L¡¯espia que va estimar

Professional de llarg recorregut a la com¨¨dia televisiva com a actor, director i guionista, Paul Feig va haver d'esperar al seu quart llargmetratge per trobar una veu pr¨°pia en l'¨¤mbit cinematogr¨¤fic. L'afortunada i brillant?La boda de mi mejor amiga?(2011) el va convertir, de la nit al dia, en una mena de dissident d'aquesta po¨¨tica de la recalcitrant immaduresa masculina de l'escuderia Apatow. El projecte, concebut per Kristen Wiig i Annie Mumolo, li va permetre transvestir-se, metaf¨°ricament, com a portaveu de l'alternativa femenina a aquell discurs hegem¨°nic i, de pas, va amplificar la fama d'una de les seves pres¨¨ncies secund¨¤ries: Melissa McCarthy, predestinada, a partir d'aquell moment, a convertir-se en l'actriu fetitxe de Feig.

Despr¨¦s de vulnerar els codis virils de la buddy movie a?Cuerpos especiales ¨Con McCarthy formava una parella c¨°mica?heterodoxa?amb Sandra Bullock¨C, Feig talla a mesura de l'actriu la seva particular com¨¨dia d'espies, partint d'un plantejament derivat de?Los otros dos (2010), la com¨¨dia d'Adam McKay amb Will Ferrell i Mark Wahlberg: a?Esp¨ªas, la professional de rereguarda (McCarthy) tamb¨¦ es veu obligada a passar a l'acci¨® per una baixa imprevista. ?s la com¨¨dia m¨¦s convencional de Feig, per¨° la seva previsibilitat es veu matisada per una McCarthy que neutralitza la seva agressivitat belushiana amb aquelles c¨¤rregues de tendresa que ja havia temptejat el seu personatge a?St. Vincent (2014). Tanmateix, la gran taca en l'historial de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s la des¨ªdia amb qu¨¨ s'han rodat les seves seq¨¹¨¨ncies d'acci¨®, tot un poti-poti de velocitats dispars i textures d'imatge.