L¡¯homo qui va c¨®rrer per por dels ¡®skins¡¯ a Lisboa

Miquel Ensenyat Riutort, cap pelat, barba curta, cara redona, t¨¦ la pell de coure vell lluent. Sol fer un mig somriure. ?s un homo gros, ha passat pels 45 anys, ¨¦s xerrador, un p¨¨l t¨ªmid i no sempre guaita l¡¯hora al rellotge. Va n¨¦ixer a Anglaterra, on son pare i sa mare treballaven a l¡¯hostaleria, eren emigrants de S¨®ller i Maria. Per aix¨° ¨¦s biling¨¹e angl¨¨s/catal¨¤, sa mare us¨¤ algun pic a casa l¡¯idioma for¨¤ en retornar a l¡¯illa enyoradissa.

Sap les lleng¨¹es i les oracions abstractes dels oficis antics perqu¨¨ tenia ¡°vocaci¨® sacerdotal¡±. Estudi¨¤ sis anys, dels 18 fins al 24, Teologia i Filosofia ¨C¨¦s diplomat en Educaci¨® Social¨C. Era la promesa dels coritos, els missioners dels Sagrats Cors que serven les icones del santuari de Lluc, Cura, Sant Honorat i el monestir de la Real. Amb la flama de Ramon Llull s¨®n caus del catalanisme cultural i religi¨®s, ara colpejats per una den¨²ncia per presumptes abusos sexuals a un menor contra un antic prior; la v¨ªctima ha actuat d¡¯adult.

Ensenyat arrib¨¤ al poble d'Esporles amb 20 i pocs anys per a treballar d¡¯educador entre la joventut. Tot just ara acaba de fer un gran salt, una fua m¨¦s a la seva carrera, personal i pol¨ªtica. Ser¨¤ el president del Consell de Mallorca del tripartit PSOE-M?S-Podem, en un Govern trufat, intercomunicat i participatiu, ¡°sense capelletes¡±, digu¨¦.

Obra amb l¡¯experi¨¨ncia d¡¯¨¦sser batle d¡¯Esporles durant deu anys ¨Cdespr¨¦s de guanyar una moci¨® de censura, el 2005, contra el PP¨C. El municipi mallorqu¨ª de cinc mil habitants, bell poble tallat per un torrent, amb dues viles, la nova i la vella, ¨¦s al fons d¡¯una vall, als empits de la muntanya de Tramuntana, devora i enfora de Valldemossa i Banyalbufar.

Es va fer seu el poble ¨Ci per al PSM, que ara ¨¦s per a M?S per Mallorca¨C des d¡¯una candidatura local. Esporles t¨¦ molt de jovent, natalitat alta, classe mitjana i tradicional. Fou una comunitat d¡¯arrel obrera, socialista i republicana, per les f¨¤briques t¨¨xtils que hi havia. Ara ¨¦s un indret residencial i dormitori amb cases de preu car pel ve?natge de Palma i la universitat i la singularitat del redol.

Ell no s¡¯arrufa ni dissimula, per dir all¨° que creu o ¨¦s. El 2011, sent candidat al Consell i batle, envest¨ª el bisbe de Mallorca, Jes¨²s Murgui; es va dir ¡°consternat¡±, com a home de fe, gai i cat¨°lic, per la "floridura" reaccion¨¤ria contra els matrimonis entre dones o entre homes. ¡°Em sorpr¨¨n profundament que l¡¯Esgl¨¦sia ens consideri, als gais i lesbianes, el principal problema en moments de crisi, pen¨²ria i dolor¡±.

Es va casar el juliol del 2013 amb Alberto Coego, gallec, que duia el Bar Siset de Palma, districte federal pels nacionalistes, on ell, de vegades era darrere la barra i feia gint¨°nics amb manya i ofici de bon beure. A la seva boda p¨²blica, a la possessi¨® d¡¯al?ada de la vila, Son Ferr¨¤, un estimat ca gran (gos) que ja no hi ¨¦s va portar les aliances fins als nuvis i l¡¯autoritat oficiant ¨CXisca Torres¨C. La parella i els convidats cantaren a cor La playa de La oreja de Van Gogh a l¡¯ombra de l¡¯emparrat.

No tot han estat flors i dolces. Un ve?nat del poble el va singlar amb una corretja, a les dues de la matinada, dins casa seva, la nit de les berbenes, per queixar-se del soroll de la bulla festiva. Al seu perfil de Facebook f¨¦u p¨²blica una carta d¡¯amor ¨Coberta¨C i un exercici de transpar¨¨ncia i den¨²ncia. Cont¨¤ com el 1998, a Lisboa, s¡¯enamor¨¤ de son home, Alberto, mallorqu¨ª resident, que era de viatge com ell a l¡¯Expo. Detall¨¤ la seva primera besada a un banc d¡¯un parc, a la llum de la lluna. I com, de cop, esdevingu¨¦ la por: ¡°El primer ensurt que romp¨¦ de cop la m¨¤gia del moment i la transform¨¤ en por en q¨¹esti¨® de segons: cinc skinsheads ens havien rodejat, tres davant i dos darrere: ¡°Per qu¨¨ nos vos tornau a besar una altra vegada per noltros?¡± .

Els pelats ultradretans els envoltaren per¨° s¡¯escapoliren perqu¨¨ la parella crid¨¤: ¡°Policia!¡±. Per¨° qui ser¨¤ president de Mallorca fou de bell nou estret i amena?at pels feixistes redemptors, conta com l'escometeren: ¡°Tu! Marieta!¡±. No vaig esperar sabre qu¨¨ volien i vaig arrancar a c¨®rrer, i ells a darrere. Record els batecs, i l¡¯al¨¨ esp¨¨s, entre la por i l¡¯esfor? f¨ªsic, semblava que el cor no em cabia dins la post dels pits...¡±. Un taxi el salv¨¤ d¡¯¨¦sser presa dels perseguidors. Fumador durant vint anys, a r¨¨gim alternativament, va fer via, cap avall a les llambordes velles lisboetes.

L¡¯autoritat mallorquina alternativa per l¡¯esquerra majorit¨¤ria de tres cames, socialistes, ecosobiranistes i emergents, t¨¦ quelcom de valent i iconoclasta. ?s formal i capa? de pintar de blau cel els mobles vells de la padrina, de dur una americana comprada de segona m¨¤ a una tenda de solidaris i marginats de Deixalles o de mostrar al Twitter unes xules espardenyes de tela de color i d¡¯espart d¡¯una sabateria popular del poble.

Aina Salom, socialista que fou consellera de Sanitat i regidora d¡¯Esporles, s¨°cia i discrepant, d¡¯ell diu: ¡°N¡¯Ensenyat va arrasar, ¨¦s bo. M¡¯hi entenia b¨¦, es pot discutir amb ell. Tingu¨¦ de batle un poc de tend¨¨ncia a la megalomania, amb grans piscines, centres, cuines comunals, cases de muntanya¡±. Ell fou imputat i exonerat ¨Cen menys d'un any¨C per un cas de subvencions dobles a uns promotors d¡¯excursions.

L¡¯escriptor Biel Mesquida, af¨ª a les seves causes pol¨ªtiques potser, creu que ¡°¨¦s un home tranquil, intel¡¤ligent, bon estrateg, que pot dirigir b¨¦ el vaixell del Consell¡±. Mateu Ferrer, central periodista pol¨ªtic, recorda que el PSM en un moment pens¨¤ en Ensenyat, catalanista d'esgl¨¦sia, com a nova cara i m¨¤quina total pel nacionalisme, per al?ar-lo com a l¨ªder electoral, en lloc de Biel Barcel¨®, qui sembla que ha fet el cim a les urnes.

Fora por, deu dir, la por d¡¯anys d¡¯haver de mostrar-se com ¨¦s: ¡°Corria davant la por, ni desgraciadament va ser la darrera (...), no tant amb les cames com amb el cor i les idees: a l¡¯escola, a l¡¯institut, amb els amics, davant la fam¨ªlia, davant jo mateix...., davant bisbes, cardenals i fins i tot del mateix Papa, davant de segles d¡¯hist¨°ria i per descomptat davant pol¨ªtics¡±.