Joves, llengua i pessimisme ¡®mainstream¡¯

Hi ha un col¡¤lega de professi¨®, ling¨¹ista tamb¨¦, que darrerament, cada cop que em veu, em diu amb sornegueria que jo s¨®c un optimista. No m¡¯ho prenc malament, almenys de moment. En la vida general, ser optimista est¨¤ molt ben vist, hi ha tot de bibliografia de l¡¯autoajuda que ho t¨¦ com a prop¨°sit i entre els consells que et poden donar els bons amics sempre hi haur¨¤ aquell que diu que provis de veure les coses pel costat bo. Potser no en tenen, de costat bo, per¨° tu insisteix-hi, perqu¨¨ dels entrebancs en sortir¨¤s enfortit.

Aix¨° no passa amb la llengua catalana, en qu¨¨ hi ha un pessimisme mainstream que dificulta trencar el discurs m¨¦s assentat des de la Transici¨® i el conegut com Manifest d¡¯Els Marges: la llengua catalana t¨¦ un peu al calaix, i qualsevol missatge encoratjador ¨¦s fruit de la ingenu?tat i d¡¯una ceguesa que t¡¯impedeix veure l¡¯evid¨¨ncia m¨¦s consp¨ªcua. I si per ventura hi ha indicis palpables ¡ªi quantificables¡ª de millora, ¨¦s que les autoritats ens volen fer creure coses que no s¨®n amb estad¨ªstiques precuinades per fer-los dir el que interessa que diguin.

Hi ha per¨° fen¨°mens terriblement seductors, amb relaci¨® a l¡¯¨²s de la llengua, que ens estan mostrant noves tend¨¨ncies i que tenen en els joves ¡ªsospitosos habituals de ser els pitjors usuaris de la llengua, no s¨¦ per qu¨¨¡ª uns protagonistes destacats. Sense anar m¨¦s lluny, fa molt pocs dies el diari Ara va titular amb esplendidesa una not¨ªcia que rebla aquestes din¨¤miques: ¡°Flaixbac fa hist¨°ria per a la r¨¤dio musical en catal¨¤ i supera Los 40 com a emissora m¨¦s escoltada¡±; si donem per descomptat que ¨¦s sobretot el jovent qui consumeix aquesta mena d¡¯emissores, ja podem anar revisant alguns t¨°pics.

Avui tothom coincideix a dir que el consum de m¨²sica en catal¨¤ obeeix a la normalitat

De fet, est¨¤ essent la m¨²sica l¡¯¨¤mbit m¨¦s destacat de l¡¯aven? de l¡¯idioma: aix¨ª com en ¨¨poques passades les modes van fer emergir corrents com el rock laiet¨¤ als setanta o el rock catal¨¤ als noranta, avui tothom coincideix a dir que el consum de m¨²sica en catal¨¤ obeeix a la normalitat. El nombre de grups, la transversalitat de g¨¨neres i l¡¯edat dels o?dors (majorit¨¤riament ja alfabetitzats en catal¨¤) fan que la tria musical sigui espont¨¤nia, motivada sobretot per la qualitat i els gustos i no tant per una milit¨¤ncia idiom¨¤tica expl¨ªcita. I el mateix passa amb la pres¨¨ncia del catal¨¤ a internet. Qui, si no els joves, ha situat la llengua catalana amb cara i ulls a la xarxa i a les xarxes socials? Aneu a un quiosc, aquests tanatoris del paper, i veureu tot de castell¨¤; aneu a internet i veureu que la premsa digital feta a Catalunya ¨¦s, amb singulars excepcions, en llengua catalana.

El m¨®n del llibre no s¡¯escapa tampoc dels indicis de millora. Ja s¨®n dos els Sant Jordis en qu¨¨ s¡¯han venut m¨¦s llibres en catal¨¤ que en castell¨¤ (una utopia fins ara), cosa que no seria gens extraordin¨¤ria si els dos idiomes es repartissin el mercat al 50%. Per¨° no ¨¦s aix¨ª: avui la difer¨¨ncia ¨¦s encara de 3 a 1 a favor del castell¨¤, un desnivell que equival a guanyar una cursa descal?os i amb un peu coix. I alguna cosa deu passar si, en q¨¹esti¨® de dies, una editorial com Anagrama ha fet p¨²blica la convocat¨°ria del seu propi premi literari en catal¨¤ i Edicions 62 ha ratificat el seu comprom¨ªs amb la llengua i la cultura catalanes, despr¨¦s de la deriva per l¡¯absorci¨® de Planeta. Potser ¨¦s que els joves que fa set o vuit anys es van posar a escoltar m¨²sica en catal¨¤ ara tenen prou poder adquisitiu com per comprar-se llibres.

Estem per¨° en el terreny de les intu?cions. Anem ara als n¨²meros. Els resultats de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics 2013 van llegar-nos unes dades que el pessimisme mainstream va c¨®rrer a interpretar com a negatives, en tant que revelaven la par¨¤lisi en l¡¯aven? de la llengua: a grans trets, l¡¯enquesta repetia els resultats del 2008, amb el greuge afegit de perdre parlants a causa de l¡¯emigraci¨® provocada per la crisi. Per¨° l¡¯an¨¤lisi per franges d¡¯edat no enganya: l¡¯any 2008, en l¡¯edat de 15 a 29 anys (els m¨¦s joves que toca l¡¯enquesta) l¡¯avantatge per al castell¨¤ com a llengua d¡¯identificaci¨® era d¡¯11,6 punts (45%-33,4%), mentre que el 2013 ¨¦s nom¨¦s (!) de 2 punts (41,2%-39,2%). Si es mant¨¦ la progressi¨®, a la propera enquesta (el 2018) tindrem la primera generaci¨® de joves majorit¨¤riament catalanoparlants des de la postguerra.

I el futur? El futur dependr¨¤ de la transmissi¨® de la llengua d¡¯una generaci¨® a la seg¨¹ent. I els nascuts a partir de 1980 ja estan en l¡¯edat de tenir el primer fill.