populisme i la demag¨°gia.

O sigui que no ¨¦s l'assignatura de la democr¨¤cia la que han d'aprovar de moment els alcaldes i regidors auton¨°mics ja investits, sin¨® la de l'efic¨¤cia i la transpar¨¨ncia. Examen en qu¨¨ no han gaudit fins al moment ni tan sols dels tradicionals cent dies de cortesia a c¨¤rrec de l'oposici¨® i dels mitjans cr¨ªtics que en les democr¨¤cies s'atorga als nous governants.

La indignaci¨® aspra que va col¡¤locar al cim els joves antisistema es respon ara amb el p¨¤nic verbal

?s evident que alguns dels nous edils confonen l'exercici del poder amb la gesti¨® d'una ONG i que si persisteixen en aquest comportament la poblaci¨®, comen?ant pels que els van votar, ser¨¤ v¨ªctima de la seva imper¨ªcia o la seva demag¨°gia. Per¨° el mateix, o una cosa pitjor, pot dir-se del que ha passat fins ara a Madrid, Val¨¨ncia, Palma i Catalunya, escenaris d'una rampinya descomunal orquestrada durant anys des dels despatxos oficials. Els pol¨ªtics processats davant els tribunals com a delinq¨¹ents contra la propietat aliena es compten de centenar en centenar, i ¨¦s impossible pretendre que aquest aquelarre aut¨¨ntic de crim organitzat no afecti el prestigi i credibilitat del nostre sistema, necessitat des de fa generacions de reformes constitucionals que li retornin l'estima dels ciutadans. Si hi ha una cosa que cal agrair a les noves formacions nascudes entre el clam dels indignats i les v¨ªctimes m¨¦s febles de la crisi ¨¦s que potser els poders reals d'aquest pa¨ªs, els pol¨ªtics, els econ¨°mics i els medi¨¤tics, qui sap si fins i tot els religiosos, es despertaran finalment del seu somni i escoltaran la veu del carrer. Aquesta no ¨¦s, d'altra banda, propietat de ning¨² ni hem de permetre que la dial¨¨ctica bolivariana s'ensenyoreixi dels seus anhels.

Per¨° la demag¨°gia tampoc no pertany a ning¨² en exclusiva. Estem veient com a la indignaci¨® aspra que ha col¡¤locat al cim els joves irats antisistema es respon ara amb el p¨¤nic verbal i les fal¡¤l¨¤cies argumentals dels que veuen amena?ada la seva perman¨¨ncia a la poltrona. Sorpr¨¨n comprovar com en l'interregne electoral que ara vivim els extremistes s'esforcen a oferir una imatge improbable que s¨®n moderats mentre que aquests es treuen la m¨¤scara i tornen a ensenyar els ullals del d¨°berman. Diuen que es deu a la influ¨¨ncia d'assessors electorals i experts en m¨¤rqueting pol¨ªtic. Doncs seria preferible que s'envoltessin d'intel¡¤lectuals i fil¨°sofs capa?os d'ensenyar-los el cam¨ª del sentit com¨², l'alteritat de les seves idees i el dubte raonable sobre les seves conviccions. Potser aix¨ª serien capa?os de rebatre aquella m¨¤xima terrible amb qu¨¨ Cioran descriu els nostres compatriotes: ¡°Incapa?os d'acoblar-se al ritme de la civilitzaci¨®, clericoidals o anarquistes no podrien renunciar a la seva inactualitat¡±. Encara estem a temps de conjurar aquesta maledicci¨®. N¡¯hi hauria prou amb demostrar que el blasmat r¨¨gim del 1978 no va ser un par¨¨ntesi en el nostre esdevenir sin¨® un triomf inequ¨ªvoc que ens va recuperar per a la hist¨°ria, de la qual els setci¨¨ncies de tota mena tornen a amena?ar a expulsar-nos.

Juan Luis Cebri¨¢n ¨¦s president d'EL PA?S i membre de la Reial Acad¨¨mia Espanyola.