L¡¯autob¨²s at¨°mic

Entre aquell frustrant flirteig amb el?blockbuster de baixa graduaci¨® que va ser?The green hornet (2011) i la seva efervescent adaptaci¨® de La espuma de los d¨ªas?(2013), de Boris Vian, Michel Gondry va decidir fer m¨²scul (l¨²dic) amb dos projectes aparentment menors, per¨° que van ser un bon testimoni de la seva imbatible inquietud creativa: d'una banda, Is the man who is tall happy? An animated conversation with Noam Chomsky (2013), pel¡¤l¨ªcula d'animaci¨® que partia d'una s¨¨rie d'entrevistes amb el ling¨¹ista i pensador Noam Chomsky, i, de l'altra, aquest Nosaltres i jo que arriba ara, dif¨ªcil de classificar, i que revela una ins¨°lita faceta del director com a cronista social gens alli?onador, que fuig de la dist¨¤ncia i la condescend¨¨ncia.

Protagonitzada per un bullici¨®s grup d'adolescents del Bronx ¨Ctots actors no professionals¨C, Nosaltres i jo narra el trajecte a casa, amb autob¨²s, d'uns joves en el seu ¨²ltim dia de classe. La tend¨¨ncia de Gondry a jugar amb les imatges cristal¡¤litza en la seva imaginativa manera d'integrar flashbacks?i fantasies, en l'expansi¨® viral d'una broma youtubera i en el contrapunt d'un autob¨²s de joguina.

El trajecte narratiu s'obre en clau desaforada, amb la sorollosa, grollera i agressiva irrupci¨® dels gamberros de l'institut, i es tanca en clau emotiva amb l'esb¨®s d'una relaci¨® possible, poc despr¨¦s de la revelaci¨® d'un succ¨¦s tr¨¤gic. Sorpr¨¨n que el cineasta toqui temes tan delicats ¡ªcomen?ant pel bullying¡ª sense deixar que la lleugeresa del conjunt sembli fr¨ªvola o inadequada.

Gondry ni tan sols adopta un to m¨¦s greu quan les coses es posen realment serioses. Per sota de tot sembla que discorre una de les obsessions que centrava Rebobine por favor (2008). Si en aquell film l'apropiaci¨® de mitologies cinematogr¨¤fiques alienes desembocava en una celebraci¨® del sentit de comunitat, aqu¨ª la circulaci¨® d'imatges ¨ªntimes o ofensives defineix el funcionament de nous protocols d'ofensa i exclusi¨®. Amb tot, Gondry no ¨¦s un moralista, sin¨® un dels grans utopistes de la nova imatge mutant i, en aquest sentit, el t¨ªtol del projecte deixa clar que, en aquest autob¨²s sense llei, encara hi ha tant la possibilitat de construir-se una identitat pr¨°pia com la de lluitar per una complicitat comunit¨¤ria.