Com es pot derrotar l¡¯Estat Isl¨¤mic

La coalici¨® creada per lluitar contra l'Estat Isl¨¤mic (EI) t¨¦ dificultats per sumar vict¨°ries: tan bon punt expulsen els combatents d'una zona de S¨ªria i l'Iraq, es reagrupen i canvien el blanc dels seus atacs. L'EI est¨¤ mostrant una extraordin¨¤ria combinaci¨® de resist¨¨ncia i capacitat d'adaptaci¨® t¨¤ctica que li ha perm¨¨s consolidar la seva posici¨® en gran part d'aquests dos pa?sos, malgrat els nou mesos d'incursions a¨¨ries de la coalici¨®.

Els missatges dels aliats s'apressen a destacar els elements positius: des del comen?ament de l'operaci¨® Determinaci¨® Inherent, han mort al voltant de 10.000 militants de l'EI, les seves activitats de contraban s'han redu?t a la meitat i el territori que controlen actualment ¨¦s un 40% inferior al del seu moment d'apogeu, l'agost del 2014. Per¨° els principals centres de l'EI segueixen intactes, encara que les operacions militars han redu?t la dimensi¨® del problema.

Per m¨¦s que es parli del declivi del poder dels Estats Units (EUA), ¨¦s important recordar que segueixen sent una superpot¨¨ncia militar hegem¨°nica: si els EUA volguessin fer una demostraci¨® de for?a a l'Iraq i a S¨ªria, podria expulsar r¨¤pidament l'EI dels seus refugis.

Ara b¨¦, per qualsevol ex¨¨rcit invasor, el m¨¦s dif¨ªcil vindria despr¨¦s, amb una probable onada d'atemptats i una guerra asim¨¨trica que segurament duraria anys i tindria costos immensos.

Si els EUA volguessin fer una demostraci¨® de for?a a l'Iraq a S¨ªria, podria expulsar r¨¤pidament l¡¯EI dels seus refugis

A m¨¦s, suposar que l'EI constitueix el mateix tipus d'amena?a que un Estat regional ¨¦s no entendre res de res del motiu pel qual s'ha tornat tan poder¨®s. L'EI est¨¤ sobrevivint i expandint-se perqu¨¨ s'alimenta d'un c¨°ctel molt potent de sentiments antioccidentals molt arrelats, d'odi als musulmans xi?tes i feblesa dels Estats que l'envolten. Cap d'aquests factors es pot alterar amb una intervenci¨® militar exterior.

Les operacions militars tenen un paper important en aquesta lluita, el de donar suport als actors que estan dedicant grans esfor?os a combatre l'EI sobre el terreny. Per¨°, la manera de resoldre el problema a S¨ªria ha de ser molt diferent de la de l'Iraq. Mentre que a l'Iraq la pres¨¨ncia d'un govern leg¨ªtim permet als Estats Units proveir de material les forces que lluiten contra l'EI, a S¨ªria no existeix aquest mecanisme.

Per tant, els EUA han de buscar socis locals, per¨° escassegen. D'entre aquests, hi ha les Unitats?de Protecci¨® Popular (YPG) dels kurds de S¨ªria, que en avan?ar pel nord del pa¨ªs han fet que l'EI retrocedeixi a centenars de pobles des de fa sis mesos. Per¨° comptar exclusivament amb els kurds ¨¦s una estrat¨¨gia complicada. Fora de les seves bases territorials, les YPG desperten poques simpaties, i els falta la voluntat necess¨¤ria per endinsar-se a les zones de majoria ¨¤rab que alberguen els bastions de l'EI.

La resta ¨¦s una combinaci¨® heterog¨¨nia de grups rebels. Durant els tres ¨²ltims anys, cap d'ells ha estat capa? de posar-se d'acord amb cap agrupaci¨® pol¨ªtica reconeguda internacionalment que pugui representar els seus interessos. Una estrat¨¨gia militar que dep¨¨n de l'¨¨xit de grups aix¨ª est¨¤ condemnada al frac¨¤s, i el m¨¦s probable ¨¦s que, a mesura que S¨ªria es fragmenti cada vegada m¨¦s, els pa?sos del voltant busquin aliar-se amb faccions de la seva pr¨°pia tend¨¨ncia dins del pa¨ªs.

Abunden els rumors sobre la creaci¨® de terres de ning¨²: una zona jordana de seguretat al sud, una zona turca al nord, una altra d'iraniana i de Hizbul¡¤lah al voltant de Damasc i un enclavament drus d'influ¨¨ncia israeliana al sud-oest. Si es fes realitat, l'EI quedaria envoltat per pot¨¨ncies externes, la qual cosa permetria contenir-lo a S¨ªria i, a poc a poc, escanyar-lo, per¨° suposaria la fi de la S¨ªria que coneixem.

L¡¯EI est¨¤ expandint-se amb un c¨°ctel molt poder¨®s de sentiments antioccidentals molt arrelats i odi als musulmans xi?tes

L'Iraq necessita ajuda occidental per apuntalar les institucions de seguretat de l'Estat, febles i molt polititzades. L'ex¨¨rcit iraqui¨¤ ha estat incapa? de donar la resposta adequada a l'amena?a de l'EI, i han estat m¨¦s aviat les mil¨ªcies xi?tes, sota el control irani¨¤, les que s'han encarregat de fer-ho. El que queda de l'aparell de seguretat iraqui¨¤ est¨¤ cada vegada m¨¦s dominat per l'Iran, i ¨¦s inevitable que aix¨° faci pensar als sunnites de les ¨¤rees en mans de l'EI que tenen millors perspectives amb ells que amb Bagdad.

Al nord, els kurds han aconseguit alguna vict¨°ria, per¨°, com que a S¨ªria els interessa, sobretot, defensar la seva p¨¤tria, m¨¦s que lluitar per l'Iraq ¨¤rab, la clau ¨¦s trobar algun grup iraqui¨¤ que estigui disposat a lluitar, no per la seva identitat ¨¨tnica, sin¨® per tot el pa¨ªs.

Quins s¨®n, doncs, els par¨¤metres realistes perqu¨¨ una estrat¨¨gia militar contra l'EI obtingui resultats? En primer lloc, cal tenir paci¨¨ncia; el problema no pot resoldre's de la nit al dia, i hem d'acceptar que poden passar anys abans que la ideologia que projecten mostri algunes manques i perdi el seu atractiu. En segon lloc, cal ser conscients que els actors locals s¨®n fonamentals per derrotar l'EI de manera definitiva. En tercer lloc, cal comprendre que ara per ara, segurament, Occident pot fer poc m¨¦s que oferir el seu poder aeri i proporcionar formaci¨®. Podem indignar-nos davant els atemptats comesos en nom de l'Estat Isl¨¤mic a Tun¨ªsia, Egipte, Kuwait i Fran?a, per¨° aix¨° no ha d'impedir-nos recon¨¨ixer que, a llarg termini, l'est ¨¦s un problema sense soluci¨® militar.

Michael Stephens ¨¦s un investigador d'Estudis sobre Orient Pr¨°xim a RUSI (Royal United Services Institute) i ¨¦s director de RUSI Qatar. Podeu seguir-lo a Twitter @MStephensGulf.

Traducci¨® de Mar¨ªa Luisa Rodr¨ªguez Tapia.