Cabdillisme

Despr¨¦s de les eleccions municipals i la presa de possessi¨® dels Governs de les comunitats i municipis a molts ens venia de gust tenir un per¨ªode tranquil per analitzar i, sobretot, observar les decisions pol¨ªtiques dels nous Governs. No ha estat possible, no hi ha temps per a subtileses; vivim en una vor¨¤gine pol¨ªtica que arrasa tot el que significa reflexi¨®. L'¨²nica cosa que roman ¨¦s la t¨¤ctica de la destrucci¨® del contrari pol¨ªtic. Molts alcaldes o presidents auton¨°mics, ja abans de prometre el seu c¨¤rrec, han sofert els atacs de la dreta pol¨ªtica i la seva caverna medi¨¤tica, que han est¨¨s la por entre la ciutadania com si arribessin als Governs uns nous revolucionaris que el que farien seria col¡¤lectivitzar totes les propietats dels rics i de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica i ocuparien els seus llocs de privilegi.

Ara ja estem en el temps pol¨ªtic de les auton¨°miques catalanes i amb l'ull posat en les generals. Aquest estiu, a m¨¦s de calor¨®s, ser¨¤ pol¨ªticament calent. Mas s'ha posat la gorra de capit¨¤ i ha tornat a agafar el tim¨® de la seva nau i amb veu de s¨²per heroi ha proclamat que ¡°no estem per hist¨°ries. Hem posat la directa i anem molt de deb¨°¡±. Aix¨ª les eleccions que ha avan?at per dues vegades, i aquesta ser¨¤ la tercera, eren de broma? Era una manera de tenir entretinguda la ciutadania?

Sincerament, les decisions pol¨ªtiques de Mas fan tot l'efecte d'un nou peronisme: amb el Govern d'esquerres el nacionalcatolicisme catal¨¤ havia perdut protagonisme i per recuperar-lo el 2006 va c¨®rrer a Madrid per fer-se una foto amb el president Zapatero i contribuir a una primera retallada de l'Estatut. Una vegada aconseguida la vict¨°ria el 2010, en plena crisi i amb el setge de la corrupci¨® que entelava el nacionalisme catal¨¤, agrupat entorn de CiU, Mas es va situar al capdavant del moviment independentista, i va convocar unes noves eleccions amb el paper de messies escollit per portar la massa a la independ¨¨ncia promesa. A partir d'aqu¨ª va convertir la Generalitat en el seu basti¨® pol¨ªtic, com a eina personal ja que el desprestigi pol¨ªtic de CiU, danyat per les corrupteles, no li permetia fer pol¨ªtica de partit. Ell ¨¦s l'escollit.

La seva estrat¨¨gia arriba a sotmetre el seu aliat, ERC, que no participa en el Govern per¨° l'obliga a seguir les seves pol¨ªtiques neoliberals de desmantellament de l'Estat del benestar. I el seu deliri ha arribat a trencar la coalici¨® hist¨°rica amb UDC.

I, finalment repta les organitzacions socials independentistes perqu¨¨ donin suport a la seva llista, la ¡°llista del president", b¨¦, ara es fa dir ¡°amb el president¡±. D'aquesta manera s'est¨¤ creant un espai pol¨ªtic propi. Nom¨¦s ell pot concitar les simpaties del poble, la seva imatge, la seva posici¨®. D'aquest espai particular en podran formar part les persones que l'estimen i ho expliciten p¨²blicament: els seus amics del 2010, business friendly, que estaran presents per continuar els seus negocis en una Catalunya independent. Els que el consideren un home valent encara que hagi patronejat Catalunya portant-la a les cotes m¨¦s altes de pobresa, de desigualtat, de p¨¨rdues de drets laborals, socials i ambientals. Els que han fet negoci amb l'aigua, amb la sanitat, amb els serveis socials.

El car¨¤cter referendari que vol imposar a les eleccions del 27-S ens remunta a l'antic cabdillisme hisp¨¤ on es plebiscitaven presidents o es proposaven refer¨¨ndums successoris. L'actitud de Mas em sembla un nou cabdillisme que vol posar-se per sobre dels partits, les opinions i les sensibilitats. Un home que encarna la voluntat de la naci¨®. Un individu que ¨¦s capa? de proclamar, en un acte a Molins de Rei, sota el t¨ªtol de ¡°Benvinguts al futur¡±, que ¡°una Catalunya independent tindria uns ¨ªndexs d'atur com els de Dinamarca o ?ustria; disposaria d'unes infraestructures com les d'Holanda i d'un model educatiu com el de Finl¨¤ndia; no hauria de patir per l'idioma propi com a Su¨¨cia, i les pensions serien millors que les d'Espanya¡±.

Una societat madura i moderna com la catalana no pot permetre projectes cabdillistes encara que s'escudin en el mantell patri. Catalunya necessita un canvi, una conflu¨¨ncia, una proposta conjunta que proposi donar sortida a les pol¨ªtiques neoliberals de CiU-ERC i que la ciutadania pugui celebrar un refer¨¨ndum per escollir la seva relaci¨® administrativa amb Espanya. En definitiva, una Catalunya en com¨².

Joan Boada i Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.