Gr¨¨cia es debat entre una dura pujada i un daltabaix probable

No hi ha un cam¨ª de roses i un altre d'espines. Hi ha espines i llances. El s¨ª obrir¨¤ una pronunciada pujada d'esfor? econ¨°mic, tot i que amb sacrificis menys brutals que abans. El no arrisca la interrupci¨® de la liquiditat europea, que podria portar Gr¨¨cia a la insolv¨¨ncia i la fallida t¨¨cnica, i a una ca¨°tica sortida de facto?de l'euro: el daltabaix.

Acceptar la proposta europea (s¨ª) suposa continuar amb l'ajustament pressupostari: de l'1,5% del PIB aquest any; del 3,5% el proper, res comparat al que ja s'ha recorregut (m¨¦s del 10%). Dur, per¨° m¨¦s suau, perqu¨¨ a m¨¦s es pret¨¦n fer sobretot augmentant ingressos impositius, retallant menys despeses socials. Els creditors creuen que amb super¨¤vits primaris (sense comptar interessos) de l'1% aquest any i 2%, 3% i 3,5% en els seg¨¹ents es pot equilibrar la situaci¨®. No serien objectius ut¨°pics (el 2014 apuntava a un super¨¤vit de l'1,4%), per¨° la recent deterioraci¨® els dificulten. Els analistes m¨¦s pessimistes ¡ªMartin Sandbu, Wolfgang Munchau i d'altres¡ª suggereixen que aquest cam¨ª podria retrocedir el PIB entre el 8,6% i el 10%. Per¨° tot dep¨¨n de les mesures d'acompanyament, com el paquet d'inversions anunciat pel president Jean-Claude Juncker, la conjuntura europea i les reformes de fons.

Rebutjar-la (no) genera l'enfonsament en poques hores: el corralito esdevindria crisi banc¨¤ria de grans dimensions; l'evaporaci¨® de la liquiditat, crisi de solv¨¨ncia. Nom¨¦s el Banc Central Europeu (BCE) podria parar-la, per¨° sense protecci¨® d'un pla de rescat seria m¨¦s que dubtosament legal: el Tractat rebutja el finan?ament directe dels Estats, tamb¨¦ a trav¨¦s dels seus bancs. La seq¨¹¨¨ncia seguiria amb el default o suspensi¨® de pagaments del pa¨ªs. I sense miracle alternatiu, la seva sortida de facto de l'euro. La nova moneda, devaluada, arru?naria les fam¨ªlies, i dif¨ªcilment augmentaria gaire els comptes exteriors. Gr¨¨cia gaireb¨¦ nom¨¦s exporta turisme i aquest sector est¨¤ sobresaturat, l'oferta de places ¨¦s inel¨¤stica. El problema no ¨¦s el deute, ¨¦s el creixement. ¡°No tenim fonts, nom¨¦s pedres¡±, clamava el poeta comunista Yanis Ritsos.

Aquests s¨®n els escenaris econ¨°mics, simplificats. La pol¨ªtica els complica m¨¦s. Si guanya el no, els socis de l'Eurogrup estaran molt poc inclinats a augmentar el seu comprom¨ªs, encara que el Govern de Syriza prometi complir. Q¨¹esti¨® de confian?a: imprescindible per a nous desemborsaments. El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba d'anunciar que es necessitaran 50.000 milions fins al 2018, 36.000 de diner nou europeu (sense comptar els alleujaments al deute que proposa, 53.100 milions m¨¦s). Ho validarien els Parlaments implicats? Si guanya el s¨ª: Dimissi¨® d'Alexis Tsipras? Abans de signar el pacte amb l'eurozona?: un mes d'inestabilitat, risc de fallida. Una vegada signat?: el problema seria les garanties a oferir pel Govern sortint, n'hi hauria prou amb la signatura dels seus rivals?