L¡¯home que ha afegit un segon al nostre rellotge aquesta nit

L'oficial de marina de guerra Francisco Javier Galindo no podia imaginar el seu futur quan, un dia del 1990, va baixar de la fragata Numancia en un port dan¨¨s. El vaixell llan?am¨ªssils espanyol, que anava cam¨ª d'Isl¨¤ndia de maniobres, va fer la volta per participar en la guerra del golf P¨¨rsic, que s'acabava de declarar, contra l'Iraq de Saddam Hussein. I Galindo, nascut a Melilla el 1963, ¡°un xicot del nord, del nord de l'?frica¡±, va tornar a Espanya per fer un curs de formaci¨® que el va salvar per casualitat d'entrar en combat i de veure Marta S¨¢nchez i el seu grup Ol¨¦ Ol¨¦ cantant Soldados del amor a la resta de mariners en la rereguarda de la guerra. Avui, Galindo ¨¦s capit¨¤ de vaixell, f¨ªsic electr¨°nic i cap de la secci¨® d'hora del Reial Institut i Observatori de l'Armada a San Fernando (Cadis). ?s el responsable nacional d'afegir un segon als rellotges a les dues de la matinada de l'1 de juliol, hora peninsular espanyola, per sincronitzar els rellotges amb el Sol.

Al seu laboratori, oficialment la base de l'hora legal espanyola, Galindo disposa de 30 servidors inform¨¤tics, que donen l'hora a diversos clients, com les empreses de telecomunicacions i els ordinadors de l'Administraci¨® espanyola. Un sol dels seus servidors rep fins a quatre milions de peticions cada dia. El mar¨ª de guerra ja nom¨¦s batalla contra el temps. ¡°Jo ara veig una foto d'un vaixell i em marejo¡±, comenta.

¡°Qu¨¨ ¨¦s, doncs, el temps? Si ning¨² m'ho pregunta, ho s¨¦; si vull explicar-l'hi a qui m'ho pregunta, no ho s¨¦¡±. Galindo recorda aquesta frase d'Agust¨ª d'Hipona, encara que fa esfor?os herculis per superar el fil¨°sof del segle IV. El 1884, rememora Galindo, quan el ferrocarril i el tel¨¨graf obligaven el m¨®n a sincronitzar els rellotges per poder compartir trens i comunicacions, els pa?sos m¨¦s rics es van reunir a Washington (EUA) en la Conf¨¨rencia Internacional del Meridi¨¤ i van acordar adoptar l'hora del meridi¨¤ de Greenwich com a refer¨¨ncia mundial. L'hora depenia del pas del Sol per sobre d'aquesta localitat anglesa. Depenia, per tant, de la rotaci¨® de la Terra sobre ella mateixa i es va anomenar temps universal (UT, per les seves sigles en angl¨¨s) o temps mitj¨¤ de Greenwich (GMT).

Aix¨ª va ser durant d¨¨cades, fins que els cient¨ªfics es van adonar que la rotaci¨® del planeta no era, ni de bon tros, el millor rellotge. ¡°La Terra actualment t¨¦ tend¨¨ncia a frenar-se, sobretot a causa de les marees, com una baldufa que est¨¤ perdent for?a¡±, explica el capit¨¤ de navili. Un dia solar mitj¨¤ no dura 24 hores de 60 minuts de 60 segons (86.400 segons), sin¨® un parell de mil¡¤l¨¨simes de segon m¨¦s de mitjana.

Els rellotges at¨°mics van acabar amb aquest nyap. Un ¨¤tom de cesi-133 produeix 9.192.631.770 oscil¡¤lacions en un segon si est¨¤ a 273 graus sota zero, ni m¨¦s, ni menys. Aix¨ª que el 1967 el segon va deixar de definir-se com un dia solar mitj¨¤ dividit entre 86.400 i va passar a descriure's com la durada de 9.192.631.770 oscil¡¤lacions d'un ¨¤tom de cesi-133. Havia nascut una nova escala, el temps at¨°mic internacional (TAI).

Arribat a aquest punt de l'explicaci¨®, el capit¨¤ de navili, equivalent a coronel en altres ex¨¨rcits, sap que transita per terrenys relliscosos i sua com Agust¨ª d'Hipona. ¡°Tradicionalment ten¨ªem un rellotge associat a la Terra que no anava gaire b¨¦, per¨° que ens servia per estar per casa. Ara es basen en processos f¨ªsics i s¨®n molt precisos¡±, resumeix. Un segon de l'escala TAI dura sempre el mateix, per¨° un segon de Greenwich dep¨¨n de factors com les marees oce¨¤niques, la cobertura de gel o les din¨¤miques del nucli de la Terra.

La Terra t¨¦ tend¨¨ncia a frenar-se, sobretot per les marees, com una baldufa que est¨¤ perdent for?a¡±, explica el capit¨¤ de navili

No obstant aix¨°, el m¨®n no pot prescindir del tot del temps universal UT, segons subratllen Galindo i el seu col¡¤lega Teodoro L¨®pez a?la Revista General de Marina, una publicaci¨® especialitzada de l'Armada. Els marins que encara utilitzen la navegaci¨® astron¨°mica necessiten saber com est¨¤ orientada la Terra en cada moment ¡ªquant li falta al Sol per passar pel meridi¨¤ de Greenwich¡ª per poder situar-se a l'oce¨¤ per mitj¨¤ dels astres.

Per solucionar aquest embolic, es va crear el temps universal coordinat (UTC), el temps de refer¨¨ncia mundial actualment. L'UTC s'explica en segons at¨°mics i es corregeix peri¨°dicament perqu¨¨ no difereixi en m¨¦s de 0,9 segons del temps universal UT. El retoc es duu a terme introduint un segon addicional, l'anomenat segon intercalar, sempre que cal. I el que decideix si fa falta ¨¦s l'astr¨°nom franc¨¨s Daniel Gambis, amb l'interminable c¨¤rrec de director del Centre d'Orientaci¨® de la Terra del Servei Internacional de Rotaci¨® de la Terra i Sistemes de Refer¨¨ncia (IERS) a l'Observatori de Par¨ªs.

El 5 de gener d'aquest any, Gambis va emetre un comunicat adre?at ¡°a les autoritats responsables de la mesura i la distribuci¨® del temps¡±. A Espanya el va rebre el capit¨¤ de navili Galindo. Les instruccions, que assumeixen tots els pa?sos del m¨®n, impliquen que a les 23 hores, 59 minuts i 59 segons del 30 de juny seguiran les ins¨°lites 23 hores, 59 minuts i 60 segons; i despr¨¦s arribaran les 0 hores, 0 minuts i 0 segons de l'1 de juliol del 2015. El canvi es far¨¤ a l'hora UTC, aix¨ª que a Espanya (UTC + 2 a la Pen¨ªnsula) el segon s'afegir¨¤ a les dues de la matinada de l'1 de juliol, una de la matinada a Can¨¤ries.

Ser¨¤ el vint-i-sis¨¨ segon que s'afegeix als rellotges des que va comen?ar la pr¨¤ctica dels segons intercalars el 1972. ¡°I pot ser que sigui l'¨²ltim¡±, segons reconeix Gambis per tel¨¨fon des de l'Observatori de Par¨ªs. La Uni¨® Internacional de Telecomunicacions (UIT), l'organisme depenent de Nacions Unides que regula la q¨¹esti¨®, va suggerir el 2012 amb suprimir els segons intercalars, per¨° finalment va ajornar la decisi¨®. ¡°Hi ha moltes probabilitats¡± que en la Confer¨¨ncia Mundial de Radiocomunicacioes que se celebrar¨¤ al novembre a Ginebra (Su?ssa) ¡°es decideixi la supressi¨® definitiva de l'actual sistema de segons intercalars¡±, coincideixen Galindo i L¨®pez a la?Revista General de Marina.

Una majoria de pa?sos, encap?alats pels EUA, donen suport al fet que s'estableixi una escala de temps cont¨ªnua, que no requereixi maquillatges a les manetes del rellotge cada poc temps, sin¨® potser un retoc una mica m¨¦s gran cada diversos segles. Els m¨¦s cr¨ªtics airegen possibles conseq¨¹¨¨ncies negatives del segon extra que s'afegir¨¤ l'1 de juliol, com a problemes en alguns navegadors d'Internet, retards en alguns vols per errors inform¨¤tics i el col¡¤lapse d'Unix, un sistema operatiu implementat per fabricants com IBM, Hewlett-Packard i Apple.

L¡¯¨²ltima vegada que es va afegir un segon extra, el 30 de juny del 2012, el sistema inform¨¤tic de l¡¯aerol¨ªnia australiana Qantas va caure durant hores

El mateix Gambis recorda que l'¨²ltima vegada que es va afegir un segon intercalar, el 30 de juny del 2012, ¡°el sistema inform¨¤tic de l'aerol¨ªnia australiana Qantas va caure¡± durant hores. I les dificultats de diferents tipus de programari inform¨¤tic per digerir el segon extra tamb¨¦ van fer caure algunes de les p¨¤gines webs m¨¦s visitades, com l'agregador de not¨ªcies Reddit i la xarxa professional LinkedIn.

No obstant aix¨°, els pol¨¨mics segons intercalars tenen un defensor ac¨¨rrim: el Regne Unit. Com explica Galindo, la refer¨¨ncia hor¨¤ria legal de Londres no ¨¦s el temps universal coordinat (UTC), emprat per la majoria de les nacions, sin¨® l'obsolet temps mitj¨¤ de Greenwich (GMT). El de marca brit¨¤nica. Si se suprimeixen els segons artificials, l'UTC majoritari s'allunyaria cada vegada m¨¦s del temps de rotaci¨® de la Terra i, per tant, del GMT. L'any 2100, el desfasament arribaria als tres minuts. El Regne Unit hauria de renunciar al nom de la seva localitat anglesa o entestar-se i assumir una difer¨¨ncia de tres minuts amb la resta del m¨®n.

Sigui o no l'¨²ltim segon intercalar de la hist¨°ria, el capit¨¤ de navili Galindo l'ha afegit aquesta nit. El proc¨¦s estava completament automatitzat i feia un mes que s'assajava al Reial Institut i Observatori de l'Armada a San Fernando, l'observatori astron¨°mic m¨¦s antic d'Espanya. Les m¨¤quines de Galindo envien alertes des de l'1 de juny als seus clients perqu¨¨ estiguin preparats per al segon extra. ¡°Treballem amb el temps, no podem permetre'ns el luxe de trobar-nos amb un problema¡±, afirma. El capit¨¤ de guerra estava tan segur que tot sortiria b¨¦ que en el moment del canvi d'hora, a les dues de la matinada, esperava estar dormint, que al laboratori no hi hagu¨¦s ning¨². ¡°No fa falta¡±, confia.