Superioritat moral

S¡¯acostuma a atribuir a l¡¯esquerra aquest mal costum en el qual s'amaga alguna cosa m¨¦s greu que una pru?ja repetitiva. No ¨¦s veritat. La superioritat moral s'ha practicat des de tots els punts cardinals d¡¯ideologies i creences. De fet, els m¨¦s veterans v¨¤rem entrar-hi en contacte i la v¨¤rem patir des de la dreta i des del clericalisme. Ning¨² l'ha practicat amb m¨¦s desimboltura com els clergues del nacional catolicisme. I despr¨¦s, els clergues de les ideologies d'esquerres i m¨¦s espec¨ªficament de l'esquerra autorit¨¤ria i totalit¨¤ria.

Malgrat la seva aparen?a innocent, la superioritat moral ha estat, des de temps immemorials fins al tr¨¤gic segle XX, un salconduit pel crim. ?s un racisme de la moralitat, un sectarisme de la veritat revelada, una indulg¨¨ncia perp¨¨tua per als defectes propis i els de la pr¨°pia tribu acompanyada de la m¨¤xima exig¨¨ncia i crueltat per als altres. Els qui la practiquen tenen bloquejada qualsevol capacitat d'empatia i comprensi¨®. No s¨®n capa?os de posar-se en el lloc de l'altre.

Per¨° no ens situem en les al?¨¤ries. Baixem uns esglaons cap a la prosa m¨¦s quotidiana. La superioritat moral s'exhibeix fins i tot en l'humor. El m¨®n de l'acudit es divideix fonamentalment en dos meridians: el dels que se¡¯n riuen del g¨¨nere hum¨¤ a trav¨¦s de l'exemple que tenen m¨¦s a m¨¤, que ¨¦s un mateix; i el dels que es mofen i ridiculitzen tots els humans que cauen sota la seva mirada, principalment si s¨®n febles i perdedors, per enaltir el seu propi enginy i la seva mirada superior.

No hi ha humor en la superioritat immoral de l'acudit cruel i malvat. ?s casernari, violent i masclista per definici¨®. Sota l'aparen?a d'una rica imaginaci¨® no hi ha res m¨¦s que el refinament de la crueltat psicol¨°gica. L'assetjament escolar, el maltractament a nens i dones, la discriminaci¨® amb els desvalguts i els disminu?ts utilitza aquest fals humor darwinista i antic. No veig jo quins experiments sem¨¤ntics cal fer amb els acudits primitius que trivialitzen amb el crim i la mort.

Pel que sembla tot queda explicat per les xarxes socials. El potencial nociu de tals artefactes corroeix la moralitat de les persones decents fins a convertir-les en feres salvatges. Transferim la responsabilitat personal a la tecnologia. Com s'explica, per exemple, que un notable escriptor, i aparent bona persona, es deixi portar pels seus baixos instints i retransmeti per Twitter la conversa que est¨¤ escoltant al bar, en la qual un conegut seu es dedica a malparlar privadament contra la independ¨¨ncia de Catalunya? Com s'explica que despr¨¦s un web reconegut i premiat per l'oficialisme nacionalista converteixi aquesta acci¨® d'espionatge en not¨ªcia de portada, i per tant en delaci¨® i den¨²ncia? Com s'explica que l'espia es desfaci en excuses autojustificatives que acaben amb la sinistra sent¨¨ncia que el victimisme, t¨ªpic dels nacionalistes, ha canviat de b¨¤ndol? I encara pitjor, que la publicaci¨® digital es disculpi davant l'espia i davant els lectors per¨° no ho faci amb l'¨²nic afectat que ¨¦s l'escriptor espiat i delatat pel seu antiindependentisme?

?s la superioritat moral, en la seva variant catalana de superioritat nacional, que autoritza a espiar i delatar els qui es resisteixen al projecte unanimista del proc¨¦s independentista. Gens diferent, per cert, a la que exhibeixen els qui defensen el sinistre humor del regidor de Fuencarral Guillermo Zapata, com ha fet l'alcaldessa de Barcelona en la seva p¨¤gina de Facebook. La superioritat moral es pot donar per igual en tots els eixos, social o nacional, per m¨¦s que s'oposin en el pla pol¨ªtic. Si uns disposen de la superioritat dels credencials nacionalistes que els habiliten com a posse?dors de la veritat catalanista, els altres disposen de la superioritat dels credencials del seu activisme social que els habiliten per difondre acudits antisemites sense ser antisemites o mofar-se de les v¨ªctimes del terrorisme sense ser simpatitzants del terrorisme.

Certament, Ada Colau t¨¦ ra¨®: mentre no es produeixin incitacions a la viol¨¨ncia, aquestes exhibicions no mereixen una acci¨® de la just¨ªcia i estan emparades en la llibertat d'expressi¨®. Per¨° no la t¨¦ quan diu que "la gent sap que un acudit, per reprovable que sigui, no ¨¦s comparable amb la corrupci¨®, la mentida ni la insensibilitat (sic) dels que ens han retallat drets i serveis b¨¤sics". I no t¨¦ ra¨® perqu¨¨ ¨¦s ella qui acudeix a la comparaci¨® amb la corrupci¨®, com ja va fer Pablo Iglesias, quan vol exculpar i justificar l'antisemitisme dels acudits de Zapata. L'¨²nica coartada cre?ble per les gracietes antisemites i els seus defensors ¨¦s la frivolitat, probablement la forma m¨¦s lleugera de la superioritat moral, que practica l¡¯asimetria de combinar la indulg¨¨ncia amb un mateix i la inquisici¨® per als altres.