Uns angelets amb mala bava

Segons la teoria de l'animaci¨® de dos il¡¤lustres veterans de la Disney, Frank Thomas i Ollie Johnston, tot animador ¨¦s una mena d'actor per delegaci¨®. Un ventr¨ªloc amb altres mitjans, capa? d'expressar emocions de tot tipus a trav¨¦s d'aquest circuit misteri¨®s que va de la imaginaci¨® al tra? en moviment. En cada animador hi ha, doncs, un actor latent que, de vegades, arriba a implicar-se tant amb els seus personatges que, inevitablement, acaba cedint-los la veu en la fase de doblatge. El talent interpretatiu d'un animador com el franc¨¨s Pierre Coffin ha de ser particularment exc¨¨ntric, per¨° poca discussi¨® hi pot haver sobre la solidesa de la seva vis c¨°mica: des de l'estrena de Gru, el meu dolent preferit?(2010), pel¡¤l¨ªcula que va obrir la nova divisi¨® animada d'Universal i en la qual Coffin va compartir direcci¨® amb Chris Renaud, el cineasta ha estat la veu dels M¨ªnions, esbirros per pur imperatiu biol¨°gic i criatures angelicals per simple esguerro evolutiu, personatges que parlen en un poti-poti ling¨¹¨ªstic hilarant i que aqu¨ª conquisten el seu propi territori, confeccionat a mida.

Si a?Gru, el meu dolent preferit 2?(2013) el poder de seducci¨® dels M¨ªnions va comportar una certa descompensaci¨® narrativa entre la trama principal i les subtrames d'aquestes figures secund¨¤ries, aqu¨ª es restableix l'harmonia en una preq¨¹ela que funciona com un rellotge i que amplia l'univers imaginari de les pel¡¤l¨ªcules precedents amb bon sentit i fortuna c¨°mica. Els M¨ªnions semblen una derivaci¨® d'aquella tradici¨® de personatges mascota que ha desenvolupat tan a consci¨¨ncia la gran traject¨°ria de la historieta francobelga: Id¨¨fix, Mil¨², l'esquirol Spip o el Marsupilami i la seva fam¨ªlia selv¨¤tica podrien ser parents seus; tots ells pres¨¨ncies, en principi, subordinades, per¨° amb el potencial d'emancipar-se.

Els M¨ªnions tra?a els or¨ªgens d'aquestes criatures, aprofundeix en una idea c¨°mica molt afortunada ¨Cuna convenci¨® de dolents tractada com a versi¨® subterr¨¤nia d'una Comic-Con¨C i, finalment, se centra en un esquema narratiu de robatori (im)perfecte sense desafinar en cap molment. ?s cert que no estem davant l'ambici¨® del millor Pixar, per¨° s¨ª d'una manera d'entendre la com¨¨dia animada que subministra plaer a dojo i que transforma hora i mitja de metratge en un gust¨®s sospir.