Infants particulars

?s un privilegi constatar que les finestres de la literatura juvenil actual s¡¯han obert de bat i bat i els seus continguts han deixat de ser habitacions estanques, pensades nom¨¦s per als seus habitants, com aix¨ª succe?a fa un cert temps. En tots els g¨¨neres trobar¨ªem exemples que ho demostren. Posem per cas la novel¡¤la realista, que era aquella on aquest aspecte era m¨¦s palpable, i prenem com a cas dues de les obres guardonades en premis prestigiosos de narrativa per a joves aquests darrers mesos: Tzo¨¦, d¡¯Isabel-Clara Sim¨® (premi Fundaci¨® Bancaixa 2014), i Un fill, d¡¯Alejandro Palomas (premi Joaquim Ruyra 2014). En ambd¨®s casos, els protagonistes s¨®n uns nens ¡ªla Tzo¨¦ t¨¦ quatre anys, i en Guillem, d¡¯Un fill, en t¨¦ deu¡ª, i els adults que se senten captivats per la mirada i les particularitats d¡¯aquests. Si hi apareix algun jove ¨¦s nom¨¦s d¡¯esquitllada, com a extra de la pel¡¤l¨ªcula.

Sim¨® (Alcoi, 1943) ja havia fet m¨¦s d¡¯una incursi¨® en la literatura juvenil: Joel (Bromera, 2000), Raquel (Bromera, 2002)... i fins ara les seves obres s¡¯emmarcaven dins la tend¨¨ncia habitual de la narrativa per a joves, amb la descripci¨® de problem¨¤tiques i quotidianitats de nois i noies. Tzo¨¦ fa un gir enorme. Dos personatges solitaris, un pag¨¨s i una infermera, veuen com, de sobte i misteriosament, apareix a la seva vida una nena amb uns dots particulars i diferents a la resta de nens, i com aquesta canviar¨¤ les seves vides, com un mitj¨®.

Tot i que all¨° que hi succeeix ¨¦s bastant introspectiu i reflexiu, la novel¡¤la t¨¦ for?a acci¨® i un ritme ¨¤gil. En cap moment deixen de succeir fets sorprenents, en algun moment inversemblants, que desballesten les vies probables i atrauen l¡¯inter¨¨s. El que hi sobta, a estones, ¨¦s el punt de vista de l¡¯autora, que podr¨ªem titllar de paternalista. Com a narradora, parla sovint des de la mirada i l¡¯experi¨¨ncia de la persona de m¨¦s de setanta anys que ¨¦s, cosa que es percep en les reflexions que sovint incorpora als fets. Aix¨° fa que la consist¨¨ncia general i el ritme, en algun moment, se¡¯n ressentin, per¨° tant la for?a dels personatges com dels fets s¡¯enduen el lector cap endavant.

Per a Palomas (Barcelona, 1967), Un fill representa la seva primera obra per a joves. Fins ara, la seva tasca liter¨¤ria s¡¯havia centrat en la traducci¨® i la narrativa per a adults, i, de fet, si hom llegeix Un fill s¡¯adonar¨¤ que possiblement arribar¨¤ millor als adults que als joves, especialment pel contingut.

Un fill comen?a amb la t¨ªpica pregunta que una mestra llan?a als seus alumnes: qu¨¨ us agradaria ser de grans? Les respostes tamb¨¦ s¨®n t¨ªpiques, a excepci¨® de la del Guillem. Ell voldria ser Mary Poppins. A partir del seu desig, la mestra i una psic¨°loga comencen a gratar en aquesta resposta, a indagar en la seva vida, per esbrinar el que amaga i el que el condueix a donar una opini¨® diferent a la resta.

La trama t¨¦ certa complexitat, per¨° la lectura flueix d¡¯una manera ¨¤gil, com qui no vol la cosa, amb un llenguatge i un estil aparentment planers. L¡¯autor es mira els fets des dels diversos punts de vista dels protagonistes i va enlla?ant una pe?a amb l¡¯altra, de mica en mica, conformant el puzle complex de l¡¯univers familiar d¡¯en Guillem. La forma com va desgranant la informaci¨®, com va capgirant les situacions, com tracta els sentiments i les emocions dels personatges i com aquestes toquen les del lector, converteix aquesta novel¡¤la, i l¡¯autor, sens dubte en una de les revelacions de la temporada.