La mem¨°ria obligat¨°ria

Es parla molt del dret a l'oblit i la possibilitat d'eliminar registres electr¨°nics que puguin resultar perniciosos per a alg¨². Per¨° debatem poc sobre l'altra cara de la moneda de l'oblit: la mem¨°ria. En les ¨²ltimes setmanes l'entrada de persones noves a les institucions ha posat sobre la taula una de les conseq¨¹¨¨ncies del registre permanent de les nostres activitats i pensaments, que ¨¦s ni m¨¦s ni menys que la impossibilitat de girar full, deixar aquestes activitats i pensaments enrere. De reinventar-vos. La mem¨°ria com una cosa obligat¨°ria.

Guillermo Zapata, el cas del qual acaba de ser arxivat, ha hagut de renunciar a tenir el paper a qu¨¨ aspirava a l'Ajuntament de Madrid per una s¨¨rie de piulades del 2012. Les xarxes socials l'han obligat a recordar una conversa antiga i a donar-ne explicacions. En la societat visual, una piulada impresa t¨¦ m¨¦s for?a que unes declaracions, i la seva suposada veracitat ¨¦s m¨¦s propera a la de les fotografies. Val m¨¦s que mil paraules.

Per¨° el cas de Zapata no ¨¦s l'¨²nic. En l'imaginari popular ha quedat el v¨ªdeo ¨ªntim d'Olvido Hornillos, l'exregidora de Los Y¨¦benes (Toledo) a qui aquella filtraci¨® no autoritzada va canviar la vida. L'exposici¨® de la seva intimitat, i la impossibilitat de deixar enrere aquell episodi, va fer que abandon¨¦s l'activitat pol¨ªtica i s'obr¨ªs cam¨ª en l'¨²nic ¨¤mbit que li permetria la mem¨°ria obligat¨°ria: la sobreexposici¨® televisiva, els nus i la novel¡¤la er¨°tica. Davant la impossibilitat de reinventar-se, d'oblidar, Hornillos va prendre l'¨²nic cam¨ª que encaixa amb el personatge que n'ha creat la seva interacci¨® amb la tecnologia: el pit i cuixa. De la mateixa manera, Zapata tindria segurament oberts tots els f¨°rums d'humor negre en els quals voldria apar¨¨ixer. Vides marcades per la impossibilitat d'oblidar.

El que avui, en un context concret i amb un p¨²blic limitat, ¨¦s un encert, dem¨¤, fora de context i amb un p¨²blic indeterminat, pot ser un error de conseq¨¹¨¨ncies incalculables

Alguna cosa semblant li va oc¨®rrer a Paris Brown, una noia brit¨¤nica que el 2013, amb 17 anys, va ser triada com la primera representant dels joves davant la policia de Kent. Despr¨¦s de superar un proc¨¦s de selecci¨® i de ser escollida per al c¨¤rrec, els mitjans van rescatar piulades escrites quan tenia entre 14 i 16 anys en qu¨¨ feia afirmacions que alguns van interpretar com inadequades. Brown va haver de dimitir de la seva primera feina abans de comen?ar.

Els exemples de vides truncades per la mem¨°ria obligat¨°ria s¨®n innombrables. I, no obstant aix¨°, a molts dels que encara no han vist perillar una relaci¨®, una feina o un projecte de vida, la privadesa i el control de la seva activitat en l¨ªnia?segueix semblant-los alguna cosa que no va amb ells. ¡°No tinc res a amagar¡±. Segur? Els casos descrits demostren que senzillament no tenim ni idea de si tenim alguna cosa a amagar. El que avui, en un context concret i amb un p¨²blic que assumim limitat, ¨¦s un encert, dem¨¤, fora de context i amb un p¨²blic indeterminat, pot ser un error de conseq¨¹¨¨ncies incalculables. La mem¨°ria d'Internet, de moment, ni d¨®na segones oportunitats ni hi ent¨¦n de drets.

Per¨° una societat que limiti la participaci¨® pol¨ªtica de qui hagi gosat opinar o mostrar-se a les xarxes socials o amb mitjans digitals ¨¦s clarament una societat que incompleix els principis i valors b¨¤sics de qualsevol sistema obert i que vulgui promoure la participaci¨®. Per qui no tingui aspiracions p¨²bliques, una societat que obliga a recordar i que amena?a d'exposar tots els nostres racons d'intimitat pot portar a uns nivells d'autocensura tan injustificables com indesitjables. Aquest hauria de ser el debat.

Al final, el registre online de les nostres activitats i pensaments no hi ent¨¦n de limitacions ni d'espais p¨²blics ni privats. En aquesta peixera en la qual ens fiquem di¨¤riament, les nostres vides es fan cada vegada m¨¦s transparents i les possibilitats de desconnectar, de canviar d'opini¨® o d'oblidar empetiteixen. ?s possible que el dret a l'oblit, en el seu desenvolupament legal actual, no sigui cap soluci¨® definitiva, per¨° posa sobre la taula i ens convida a plantejar i abordar quines s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies legals, socials i ¨¨tiques de la proliferaci¨® dels mecanismes de registre de la vida quotidiana. Idealment, aquest debat estaria a l'ordre del dia de tots els ¨°rgans socials i pol¨ªtics en els quals es dirimeixen drets fonamentals o s'aborden els reptes de col¡¤lectius vulnerables com els joves. En la realitat menys ideal, malgrat aix¨°, sembla que nom¨¦s hi parem esment quan la mem¨°ria obligat¨°ria provoca una v¨ªctima, una altra.

Gemma Galdon ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques