Enderrocant les parets

Malgrat que a Espanya la separaci¨® de poders de l'Estat est¨¤ molt lluny de ser n¨ªtida i la for?a de l'Executiu es deixa sentir tant sobre el Legislatiu com sobre el judicial, de tant en tant, els jutges introdueixen a la vida p¨²blica el bon sentit democr¨¤tic que altres no tenen. El jutge Pedraz ha arxivat el cas dels missatges a Twitter del regidor madrileny Guillermo Zapata: que alg¨² escrigui missatges repugnants i menyspreables com s¨®n les bravates antisemites i les ironies sobre les v¨ªctimes del terrorisme que el regidor d'Ahora Madrid va difondre fa quatre anys, no significa que la indignaci¨® que puguin provocar les paraules hagi de tramitar-se per via judicial.

Els missatges van fer el seu recorregut en el seu moment, amb escassa o nul¡¤la repercussi¨®. Ara surten a la llum, enmig del clima de crida i cerca de materials per desprestigiar els nous governs d'esquerra alternativa. ?s cert que al Codi Penal el delicte d'"humiliaci¨® de les v¨ªctimes del terrorisme o els seus familiars" est¨¤ tipificat. La tend¨¨ncia creixent a penalitzar la subjectivitat i la presumpci¨® d'acci¨® delictiva constitueix un factor d'ambig¨¹itat que es contradiu amb el principi d'objectivitat que ha de determinar la tipificaci¨® dels delictes. A l'anomenada llei mordassa, que acaba d'entrar en vigor, en qu¨¨ la dreta deixa la seva petjada repressiva, s'insisteix en la criminalitzaci¨® de sentiments i de baixes passions. Com s'objectiva qu¨¨ ¨¦s l'odi? Com s'objectiva qu¨¨ ¨¦s la humiliaci¨®? L'arbitrarietat ¨¦s la base de la inseguretat jur¨ªdica i de l'ab¨²s de poder. En all¨° que afecta els delictes d'opini¨®, ¨¦s una porta oberta a la restricci¨® de la llibertat d'expressi¨®.

En aquest episodi pen¨®s, l'¨²nica grandesa l'ha aportat Irene Villa, que ha demostrat que com millor es defensa la dignitat ¨¦s sense caure en la provocaci¨® de la mis¨¨ria moral. El qui escriu un missatge d'aquest tipus es retrata per si sol. No cal entrar en el seu joc. Irene Villa diu "haver conviscut des de l'atemptat terrorista amb aquest tipus d'humor negre" i ho considera ¡°com una expressi¨® de la gravetat dels fets¡± i "no com una humiliaci¨®". Sens dubte, les seves manifestacions han pesat en la decisi¨® del jutge Pedraz. Per¨° s¨®n, a m¨¦s, una lli?¨® davant l'obsessi¨® sancionadora que habita en els nostres responsables pol¨ªtics.

Aquest somni ¨¦s una premonici¨® de la societat totalit¨¤ria que Milan Kundera va descriure com aquella en qu¨¨ no hi ha cap espai per a la intimitat

Explica Richard Kosselek, a Futur passat, el somni que un metge alemany va tenir el 1934: "Despr¨¦s de la consulta, cap a les nou de la nit em vull estirar tranquil¡¤lament al sof¨¤ amb un llibre sobre Mathias Gr¨¹nmewald, quan, de sobte, la meva habitaci¨®, tot el meu habitatge, es queda sense parets. Aterrit, miro al meu al voltant: tots els habitatges fins a on m'arriba la vista estan sense parets. Sento bramar un altaveu: per decret se suprimeixen les parets fins al 17 d'aquest mes". Aquest somni ¨¦s una premonici¨® de la societat totalit¨¤ria que Milan Kundera va descriure com aquella en qu¨¨ no hi ha cap espai per a la intimitat.

Les tecnologies de la informaci¨® estan enderrocant les parets, per¨° aquesta vegada compten, en part, amb la nostra complicitat. Estem permanentment exposats al control dels missatges, de les trucades telef¨°niques, de les xarxes, de les c¨¤meres, amb pocs mitjans per evitar-los. Per¨° el grapat de superservidors que acumulen informaci¨® infinita?sobre tots nosaltres, compta, en part, amb la nostra complicitat. ?s l'explosi¨® narcisista de les xarxes, on milers de milions de persones s'exhibeixen entre la impud¨ªcia i la inconsci¨¨ncia, omplint gratis els arxius dels qui ens controlen. Ens col¡¤loquem aix¨ª en la via d'un totalitarisme consentit: sense espai per a la intimitat, per autoexposici¨®.

Una conversa a Twitter no ¨¦s un sopar a casa. Quan ho oblidem, contribu?m a enderrocar les parets. Qu¨¨ vol dir aix¨°? Que hem de saber aprendre un nou significat de parlar en p¨²blic i de parlar en privat. La soluci¨® no ¨¦s refor?ar els mecanismes repressius per silenciar determinats missatges, sin¨® una major responsabilitat personal (saber a qu¨¨ ens exposem) i ?una assumpci¨® generosa dels riscos de la llibertat d'expressi¨®. Si la xarxa ¨¦s el substitut del pati de ve?ns, hem d'estar disposats a escoltar disbarats sense escandalitzar-nos.