Tsipras, el parallamps cremat del Govern grec

Divendres, passades les nou de la nit, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va rec¨®rrer a peu acompanyat dels seus col¡¤laboradors m¨¦s propers la curta dist¨¤ncia (600 metres) que separa el seu despatx de la pla?a de Syntagma, plena a vessar per una multitud ¨C25.000 persones segons la policia, quatre vegades m¨¦s pels organitzadors¨C en el tancament de la campanya pel no?del refer¨¨ndum que avui se celebra. La comitiva es va veure engolida per la muni¨®, sense el per¨ªmetre de seguretat necessari per garantir la integritat del cap d'un Govern que nom¨¦s cinc dies abans havia tancat els bancs i imposat un corralito per evitar el col¡¤lapse financer.

Va ser el mateix Tsipras qui havia demanat fer aquella entrada en comitiva, ¨Cpotser l'¨²ltima en el poder, si el triomf del s¨ª tomba el Govern i obliga a convocar eleccions¨C per saludar la gent. ¡°Tenim el suport popular, que ¨¦s el millor guardaespatlles possible¡±, va dir als seus col¡¤laboradors, amb aquella tranquil¡¤litat tan seva aparentment inc¨°lume fins i tot enmig de la pitjor crisi recent del pa¨ªs.

Tsipras (Atenes, 1974), el primer ministre m¨¦s jove de Gr¨¨cia, ¨¦s un model de sang freda (o de serenitat, el concepte que m¨¦s repeteix en els seus discursos, ja sigui animant al vot a les places o en la taula de tafurers de Brussel¡¤les); un grec de classe mitjana, enginyer civil i seguidor del Panathinaikos, a qui les insipideses ¨Cel simple fet que es fes c¨¤rrec de Gr¨¨cia en el pitjor moment possible, i sense cap experi¨¨ncia de govern ni coneixement de l'Estat¨C nom¨¦s li han passat la factura d'uns pocs quilos de m¨¦s, i cap cabell blanc.

Poli bo de l'executiu durant bona part del temps ¨Cel dolent, el pol¨¨mic titular de Finances, Iannis Varufakis, gaireb¨¦ aconsegueix fer-li ombra, sense aconseguir-ho¨C, Tsipras ¨¦s avui un parallamps cremat despr¨¦s de cinc mesos de desc¨¤rregues inclements: de les institucions, les cancelleries i els mercats. Per uns, com l'analista de l'oposici¨® Alcis Galdakas, la imatge que millor descriu el l¨ªder de Syriza ¨¦s la d'un cad¨¤ver (pol¨ªtic) jove i bell, com el dels herois cl¨¤ssics. ¡°Tsipras ha viscut la pol¨ªtica exactament com una estrella del rock, una vida intensa per¨° curta. I la pol¨ªtica li ha donat molt m¨¦s a ell que al contrari, ja ¨¦s hora que s'acomiadi¡±, assenyala. Per d'altres, com el veter¨¤ Dimitris Jrist¨², que va ser membre de l'executiva del partit, la seva manca d'experi¨¨ncia, combinada amb les dificultats, s'han conjurat en contra seva: ¡°Ha com¨¨s dos errors cabdals: la ingenu?tat de pensar que l'acord era sobre q¨¹estions t¨¨cniques, i no una negociaci¨® pol¨ªtica real, i la d'ignorar, amb certa ceguesa fins i tot bienintencionada, el grau de disfuncionalitat de l'Estat¡±.

Qui va ser capa? de trencar el bipartidisme vigent durant quatre d¨¨cades va fer els seus primers temptejos en pol¨ªtica en la lluita estudiantil, liderant amb 16 anys l'ocupaci¨® d'una escola. El 2006 es va colar a l'alcaldia d'Atenes, amb el 10,5% dels vots, i el 2008 es va al?ar com a l¨ªder de Synapism¨®s, el germen del que poc despr¨¦s seria Syriza, coalici¨® de grups socialistes, maoistes, trotskistes i verds. Amb ell, Syriza va passar d'aconseguir el 3,3% dels vots a les generals del 2004 a fregar la majoria absoluta al gener del 2015, amb el 36,3% de suports. En paral¡¤lel al seu ascens, Gr¨¨cia es precipitava cap a a un abisme que, com la multitud que se'l va empassar en el m¨ªting de divendres, amena?a d'endrapar-se'l a ell i al seu Govern, un equip en qu¨¨ davant de l'electritzant pres¨¨ncia de Varufakis, hi ha personatges que en els ¨²ltims dies l'han emp¨¨s en direccions oposades: l'ala esquerra de Panayotis Lafazanis, ministre d'Ind¨²stria, enfront de la moderada actitud del respectat vicepresident, Iannis Dragasakis. Malgrat les tend¨¨ncies centr¨ªpetes, tots coincideixen a afirmar que la decisi¨® del refer¨¨ndum va ser ¨²nicament seva. Una fugida cap endavant, un desafiament gran, una figura ret¨°rica en un quadern ple de deures.

El novembre passat, despr¨¦s de participar com a estrella convidada en l'assemblea fundacional de Podem a Madrid, va ser complimentat pels seus amfitrions amb un bufet informal en un local del barri de Lavapi¨¦s, tancat per a l'ocasi¨®. Havia intervingut poc abans en olor de multituds en l'acte, on va ser aclamat com el primer ministre que seria dos mesos despr¨¦s. Entre enhorabones, autofotos i encaixades, la impertorbable pres¨¨ncia d'¨¤nim de Tsipras, potser cansat, o sobrepassat, va requerir uns minuts de retir de la massa humana que l'envoltava i en una cantonada, tot sol, va canviar el gest d'aclaparament que traspuava per la serenitat que avui tamb¨¦, segurament, l'acompanya.