Viure de la n¨°mina i de l¡¯ONG

La M¨®nica se sent afortunada, als seus 35 anys, perqu¨¨ a difer¨¨ncia de molta gent del seu entorn t¨¦ una feina amb un contracte estable des de fa quatre anys. Nom¨¦s paga 300 euros de lloguer i, durant la crisi, no ha arribat a estar gaire temps aturada. Per¨° l'optimisme s'esvaeix a mesura que entra en detalls: el seu ocupador nom¨¦s li garanteix jornades de sis hores di¨¤ries amb un sou base que no arriba als 600 euros mensuals, el seu contracte de netejadora ¨¦s fix discontinu, aix¨ª que es passa dos mesos l'any cobrant l'atur. El seu habitatge ¨¦s barat en comparaci¨® al mercat, per¨° se li emporta el 50% del seu salari. Viu sola amb el seu fill de vuit anys aix¨ª que no pot renunciar a la despesa de 250 euros mensuals que li suposa la cangur. Tot i formar part de les estad¨ªstiques d'ocupaci¨® porta tres anys acudint a C¨¤ritas.

Les entitats socials ja han advertit en els ¨²ltims mesos que la creaci¨® d'ocupaci¨® no est¨¤ contrarestant la pobresa generada durant la crisi. L'est¨¤ cronificant. El 2013, el 15% de les llars catalanes en qu¨¨ el sustentador principal tenia feina es trobaven en situaci¨® d'exclusi¨®, segons un informe de la Fundaci¨® Foessa, vinculada a C¨¤ritas. El 45% dels afectats per un desnonament s¨®n ocupats i fins i tot aix¨ª no poden fer front al pagament de l'habitatge, segons una enquesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) difosa fa uns dies.

Les institucions de suport al tercer sector veuen com els usuaris a qui han ajudat a inserir-se al mercat laboral continuen trucant a les seves portes buscant ajuda per pagar factures, el menjador escolar o accedir a aliments. ¡°De vegades pot ser que els seus salaris els donin per pagar el lloguer i el menjar, per¨° que no els arribin per a despeses extra com els llibres del col¡¤legi o una ortod¨°ncia per un problema greu¡±, comenta Merc¨¨ Danell, coordinadora dels programes i serveis de C¨¤ritas, que assegura que l'11% dels adults que at¨¦n l'entitat tenen feina.

El director d'Ocupaci¨® de la?Creu Roja, Ramon Jan¨¦, explica que la qualitat de les ofertes que arriben als seus programes d'ocupaci¨® ¨¦s cada vegada menor pel que fa al temps i al salari. L'organitzaci¨® va preparar el 2014 itineraris intensius d'inserci¨® laboral per 3.391 persones. D'aquestes, 1.246 van aconseguir signar un contracte. ¡°El 44% era de jornada parcial i el 97%, temporal. A m¨¦s, eren de curta durada perqu¨¨ vuit de cada deu no superava els sis mesos¡±, afirma.

Si classifiqu¨¦ssim en deu blocs els assalariats de Catalunya en funci¨® del sou, el 10% amb el salari m¨¦s baix tindria uns ingressos mensuals de 419 euros de mitjana, segons l'Enquesta de Poblaci¨® Activa (EPA) del 2013. El 2007, la xifra va pujar fins als 520 euros. La professora del departament de Direcci¨® i Organizaci¨® de Persones d'Esade, ?ngels Valls, admet que els ajustaments salarials s¨®n part del problema, per¨° sost¨¦ que l'augment de la subocupaci¨® pesa encara m¨¦s: ¡°L'ocupaci¨® a temps parcial ha crescut molt. Per¨° el que tamb¨¦ s'est¨¤ donant cada vegada m¨¦s s¨®n jornades de molt poques hores, perqu¨¨ un contracte de 30 hores a la setmana tamb¨¦ ¨¦s de treball parcial, per¨° hi ha un desequilibri al mercat que fa que hi hagi una necessitat de m¨¤xima flexibilitat per part de les empreses¡±.

Valls assegura que aquesta situaci¨® est¨¤ incrementant la fragilitat dels llocs de treball: ¡°Augmenta la posici¨® de for?a del que ofereix l'ocupaci¨® al treballador, sobretot en les ocupacions de poc valor afegit¡±. Amb una taxa d'atur del 20,05% a Catalunya, s¨®n pocs els que rebutgen una feina, per molt prec¨¤ria que sigui. ¡°La gent vol treballar per tirar endavant les seves fam¨ªlies. En els casos explicats en qu¨¨ no s'accepta una oferta, sol ser perqu¨¨ la persona t¨¦ una prestaci¨®: l'ocupaci¨® dura menys que l'ajuda i acceptar-la no compensaria perdre-la¡±, afirma Jan¨¦.

Problemes legals

El Jos¨¦, que com la M¨®nica prefereix no donar el seu nom real per mantenir la seva feina, portava tres anys a l'atur i estava a punt d'esgotar el subsidi quan per fi va rebre la tan esperada trucada. Es tractava d'un contracte de 28 hores a la setmana en un contracte de neteja amb un salari de poc m¨¦s de 800 euros. Li van dir que hi havia possibilitat de fer hores extres, per¨° el van advertir que no es quedaria a l'empresa m¨¦s d'un any per ¡°problemes legals¡±.

¡°Quan vaig fer el curs de neteja mai vaig esperar que m'oferissin una feina de menys de quaranta hores setmanals i que hagu¨¦s d'anar cada dia a empreses diferents", comenta. Sabia que els sous havien caigut per¨° desconeixia les din¨¤miques de la subcontractaci¨® i les jornades a temps parcial. ¡°Jo abans era soldador, treballava les meves vuit hores en un sol dia i guanyava 1.500 euros. Quins temps aquells!¡±, recorda amb nost¨¤lgia aquest home de 42 anys.

De moment, li han apujat la jornada a 40 hores per cobrir una baixa, tot i que no sap fins quan. Per¨° d'aqu¨ª a pocs mesos ja far¨¤ l'any, haur¨¤ de deixar l'empresa i no creu que el que ha cotitzat li serveixi per tenir dret a la prestaci¨® per desocupaci¨®, aix¨ª que intenta estalviar. Ho t¨¦ dif¨ªcil, ja que l'augment d'hores nom¨¦s li ha suposat una millora de 100 euros i no s'ha atrevit a demanar explicacions: ¡°Vull preguntar el menys possible perqu¨¨ no s¨¦ com podrien reaccionar¡±. La seva dona nom¨¦s guanya 500 euros i tenen un fill petit, aix¨ª que de tant en tant es veu obligat a tornar a la Creu Roja perqu¨¨ l'ajudin a pagar alguna factura.