Gr¨¨cia decideix el dest¨ª de l¡¯euro i la Uni¨® Europea

Gr¨¨cia votar¨¤ avui enmig de la incertesa. Gaireb¨¦ 11 milions de grecs estan cridats a posicionar-se sobre una proposta que ja no est¨¤ sobre la taula, i que converteix el refer¨¨ndum en alguna cosa m¨¦s: un plebiscit sobre Alexis Tsipras i sobre Europa. En el pitjor dels escenaris, la crisi grega amena?ar¨¤ la irreversibilitat de l'euro si Gr¨¨cia es veu obligada a abandonar el club. Suposa un c¨¤stig per a la credibilitat de la Uni¨®, incapa? en els ¨²ltims cinc anys de solucionar l'embolic en un pa¨ªs que concentra el 2% del PIB europeu. I obre una mica m¨¦s l'esquerda de l'euroescepticisme a les portes del refer¨¨ndum brit¨¤nic.

La pol¨ªtica ¨¦s la forma en qu¨¨ una societat s'ocupa de la incertesa, sol dir Luuk Van Middelaar, historiador, fil¨°sof, exfuncionari europeu i un d'aquells pensadors que creuen que la crisi grega torna a examinar Europa i el seu estat de transici¨® permanent, en la mesura en qu¨¨ ha posat de manifest l'abs¨¨ncia d'una veritable pol¨ªtica continental m¨¦s enll¨¤ de la ¡°Europa robusta¡± de la cancellera Merkel. L'Europa alemanya s'ha convertit en una pasterada de regles i normes incapaces de respondre adequadament a una d'aquelles crisis que es donen una vegada en un segle: Gr¨¨cia ¨¦s el m¨¤xim exponent d'aquest frac¨¤s, amb el seu r¨¨cord d'atur i el seu deute impagable a causa o no de la pluja de milions en forma d'ajuda associada a unes condicions massa exigents per a un pa¨ªs sense estructures. Gr¨¨cia va aconseguir entrar al club europeu amb un model d'Estat clientelar, gaireb¨¦ cleptocr¨¤tic, i ha estat incapa? de reformar-se ni amb la socialdemocr¨¤cia ni amb el centredreta ni, ara, amb l'esquerra radical.

En els ¨²ltims mesos, Europa i Atenes han cremat gaireb¨¦ tots els ponts: la desconfian?a entre el Govern grec i les institucions ¨¦s m¨¤xima. En privat ¡ªi de vegades en p¨²blic¡ª, ministres del Nord i del Sud es confessen ¡°tips¡± de donar diners i negociar amb Gr¨¨cia sense resultat. El refer¨¨ndum, que Brussel¡¤les planteja com un vot sobre Europa, obre un ampli ventall de possibilitats: cap de les quals ser¨¤ un cam¨ª de roses.

Elevada factura

El continu desacord entre Gr¨¨cia i els creditors anteriorment anomenat socis deixar¨¤, en el millor dels casos, una profunda cicatriu pol¨ªtica, econ¨°mica i financera al baix ventre d'Europa. I exigir¨¤ molt m¨¦s diners dels que haurien calgut en cas d'haver arribat a un acord.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de resoldre aquesta formidable crisi que s'apropa, Gr¨¨cia situa Europa davant d'un desafiament de llarg abast: la sospita que l'euro ¡°ja no serveix d'impuls enlloc¡± ¡ªsegons Jean Pisani-Ferry, assessor de Fran?ois Hollande¡ª, amb aquesta inquietant fractura Nord-Sud i sobretot amb les eternes dificultats per solucionar els errors en els dispositius de seguretat del club, per retocar un edifici que est¨¤ molt lluny d'estar acabat. Enmig de la feina de remodelaci¨®, el refer¨¨ndum de Gr¨¨cia (i m¨¦s endavant el del Regne Unit) suposa una esmena a la totalitat de la ¡°Uni¨® cada vegada m¨¦s estreta¡±, un dels leitmotiv que han caracteritzat el projecte.

Gr¨¨cia permet constatar que la vella maledicci¨® ¡ª¡°Europa es forjar¨¤ en les crisis¡±¡ª continua vigent: ¡°La Uni¨®, que fa anys que exigeix reformes a tort i a dret, necessita ella mateixa una reforma profunda; potser Gr¨¨cia en ser¨¤ el catalitzador¡±, augura Van Middelaar.

Amb un PIB similar al de l'¨¤rea metropolitana de Madrid, sorpr¨¨n que Gr¨¨cia absorbeixi totes les energies en un moment tan delicat, en el qual sobren problemes al Nord (R¨²ssia), Sud (immigraci¨®), Est (la irrupci¨® d'?sia) i Oest (Regne Unit).

¡°Europa ha de tapar aquest forat, per¨° a la llarga hauria d'admetre que aquest no ¨¦s un problema grec: ¨¦s l'en¨¨sima metamorfosi de la crisi de l'euro, que combina una crisi econ¨°mica devastadora i una formidable crisi pol¨ªtica amb un disseny institucional deficient, incapa? d'atendre interessos nacionals cada vegada m¨¦s divergents¡±, diu el soci¨°leg Jos¨¦ Mar¨ªa Maravall, que atribueix errors per igual ¡°a la insist¨¨ncia defensada per p¨¨ssims economistes en l'austeritat germ¨¤nica, i a la incapacitat d'Atenes per fer reformes amb males excuses¡±. ¡°La UE segurament tendir¨¤ cap a m¨¦s integraci¨®, per¨° potser sense Gr¨¨cia, que s'est¨¤ expulsant a si mateixa¡±, segons el polit¨°leg Takis Pappas. ¡°Un nucli dur de pa?sos podria concloure que ¨¦s necessari avan?ar m¨¦s, per¨° per aix¨° ¨¦s imprescindible compartir uns valors, i aqu¨ª la cosa es complica¡±, afegeix Richard Youngs, de Carnegie. El m¨¦s dur ¨¦s Marcel Fratzscher, president del DIW alemany: ¡°Gr¨¨cia pot servir com a advertiment als pa?sos sobre qu¨¨ passa quan un Govern rebutja fer reformes i cooperar amb els seus socis¡±.

Gr¨¨cia vota avui en una situaci¨® calamitosa. La seva banca est¨¤ en coma indu?t. La seva economia cau en barrina. La seva estabilitat pol¨ªtica est¨¤ en dubte. I el Govern fa una pregunta (de 72 paraules, ni m¨¦s ni menys) sobre una oferta que ja no est¨¤ sobre la taula i que pot suposar sortir de l'euro. En aquest cas, el contagi ser¨¤ m¨¦s limitat que el 2012, repeteix Brussel¡¤les, perqu¨¨ el continent est¨¤ m¨¦s ben equipat: el BCE ¨¦s ja gaireb¨¦ un prestador d'¨²ltima inst¨¤ncia (malgrat Alemanya), el mecanisme de rescat (Mede) est¨¤ operatiu, la uni¨® banc¨¤ria ha progressat i els bancs s'han recapitalitzat en un quart de bili¨® d'euros. ¡°Per¨° a la llarga, l'euro es converteix en un estrany animal pol¨ªtic amb un comportament impredictible: si ja no ¨¦s irrevocable, els mercats actuaran en conseq¨¹¨¨ncia quan arribi la propera recessi¨®¡±, diu l'economista Paul De Grauwe.

Conv¨¨ncer Berl¨ªn

Tothom sap qu¨¨ necessita Europa, per¨° ning¨² sap com conv¨¨ncer Berl¨ªn i companyia que el club ha de compartir riscos, tenir un pressupost de l'euro per absorbir xocs, un fons de garantia de dip¨°sits i un Tresor o els eurobons que Merkel va assegurar que els alemanys no veuran mai mentre ella visqui. Amb casos com el de Gr¨¨cia, creixen les suspic¨¤cies. Enfront d'aquella cartografia de la futura UE, el vell drama existencial d'Europa: com cedir sobirania si no ¨¦s a cop de crisi. Per¨° ¨¦s aix¨° o la temptaci¨® del maquillatge: salvar l'escull grec amb un arranjament fins al seg¨¹ent problema. O potser cal desmentir el vell adagi que diu que Europa ¨¦s una bicicleta: no hi ha marxa enrere, i si es det¨¦ caur¨¤.