Porcel, patrimoni cultural

La correspond¨¨ncia est¨¤ dividida entre la rebuda i l'enviada i, esclar, ordenada per anys; en cada dossier dels llibres consten el manuscrit, les notes, les correccions, els contractes d'edici¨® i fins i tot les galerades. Tots els articles escrits al llarg de m¨¦s de 34 anys d'ofici conviuen amb les missives intercanviades amb els lectors. I, per descomptat, tamb¨¦ hi ha els dossiers de premsa i totes les entrevistes que se li van fer. En total, 16,5 metres lineals de documentaci¨®. S¨ª, Baltasar Porcel (1937-2009) sempre va creure, fermament i des de jove, que passaria a la posteritat i per aix¨° ho va conservar tot met¨°dicament. Aquest llegat, dipositat l'octubre del 2013, conforma el Fons Baltasar Porcel de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que ara ja es pot consultar, sis anys despr¨¦s de la seva mort. I no nom¨¦s aix¨°: en un gest que fins ara nom¨¦s comptava en l'¨¤mbit literari catal¨¤ amb el precedent del llegat de l'editor Josep Maria Castellet (a la Biblioteca de Catalunya), la Generalitat ha declarat aquest fons documental de l'escriptor mallorqu¨ª b¨¦ integrant del patrimoni cultural catal¨¤. Aix¨° l'equipara, circumscrivint-se nom¨¦s a l'ANC, a seleccionats b¨¦ns de personatges de l'altura de l'arquitecte i president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, o a l'irrepetible arxiu hist¨°ric i fotogr¨¤fic del Centre Excursionista de Catalunya.

¡°Tenia clar que volia que l'enterressin a la seva Mallorca natal, per¨° tamb¨¦ que la seva capital cultural era Barcelona i volia que el seu arxiu es qued¨¦s a Catalunya¡±, assenyala Maria-?ngels Roque, v¨ªdua de l'escriptor, que s¨ª que ha deixat a Andratx, on va n¨¦ixer Porcel, bona part de la correspond¨¨ncia que aquest va mantenir amb Lloren? Villalonga, tot i que est¨¤ predisposada a seguir proveint de material l'ANC. La Generalitat no ha desemborsat cap quantitat per obtenir aquest llegat, que va ingressar en r¨¨gim de comodat i el juny del 2014 va passar a cessi¨®. La v¨ªdua obt¨¦ beneficis fiscals a canvi que aquests fons no es puguin dividir, aix¨ª com l'obligaci¨® de notificar qualsevol intent de venda.

Baltasar Porcel va creure

Corresponsals com el rei Joan Carles i el llavors pr¨ªncep Felip (que va tractar i fins i tot va assessorar amb freq¨¹¨¨ncia en els primers anys de la Transici¨®), els presidents Tarradellas i Pujol, pol¨ªtics de tot l'espectre (de Dionisio Ridruejo o Ram¨®n Serrano Su?er a Laureano L¨®pez-Rod¨® o al fins fa poc ministre de Cultura Juan Ignacio Wert, passant per Duran Lleida, Trias Fargas o Prenafeta) o destacats creadors com N¨²ria Espert, Josep Maria Flotats o Josep Maria Subirachs s¨®n alguns dels que conformen la n¨°mina.

El gruix del llistat no ha de sorprendre en un home de lletres ¨C26 premis en una carrera liter¨¤ria amb obres com Cavalls cap a la fosca (1975), El cor del senglar (2000) i L'emperador o l'ull del vent (2001)¨C, per¨° que va ser dels pocs del seu gremi que va voler exercir d'intel¡¤lectual i interessar-se pels ressorts del poder, del qual parcialment va formar part quan es va aproximar a Pujol (sedu?t per la seva actitud i el seu pas per la pres¨®) i dirigir l'avui Institut Europeu de la Mediterr¨¤nia (1988-2000). Aquesta preocupaci¨® no l'eximeix de vaivens contradictoris (mai va tenir vel¡¤le?tats marxistes ni tampoc anarquistes per¨° va mirar amb simpatia als 70 certs postulats dels dos corrents; l'esquerra el va ignorar i la dreta nacionalista de CiU no va acabar mai de considerar-lo del tot un dels seus¡­) quedar¨¤ reflectida a l'exposici¨® Baltasar Porcel: Mallorca, Barcelona, el m¨®n, que s'inaugurar¨¤ el 20 de novembre al Palau Robert de la capital catalana per passar despr¨¦s al CaixaForum de Palma.

Correspond¨¨ncia amb monarques, pol¨ªtics

¡°Just a la Barcelona preol¨ªmpica, amb El divorci de Berta Barca, Porcel fa un gir en la seva obra i obre la porta a mirar m¨¦s l'actualitat a trav¨¦s de novel¡¤les amb les quals intenta explicar la Catalunya del moment i en les quals apareixen banquers, empresaris, presidents de la Generalitat¡­¡±, crida l'atenci¨® el cr¨ªtic Juli¨¤ Guillamon, comissari de la mostra que acabar¨¤ tamb¨¦ en llibre i que repassar¨¤ els or¨ªgens de l'escriptor.

L'escriptor marroqu¨ª i amic Tahar ben Jelloun, els periodistes Enric Juliana i Tom¨¢s Alcoberro i l'escriptora i compatriota insular Carme Riera glossaran en unes xerrades la poli¨¨drica personalitat d'un escriptor de sentiments noblement primitius i que no va defugir mai les pol¨¨miques i que, amb els anys, admetria haver-se equivocat en crear-se enemics al m¨®n cultural catal¨¤ i lamentaria especialment el seu enfrontament amb Josep Pla, que va arrencar en la revista Destino quan Porcel la dirigia. Els seus cartesians papers ho deuen reflectir.?