Entre dues llums

La irracionalitat en pol¨ªtica no funciona de manera gaire dispar de com funciona en altres ¨¤mbits. El poeta ignora el seu poema fins que no est¨¤ escrit, mentalment o cal¡¤ligrafiat, i no sap de fet quin ser¨¤ el seu poema fins que no existeix sobre el paper, escrit a consci¨¨ncia per¨° no nom¨¦s amb la consci¨¨ncia sin¨® amb tot, amb el peu i la m¨¤, amb el pulm¨® i l'est¨®mac. Per¨° tamb¨¦ els articles, les classes, els pl¨¤nols o les interlocut¨°ries judicials els escrivim sovint amb alguna cosa m¨¦s que la determinaci¨® racional i planificada, precisa i conscient: som un enigma ambulant per a nosaltres mateixos, com segurament ho s¨®n els pol¨ªtics tamb¨¦.

La pol¨ªtica catalana ha tingut molt de laboratori delicad¨ªssim d'emocions i decisions, d'impulsos i programes racionals en els ¨²ltims anys i tot avui vibra com si de deb¨° el 27 de setembre culmin¨¦s el proc¨¦s de construcci¨® d'una Catalunya redimida de la seva covardia i pusil¡¤lanimitat, de la seva submissi¨® i apocament, de les falses virtuts pactistes i la viciosa propensi¨® a viure b¨¦. Una bona part dels mitjans encoratgen la m¨²sica d'una promesa estimulant que irradia fe en la possibilitat de la independ¨¨ncia, i alimenta la convicci¨® no nom¨¦s que ser¨¤ possible aquest pa¨ªs, sin¨® que sens dubte ser¨¤ millor. Batega a darrere i a sota, crec que de forma no racionalitzada, invisible per¨° activa, la convicci¨® m¨¦s desplaent d'aquesta hist¨°ria, i ¨¦s que ha tocat la fibra de bona part dels catalans el missatge que han de gaudir per fi de la llibertat que els pobles superiors conquisten a pols i contra tots, contra ells mateixos, contra les prevencions i els c¨¤lculs dels seus pares, contra les imposicions de la prud¨¨ncia. El proc¨¦s apareix aix¨ª com un acte de coratge col¡¤lectiu que per fi mostrar¨¤ al m¨®n que 300 anys (almenys) de submissi¨® als dictats de la covardia i l'inter¨¨s de poca categoria desemboquen en la destinaci¨® dels pobles la v¨¤lua dels quals ha estat combatuda o fins i tot vexada, les altes mires dels quals han hagut de subjectar-se a les normes romes d'altres poders tocats d'una cong¨¨nita mediocritat, d'una precarietat material i intel¡¤lectual inocultable. La hist¨°ria absoldr¨¤ el sobiranisme, sembla que pensin els l¨ªders pol¨ªtics del sobiranisme, perqu¨¨ tant si guanya com si no guanya, tant si conquista una majoria absoluta determinant com si aconsegueix nom¨¦s una vict¨°ria parcial, haur¨¤ complert amb el deure dels pobles insubmisos a les lleis de l'inter¨¨s pragm¨¤tic i esc¨¨ptic, moderador, ir¨°nic, caut i laic: per fi Catalunya ser¨¤ el que ha de ser.

Si alguna cosa d'aix¨° ¨¦s veritat, no em puc explicar la conformitat de la classe intel¡¤lectual partid¨¤ria de la independ¨¨ncia davant totes i cadascuna de les bones not¨ªcies que porta la promesa independentista. En tots els esbossos de futur, el b¨¦ ¨¦s segur, la millora indescriptible, l'evid¨¨ncia flagrant i la seguretat incontrovertible. Que b¨¤rbar. Per¨° la meva fe ¨¦s trencadissa i emp¨ªrica, en el proc¨¦s i en tot, aix¨ª que no aconsegueixo digerir que davant els plans de redempci¨® col¡¤lectiva de l'actual submissi¨® no incloguin la possibilitat d'una complicaci¨® imprevista, el risc d'una desestabilitzaci¨® mal calculada, l'ombra de la insubmissi¨® d'una part de la poblaci¨®, la temptaci¨® d'una fallada o la possibilitat d'una contrarietat greu en termes jur¨ªdics i internacionals (si m¨¦s no, a dia d'avui).

La convicci¨® independentista ¨¦s sentimental i ¨¦s racional, fins i tot ¨¦s necess¨¤ria per a ¨¤mplies capes de la poblaci¨®. Mereix la mateixa atenci¨® cr¨ªtica que la decisi¨® contr¨¤ria perqu¨¨ una opci¨® com aquesta no desqualifica ning¨², o no en democr¨¤cia. Per¨°, per qu¨¨ ¨¦s tan dif¨ªcil trobar veus cr¨ªtiques des de l'independentisme amb els gestos, les decisions, les declaracions i les estrat¨¨gies dels pol¨ªtics que lideren el sobiranisme? Resulta enigm¨¤tic que el suport intel¡¤lectual de l'independentisme aplaudeixi sense por a equivocar-se o a passar-se de rosca, o a callar el que no ha de callar i aplaudir el que ¨¦s insensat aplaudir sense pensar-s'ho dues vegades. No ¨¦s el desig de la independ¨¨ncia el que s'ha de pensar dues vegades, que aquest ja l'entenc; el que s'ha de pensar dues vegades ¨¦s mantenir nom¨¦s un perfil entusiasta i acr¨ªtic. En cas contrari podem arribar a creure que pensen que el sobiranisme ¨¦s l'encarnaci¨® immaculada avui de l'honestedat, el coratge i la intel¡¤lig¨¨ncia, sense zones fosques, sense l¨ªnia d'ombra, sense entrellums.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.