Benaurats els qui...

No ¨¦s el mateix amena?ar amb el present que amena?ar amb el futur. No se li plantegen problemes argumentatius id¨¨ntics?als qui utilitzen el vot de la por amb l'objecte que no es produeixin determinats canvis pol¨ªtics que als qui pretenen promoure'ls, espantant amb els perills de no dur-los a terme. Per¨° la por, per definici¨®, t¨¦ a veure amb el que ¨¦s desconegut, ¨¦s a dir, amb el que encara no existeix per¨° percebem com a amena?ador. Si apliquem aquest principi a la pol¨ªtica catalana comprovarem que el recurs de la por no ¨¦s monopoli exclusiu de cap sector. ?s cert que durant bastant de temps es va atribuir en exclusiva als qui rebutjaven la deriva que estava seguint el proc¨¦s, per¨° qualsevol observador atent del que passa a Catalunya comprovar¨¤ f¨¤cilment que no ¨¦s aix¨ª.

En tot cas, existeix una difer¨¨ncia fonamental entre totes dues perspectives. Perqu¨¨ qui situa en el futur les amenaces (assenyalant, per exemple, les desastroses conseq¨¹¨¨ncies socials i econ¨°miques d'una hipot¨¨tica independ¨¨ncia) en certa manera es veu alliberat de la c¨¤rrega de la prova: en t¨¦ prou, perqu¨¨ l'argument resulti efica?, que els perills que creu veure en l'horitz¨® semblin versemblants. Qui, per contra, sost¨¦ que el que de deb¨° hem de t¨¦mer ¨¦s el que ja hi ha, la realitat que s'est¨¤ vivint, queda obligat a mostrar quins aspectes concrets s'han convertit en literalment insuportables, fins a l'extrem que arriben a constituir un aut¨¨ntic perill per a la superviv¨¨ncia (com a poble, pa¨ªs o comunitat) i justifiquen c¨®rrer el risc d'endinsar-se en terrenys ignots.

Per¨° els avantatges i els inconvenients d'aquestes dues formes d'argumentar canvien de signe si en comptes de referir-nos a la por ens referim a la il¡¤lusi¨®. Efectivament, qui desactiva la por al present en certa manera desactiva tamb¨¦, en contrapartida, la il¡¤lusi¨® per un futur diferent: quin sentit tindria invertir les nostres energies a transformar el que hi ha si aix¨°, al cap i a la fi, tampoc ¨¦s tan dolent? En paral¡¤lel, qui ha aconseguit conv¨¨ncer els seus conciutadans que la situaci¨® actual ja ¨¦s extrema, tal com, per exemple, la descrivia el govern de la Generalitat en el memorial de greuges Cr¨°nica d'una ofensiva premeditada, fet p¨²blic aquesta mateixa setmana, li conv¨¦ no demorar-se gaire en aquesta fase de l'argumentaci¨® (no fos cas que es descobrissin les fal¡¤l¨¤cies, distorsions i exageracions de la seva catastrofista descripci¨® del realitat) i apel¡¤lar com m¨¦s aviat millor a la il¡¤lusi¨® per sortir del que s'ha dibuixat sum¨¤riament com un infern.

En aquest lloc prec¨ªs ¨¦s on sembla que estem situats a Catalunya en aquest moment. Ara toca ¡°engegar el turbo de la il¡¤lusi¨®¡±, per utilitzar l'expressi¨® del mateix Artur Mas. Curiosa i reveladora met¨¤fora del que sempre es va negar: que hi ha una maquin¨¤ria propagand¨ªstica que s'activa o desactiva, s'accelera o es frena, en funci¨® dels canviants interessos del poder pol¨ªtic (en aquest cas, interessos directament electorals).

Arribats a aquest punt, el quid de la q¨¹esti¨® podria substanciar-se en la pregunta per l'element que pot galvanitzar tota aquella il¡¤lusi¨® que se suposa endormiscada ¨²ltimament. Fa uns mesos aquest element el constitu?a l'anomenat "dret a decidir" per¨°, de manera certament sorprenent, aquest esl¨°gan efica? sembla haver estat arraconat pels mateixos promotors. Fins al punt que, tenint en compte l'evoluci¨® que dels esdeveniments en les ¨²ltimes setmanes, resulta dif¨ªcil treure's de sobre la sospita que ells no van voler con¨¨ixer mai les opinions de la ciutadania, ni tampoc que satisf¨¦s una incontrolable compulsi¨® per votar. Nom¨¦s aix¨ª s'ent¨¦n la desimboltura amb qu¨¨ els mitjans p¨²blics catalans (i els privats d'ordenan?a) han passat a denominar el que abans era nom¨¦s el "proc¨¦s" (adornat amb conceptes difusos com ¡°la plenitud nacional¡±) directament com "proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia".

En el fons, qu¨¨ voleu que us digui, preferiria pensar que el que passa ¨¦s que alguns han canviat d'opini¨®, perqu¨¨ en aquest cas se'ls podria aplicar una benauran?a que m'acabo d'inventar i que potser es podria formular aix¨ª: benaurats els qui canvien d'idea, perqu¨¨ algun cop en van tenir una.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.