Mort d¡¯un pl¨¤tan

C¨¨sar Algora caminava Rambla avall cam¨ª del supermercat, distret amb el m¨°bil, quan va sentir un crac enorme i en aixecar la vista va veure com ni tan sols 10 metres davant seu s'acabava de desplomar un arbre. Era el dilluns passat a les dues de la tarda. Acabava d'assistir a la mort d'un pl¨¤tan.

Els pl¨¤tans (sovint mal anomenats "plataners") tenen una llarga i complexa relaci¨® amb Barcelona. Van arribar en massa a la segona meitat del segle XIX de la m¨¤ del Pla Cerd¨¤, que va estendre la ciutat m¨¦s enll¨¤ de les velles muralles i la va unir a trav¨¦s de l'Eixample amb les poblacions lim¨ªtrofes: Gr¨¤cia, Sant Andreu, Sarri¨¤, Sants...

S¨®n arbres de copa gran i creixement r¨¤pid que proporcionen molt bona ombra i aleshores eren moda a Europa: eren ideals per a les grans avingudes de Par¨ªs i Londres. No tant per als carrers menys amplis que van acabar configurant l'eixample barcelon¨ª.

La vida del pl¨¤tan ¨¦s bastant atzarosa en la Barcelona de molt asfalt

La vida del pl¨¤tan ¨¦s bastant atzarosa en la Barcelona de molt asfalt i no gaires jardins en la que s'ha acabat convertint el somni d'Ildefons Cerd¨¤. Tan sols els exemplars de les grans avingudes, com la Gran Via, el passeig de Gr¨¤cia o la Rambla, tenen assegurat el seu futur a la ciutat.

I, no obstant aix¨°, ha estat un exemplar dels 267 que adornen la Rambla el que va estar a punt de provocar una trag¨¨dia quan es va partir davant C¨¦sar de manera totalment inesperada. Per¨° no hi va haver m¨¦s danys que el causat a una marquesina. El que podia haver estat una trag¨¨dia humana es va quedar en an¨¨cdota.

Per¨° la mort d'un pl¨¤tan no ¨¦s una mera an¨¨cdota per als responsables de l'arbrat barcelon¨ª. ¡°A la ciutadania en general li costa entendre que els arbres s¨®n ¨¦ssers vius i que es moren, i tenen malalties, i cauen. La gent tendeix a pensar que un arbre ¨¦s part del mobiliari, com si fos un fanal o un sem¨¤for¡±, es lamenta Izaskun Mart¨ª, encarregada municipal de l'avaluaci¨® i gesti¨® administrativa de les zones verdes de Barcelona.

Aquell pl¨¤tan va morir gaireb¨¦ amb tota seguretat a causa d'una infecci¨® causada per un fong a nivell del coll de l'arbre, la part baixa on acaba el tronc i comencen les arrels. ¡°?s una infecci¨® f¨²ngica i el fong es va menjant la fusta¡±, explica Mart¨ª, al mateix temps que ensenya les fotos en qu¨¨ es veu com a la part baixa del tronc la fusta ¨¦s m¨¦s fosca perqu¨¨ ja est¨¤ infectada.

¡°Es va fer una an¨¤lisi de risc el 2014 i no es va poder detectar cap malaltia. El que hem fet ara ¨¦s portar a analitzar una mostra per saber quin fong ¨¦s i com es pot tractar¡±, explica. ¡°La persona que va fer aquella inspecci¨® diu que no es veia cap zona negra i segurament el fong ha avan?at amb molta rapidesa. Tamb¨¦ cal tenir en compte que aquell dia va fer una mica de vent i l'arbre estava just a la conflu¨¨ncia amb el carrer del Pintor Fortuny, cosa que facilita els corrents d'aire. Si estava podrit, el vent el va poder tirar¡±, afegeix. El fet que una part del tronc encara no estigu¨¦s infectada va poder frenar la caiguda i facilitar la fugida als passejants.

?s el segon pl¨¤tan que cau a la Rambla des del 2011. El primer no se sap exactament per qu¨¨ es va desplomar perqu¨¨ no se'n va analitzar la fusta. Per¨° es creu que es va deure a l'efecte d'abocaments t¨°xics que van danyar el coll de l'arbre.

No s'espera una caiguda massiva de pl¨¤tans perqu¨¨ aquestes infeccions nom¨¦s es transmeten amb contacte f¨ªsic entre un arbre sa i un de malalt. Per¨° els pl¨¤tans de Barcelona pateixen set i al mateix temps massa humitat. Set a les arrels, a les quals gaireb¨¦ no arriba la pluja que es filtrava antany. Humitat excessiva per l'aigua que s'acumula cada dia als escocells amb la neteja de carrer: fins a tres vegades al dia en zones com la Rambla. Aquesta humitat ¨¦s el millor caldo de cultiu per als fongs.

Afeblits per les podes que busquen contenir la seva grand¨¤ria, vistos amb mals ulls per als que pateixen en forma d'al¡¤l¨¨rgia la pres¨¨ncia del pol¡¤len primaveral o els que pateixen en ulls i mucoses les enormes quantitats de llavors que despr¨¨n, el pl¨¤tan no t¨¦ gaire bona premsa malgrat la seva implantaci¨®.

Va arribar a ser dominant entre l'arbrat barcelon¨ª, per¨° ha caigut des del 50% el 1992 a una mica menys del 30% dels arbres de carrer de l'actual Barcelona. Encara ha de caure amb el temps fins al 15%, un l¨ªmit al qual ja s'acosta el lledoner (Celtis australis), el segon arbre de carrer m¨¦s implantat (12,7%). Bastant m¨¦s enrere hi ha les s¨°fores (5,8%), les tipuanes (4,3%) i l'arbre ampolla (3,7%).