Per qu¨¨ els brasilers es dutxen tant i els xinesos tan poc?

Entre les promeses incomplertes de la globalitzaci¨® no resulta dif¨ªcil trobar batalles relacionades amb la gana, l'ecologia o la desigualtat. El que ignor¨¤vem fins ara era l'inquietant desfasament que reflecteixen els marcadors nacionals de la netedat. Aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, la conjuntura econ¨°mica i els nivells de desenvolupament dels diferents pa?sos no semblen ser determinants a l'hora de jutjar els h¨¤bits d'higiene.

Segons una enquesta feta fa uns mesos per l'ag¨¨ncia d'an¨¤lisi de tend¨¨ncies Euromonitor, els brasilers poden arribar a dutxar-se fins a dotze vegades de mitjana a la setmana. A m¨¦s del pa¨ªs carioca, els soci¨°legs situen Col¨°mbia i Austr¨¤lia entre les regions menys al¡¤l¨¨rgiques a l'aigua, amb deu i vuit banys setmanals per persona. Molt a prop els segueixen Indon¨¨sia i M¨¨xic, amb unes set dutxes respectivament. A la cua d'aquest singular sondeig es troben els xinesos, els qui pel que sembla nom¨¦s es renten una vegada cada dos dies.

Els francesos, nord-americans i espanyols es mantenen en la mitjana de la dutxa di¨¤ria. Com els indis, els qui d'altra banda es renten els cabells nom¨¦s una vegada per setmana. Els ¨²ltims de la classe a m¨¦s dels xinesos? Turquia, Alemanya, el Regne Unit i ¨Csorprenentment¨C el Jap¨®, amb uns costums m¨¦s que q¨¹estionables. Hi haur¨¤ qui opini que la sinceritat dels enquestats hauria de ser un valor determinant per donar per v¨¤lides les conclusions ¨Cun extrem m¨¦s que raonable si tenim en compte com ens encanta mentir als humans¨C, per¨° els seus responsables destaquen les variables clim¨¤tiques com a arguments que ofereixen solidesa al resultat. Clar i catal¨¤: com m¨¦s humitat, m¨¦s necessitat de refrescar-se.

Els francesos, nord-americans i espanyols es mantenen en la mitjana de la dutxa di¨¤ria

Fa dos anys el diari brit¨¤nic Daily Mail va posar el crit al cel quan va descobrir que gaireb¨¦ la meitat dels brit¨¤nics passaven de dutxar-se di¨¤riament. I posaven com a exemple al pr¨ªncep Enric, germ¨¤ del futur rei Guillem, que una vegada va recon¨¨ixer haver estat dos anys, amb els seus dies i les seves nits, sense rentar-se el cap. Per estrany que sembli, el seu cas ¨¦s nom¨¦s la punta de l'iceberg d'una tend¨¨ncia a l'al?a. M¨¦s enll¨¤ dels dissenyadors de moda que la temporada passada?van disparar campanyes publicit¨¤ries amb models que duien?els cabells despentinats o amb aspecte brut, els partidaris de relaxar els est¨¤ndards admesos s¨®n una legi¨®.

Mentre alguns ecologistes defensen la necessitat de limitar el consum d'aigua a la llar ¨Ci amb aix¨° racionalitzar els litres que s'escapen pel desgu¨¤s del bany¨C, altres corrents eco-friendly alerten dels perills que comporta fer ¨²s de productes de neteja que porten sulfats, parabens i silicones. Ni uns ni altres tenen el favor de la majoria dels dermat¨°legs i altres parts interessades, per¨° molts experts alerten que tot el que circumda la literatura de la higiene personal est¨¤ sobredimensionat.

Els ¨²ltims de la classe a m¨¦s dels xinesos? Turquia, Alemanya, el Regne Unit i ?el Jap¨®

La cosa ve des de lluny. El febrer d'aquest any la periodista Sarah Zhang, del web Gizmodo, es feia ress¨° de l'estrat¨¨gia de m¨¤rqueting que a principis del segle XX va motivar que els nord-americans desenvolupessin actituds que ratllaven l'obsessi¨®. Segons el seu testimoni, les empreses productores de sabons, desodorants i pastes de dents van crear anuncis que van desnaturalitzar els h¨¤bits de la societat, i van obligar la gent a gastar quantitats ingents de diners amena?ant-la amb l'ostracisme social si no deixaven de preocupar-se per l'halitosi o la sudoraci¨®.

Al segle XX la higiene personal ¨¦s tamb¨¦ una batalla entre sexes. La companyia sueca SCA va publicar fa uns anys un estudi en el qual Su¨¨cia apareixia com ¨Coh, sorpresa¨C un referent d'igualtat tamb¨¦ a l'hora del bany: si a la resta de pa?sos analitzats les dones es renten m¨¦s que els homes, en el parad¨ªs escandinau elles van darrere. A m¨¦s l'informe es fixava en altres costums com depilar-se, fer servir cosm¨¨tics, posar-se accessoris o cuidar-se les ungles. Segons afirmava el 84% dels homes i dones enquestats, en un escenari ideal elles sempre han de depilar-se les cames. Nom¨¦s el 51% de les persones opinava que ¡°l'home ideal¡± ha d'usar col¨°nia.

A l'era de l'heterod¨°xia higi¨¨nica, amb capdavanters de la modernitat que defensen m¨¨todes com el No Poo ¨Crentar-se els cabells amb aigua de l'aixeta o amb bicarbonat i vinagre¨C, qualsevol conclusi¨® sembla precipitada. La higiene personal pot significar una cosa a Rio de Janeiro i la contr¨¤ria a Xangai, i probablement ni uns ni altres es posaran mai d'acord. Per¨° hi ha dues coses universals que susciten el favor col¡¤lectiu: el bany txec i el noble costum de perfumar-se fins a provocar l'arcada.