El refer¨¨ndum com a mite

?s una opini¨® massa comuna que la democr¨¤cia directa ¨¦s la m¨¦s aut¨¨ntica i que, entre les seves formes actuals, molt diverses, el refer¨¨ndum ¨¦s indubtablement el millor procediment democr¨¤tic ja que expressa, sense interfer¨¨ncies, la voluntat del poble. Es tracta d'una opini¨® no nom¨¦s discutible sin¨® perfectament refutable. I s'hi pot afegir la democr¨¤cia representativa, de tipus indirecte, que ¨¦s molt millor, ja que expressa de manera molt m¨¦s perfecta la voluntat popular i ¨¦s m¨¦s respectuosa amb la llibertat de les persones.

Quan es parla de refer¨¨ndum sempre es posa com a exemple l'antiga democr¨¤cia grega. Despr¨¦s de Tsipras i Syriza dubto que s'invoqui la Gr¨¨cia d'avui. Per¨° ¨¦s tamb¨¦ una opini¨® massa comuna al¡¤ludir a la democr¨¤cia grega antiga com l'ideal suprem de democr¨¤cia. ¡°Aquella era una veritable democr¨¤cia, no la d'ara¡±, se sol dir. En mantenir aquesta posici¨® se solen oblidar diverses q¨¹estions.

En primer lloc, que la democr¨¤cia grega a la qual s'al¡¤ludeix tot just va durar un breu per¨ªode: es va limitar nom¨¦s a la ciutat d'Atenes, quan van governar Cl¨ªstenes i, sobretot, P¨¨ricles, fa m¨¦s o menys uns 2.500 anys. Els coneixements que tenim d'aquests temps s¨®n escassos i, amb freq¨¹¨¨ncia, idealitzats.

No obstant aix¨°, sembla cert?que es tractava d'una participaci¨® directa dels ciutadans en les decisions que afectaven assumptes p¨²blics, i eren triats els gestors encarregats d'aplicar els acords presos a la pla?a p¨²blica. Ara b¨¦, no oblidem que es calcula que Atenes, quan era una gran urbs de l'¨¨poca, tenia llavors una poblaci¨® d'entre 30.000 i 40.000 habitants com a molt, i que les dones no votaven, tampoc els menors, ni els esclaus, ni els estrangers. Si vost¨¨s van restant, si la poblaci¨® total ja era poca, el que queda, certament, cap en una pla?a, sempre que bastantes persones s'abstinguin d'anar-hi.

Amb aix¨° vull dir, simplement, que la democr¨¤cia grega ¨¦s un mite que es va conservar com a tal durant deu segles de sistemes aristocr¨¤tics i autocr¨¤tics, fins que va reapar¨¨ixer amb les revolucions liberals. Per¨° llavors es va veure clar que la democr¨¤cia directa atenesa era inaplicable i que calia passar a una democr¨¤cia representativa. Les raons d'aquest canvi eren, substancialment, tres.

En primer lloc, l'¨¤mbit en el qual calia prendre decisions havia augmentat substancialment, de ciutats s'havia passat a nacions, i d'alguna desena de milers d'habitants a diversos milions. Amb aquestes dimensions, la participaci¨® directa era impossible.

En segon lloc, les finalitats de la pol¨ªtica havien canviat: l'objectiu d'un estat liberal i democr¨¤tic era que totes les persones fossin lliures i iguals, i que gaudissin del mateix ¨¤mbit de llibertat.

En tercer lloc, l'activitat pol¨ªtica havia passat a ser molt complexa, era un assumpte per a especialistes. Per tant, com en tantes coses de la vida, era imprescindible deixar aquesta tasca als especialistes, sempre que fossin escollits i controlats per tots els ciutadans, la qual cosa comporta ser-ne responsables davant d'ells. De la mateixa manera que per resoldre assumptes privats escollim un metge, un advocat o un arquitecte, per a assumptes p¨²blics hem d'escollir pol¨ªtics, que s¨®n els experts en aquesta mat¨¨ria.

Les nostres democr¨¤cies s¨®n representatives des de finals del segle XVIII. Ara b¨¦, en els anys vint del segle passat, un per¨ªode en el qual el parlamentarisme era molt criticat, es va introduir en certs r¨¨gims democr¨¤tics, de forma excepcional, els refer¨¨ndums, que abans eren nom¨¦s un instrument de sistemes dictatorials. Era una forma complement¨¤ria de la democr¨¤cia representativa per a determinats sup¨°sits, molt escassos.

El refer¨¨ndum que planteja Alexis Tsipras a?Gr¨¨cia?¨¦s del tot anormal. No pot convocar-se d'improv¨ªs i una setmana abans que se celebri. ?s descarregar-se de la seva responsabilitat en aquests ¨²ltims mesos al capdavant del seu Govern i passar el mort als ciutadans grecs, que gaireb¨¦ no tenen temps de formar-se una opini¨® per emetre el seu veredicte. Sembla un acte d'un dem¨°crata i en realitat no ho ¨¦s, simplement ¨¦s no assumir les seves pr¨°pies responsabilitats.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.